dimecres, 29 de desembre del 2010

Pujada a Sant Miquel


S'acaba l'any i com acabarà sent costum arriba la pujada a Sant Miquel per acabar la segona lliga Pedals de Dia Pedals de Nit. Com tots sabem es tracta que cadascú porti una ampolla de cava FRESCA (o més) fins al castell de Sant Miquel i, un cop tots haguem arribat, ens les fotem i tornem a baixar intentant no prendre mal. Cada ampolla val 5 punts, o sigui, que si algú te ganes de patir una mica més que la resta i guanyar posicions, l'únic que ha de fer és portar-ne més.

L'any passat hi havia en joc les 3 primeres posicions. Aquesta vegada les 2 primeres posicions estan clares en mans d'en Kuma (228 p) i de l'Àlex (206 p), respectivament. La lluita està en la tercera posició que ens la juguem l'Albert (180 p) i jo (177 p). Ell em porta avantatge, per tant, ho tinc bastant complicat, però faré el que pugui. L'altra posició que també està en dubte és la cinquena que se la disputen l'Edu (106 p), en J. Torres (103 p) i en Marcos (95 p), que és el que ho té més complicat, però sempre pot portar un carro d'ampolles de cava enganxat a la bici i quedar-se amb la cinquena posició.

Respecte l'any passat hi ha 3 persones que han baixat el rendiment, són l'Edu, en Marcos i en Javi. En el cas de l'Edu perquè no li ha donat la gana aparèixer més vegades, perquè sempre que ha vingut ha quedat entre els 3 primers. En el cas d'en Marcos, la universitat i alguna lesió ha fet que deixés molts mesos a la bici en segon terme. I en el cas d'en Javi, ha estat la major part de l'any recuperant-se d'una lesió.

A veure si l'any que vé torneu al vostre nivell!!

El que sí que ens ha sorprés a tots amb el seu nivell en aquestes últimes setmanes és en J. Torres. Sembla mentida que fa uns mesos enrere era el "lastre" de la Bi6000 i ara és, possiblement, el que està més en forma de tots. Serà que això del spinning no va tan malament...

Dit això, quedem divendres a les 10 al pàrquing de la Copa. Qui vulgui també pot portar algun torró o bombons per acompanyar el cava. Porteu calers perquè quan baixem, si no ens hem matat pel camí, anirem tots a prendre alguna cosa.

Per cert, hi ha previsió de pluja (4 gotes) entre dijous a la nit i divendres al matí.

Apa, fins divendres!!!

dimarts, 14 de desembre del 2010

Crònica Marxa per parelles de Llagostera

Aquesta marxa, en la seva tercera edició, continua deixant el llistó molt alt, any rere any. Enguany, l'edició 2010, ha estat un circuit molt variat, amb corriols, pistes, rius...tot tipus de terrenys, amb tot tipus de condicions climàtiques.

Aquest any però, hi ha varis factors/aconteixements que m'han sorprès, i no tots alegrement.
  1. Primer de tot, i en gran mesura per la meva mala previsió, la fred que fa a Llagostera a les 8 del matí. Vaig portar guants curts, i encara estic intentant sentir-los. No tornarà a passar, això segur!

  2. L'estat de forma de l'equip. Els que estàvem bé a la BI6000, ara merda, només cal veure el meu temps o el d'en Xavi (the Boss), i el d'en Joan Torres, allà era l'últim, i no va acabar una etapa, i ara atrapa'l!!

  3. La bona coordinació entre l'Albert i jo, crec que va ser clau, perquè sense fer els millors temps, vam aconseguir entrar plegats a meta, i quedar vencedors de la prova. Va suposar donar-nos ànims mutuament, i marcar el ritme de manera alternada, per aconseguir rodar plegats!

En general, la prova va ser molt maca, molta afluència de gent, que va propiciar algun tap a l'inici, però la resta de la prova, els participants la vam realitzar gairebé en solitari. Va ser durilla, vam fer 29,3km i 866m de desnivell positiu, ens molts casos amb corriols amb un pendent considerable, que va implicar baixar de la bici, i destrossar (perquè no dir-ho), les proteccions de licra de les botes Sidi noves. Nunca mais!

Ara només queda entrenar un xic més, per tancar la temporada, i poder fer una bonica ruta el dia 31, amb la última taja de l'any.

Per cert, s'han de parlar de varies coses quan fem el sopar de final de temporada, que si voleu anem dient:

  • Premis guanyadors: pressupost? Compro coses per el Chainreaction, o ho fem com l'any anterior?
  • Nova lliga
  • Indumentària any 2011

Bé, ens veiem aviat!!


dijous, 25 de novembre del 2010

ENTRENANT QUE JA TOCA!!

Bon dia a tothom!!

Ja fa dies que no m'expreso en aquest blog, i ja toca. Ho faig per donar més vida, que ja veig que ja fa uns dies que en té força, i per escalfar l'ambient, que comença a refrescar, i la lliga ja va finalitzant!


Bé, aquest és el perfil de ruta que vaig fer l'altre dia, i que us vaig convidar, als que tenia el mail, a fer amb mi. Va ser des de Romanya de la Selva, fins a Puig d'Arques, descens per les trialeres de la Conca del Daro fins la carretera de la Ganga, i tornada, altre cop passant pel Puig d'Arques, per un altre camí. Tot i els 1000m de desnivell en els 32km que vaig fer, i el meu pessim estat de forma rodant, es van fer molt suaus, i no vaig patir gaire. Us convido al pròxim, que possiblement sigui el proper diumenge.


Fins aviat.

Alex

dissabte, 20 de novembre del 2010

CALENDARI DESEMBRE


Be, despres de les increpacions varies i que aquest mes de novembre ha sigut molt tranquil les proves puntuables del mes de desembre i que decidiran el campionat son les següents:


Marxa dels Arrossars 5/12

Marxa per parelles Llagostera 12/12

Mitica Pujada a l'esprint de St Miquel 31/12


Apa a seguir entrenant i que continuin les increpacions jejeje


Per cert, Alex, saps qui es aquest?????? Doncs si, es el nou LIDERRRRRR


dimarts, 26 d’octubre del 2010

Entrenament per Sarrià


Hola a tothom!!

Fa dies que ningú no escriu res i he decidit de comentar una mica l'entrenament "en secret" que hem fet avui l'Albert i jo. Entre nosaltres hi ha la lluita més apassionant de la lliga fins a final de temporada, la lluita per la tercera posició.

Hem quedat a les 4:45 per anar a fer alguna coseta i l'Albert ha arribat més tard de les 5... Però això ja és normal... jejeje Hem sortit pelant-nos de fred perquè a casa meva ja no hi tocava el sol amb la intenció de fer la ruta curta de Sarrià. El ritme avui era bastant més ràpid que els últims dies i això ha fet que de seguida entréssim en calor. Feia una dia de puta mare i s'anava molt bé amb màniga curta. Hem anat fent corriol avall corriol amunt i tota l'estona amb molt bones sensacions per part de tots 2. Alguna altra vegada que hacíem fet aquesta ruta, havíem acabat molt més cansats i anant a un ritme molt més lent.

Hem acabat de nit (per variar... amb l'Albert gairebé sempre acabem les rutes de nit) i hem fet alguna foto a la zona de la riera on hi havia el desviament de la curta i la llarga.

Les bicis:


I la nostra cara de felicitat després de fer un entrenament profitós:


A vera si entreneu més!!!

Apa, siau!!!!

dimecres, 13 d’octubre del 2010

NOVA DATA BTT PORQUERES


Be nois, finalment la marxa de porqueres es va suspendre degut al mal temps.
La nova data es 1/11/10.
No si valen excuses.. que si son fires, que si tal, que si pascuall...............

dissabte, 2 d’octubre del 2010

PROVA PUNTUABLE OCTUBRE

Ei nois, de cares al octubre i veien el calendari proposo dos opcions:



X MARXA AMB BTT DE PORQUERES

XIV CURSA POPULAR DEL REMEI
DATA : 10/10/10

En el calendari de curses podeu trobar-les i alla trobar tota la informació.

Apa nois, si us sembla s'accepten votacions fins dimarts dia 5 i es fa puntuable la que tingui mes vots.

dilluns, 6 de setembre del 2010

IV Desfrenada de Besalú



Dia 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, la Desfrenada de Besalú!!


Volta curta: 25km i 550m

Volta llarga: 36km i 1000m


Que no falli ningú, que s'ha de cantar l'himne dels Segadors!


VISCA CATALUNYA!!

II Terra d'Indiketes

Diumenge 29 d'Agost, sota un sol de justícia va tenir lloc la prova amb btt "Marxa des Pollastre, o de la Gallina", a Santa Cristina d'Aro.

La sortida va ser caòtica, i tothom volia correr més que els altres. La idea va ser sortir el més ràpid possible per poder fer la ruta llarga, de 42km i 1400m de desnivell acumulat. La primera part, ruta de sa Gallina, van ser tres ascencions i tres baixades, dues per pista i la última per corriol. Pel que fa al recorregut exclusiu del pollastre, un seguit de corriols de pujada i baixada, amb molta pedreta i amb terreny força sec, que van donar lloc a un recorregut bastant exigent físicament. La pujada "del pollastre", va quedar-se sense campió, ja que ni en Marc Trayter la va realitzar.

Finalment, amb 3h llargues vam completar el recorregut llarg, l'Albert, l'Edu i jo, i amb menys de dues, la ruta curta, en Joan, en Marcos i en Sergi, per tant, la classificació va quedar així:

1. Alex
2. Albert
3. Edu
4. Sergi
5. Marcos
6. Joan

Ja em corregireu si m'he equivocat...

Pròximament la Desfrenada!!

dissabte, 21 d’agost del 2010

CRÒNICA BI6000 (O BICI6000 O BI7000, COM VULGUEU!!)



Hola a tothom!! Us explicaré com va anar la BI6000 des del meu punt de vista i separat per etapes. Després podreu fer els comentaris que volgueu.

Com a bons catalans que som decidim estalviar-nos una nit d'hotel i anar el mateix dia de casa a Camprodon que només són 85 km. Quedem a les 6:20 a la gasolinera de la república i quan arribem allà amb en Kuma només hi ha en Xevi. Després de xerrar una mica, en Kuma se n'adona que s'ha deixat alguna cosa i torna a casa a buscar-ho. Al cap d'un moment arriben l'Àlex amb els seus pares i en Joan i en Marcos. Després de criticar una estona en Kuma veiem que arriba i llavors anem tirant tots cap a Camprodon amb una mica de retard però que no va agafar per sorpresa a ningú.

Un cop a Camprodon, intentem buscar el lloc on haviem quedat amb l'organització i ho trobem després de fer unes quantes voltes. Allà ens reparteixen el roadbook, juntament amb alguns obsequis i ens expliquen més o menys com serà el nostre particular calvari tot seguint la gràfica de desnivell. Ens canviem, deixem les maletes a la furgoneta perquè ens les traslladin fins a Molló i... comencem!!


Etapa 1: Camprodon - Molló

Jo no estava gaire animat, la cama esquerra feia uns dies que molestava i tenia la sensació que si a Pedals de Foc havia anat tot tant perfecte, aquí havia de ser tot el contrari (digueu-me optimista!!), en Marcos tampoc les tenia totes perquè també tenia una cama una mica xunga i en Joan havia estat fotut els últims dies i no havia pogut entrenar gaire, la resta anaven més que sobrats.

Tot just començar en Marcos (que portava el Roadbook) va per una banda i jo que seguint el GPS veig que hauríem d'anar per l'altra!! Res, problema meu, el GPS només em mostrava una part de la ruta, precisament el camí de tornava i, per tant, en Marcos ja anava bé. Carrego la ruta correcta i seguim. Ja són les 9 del matí i acabem de començar. El camí és tot pista ampla, amb pendents bastant suaus que ens van molt bé per escalfar. Al cap de poc a l'Àlex se li trenca un dels portabidons i això fa que el bidó d'aigua li toqui directament el quadre. Al cap de poc parem per fer estiraments, alguna foto i... més problemes: A l'Àlex no li va bé el GPS. De moment el meu encara funciona, per tant, seguim mentre l'Àlex es va discutint amb el seu GPS. Més tard se n'adona que el bidó d'aigua li està ratllant el quadre i decideix fer una "xapussa" amb un paquet de "kleenex" i unes brides per tal que segueixi tinguent quadre fins al final de l'etapa.


A la baixada tothom va tirant mentre jo espero l'Àlex que acabi d'arreglar el tema del bidó. Quan veig que ja ho té gairebé tot a punt començo a baixar sabent que de seguida m'atraparà. Al cap de pocs segons sento darrera meu com baixa però de cop deixo de sentir res. Em paro i el crido. Em contesta de lluny diguent que ha punxat la roda i que no té cap manxa. Giro i torno a pujar i me'l trobo baixant amb la bici a l'esquena!! Mentre canvia la càmera intentem contactar amb la resta mijançant els "Walkies" i el mòbil però com que gairebé no hi ha cobertura amb el mòbil no ens enterem de res. Veiem uns ciclistes que baixen i els hi diguem que si troben un grup de 4 que d'esperen que els hi diguin que estem canviant la càmera però que estem bé. Després de canviar-la anem baixant mentre l'Àlex intenta (inútilment) fer-me classes de com baixar més ràpid. Quan arribem a baix trobem a en Kuma xerrant amb aquells 2 homes i els altres esperant asseguts al terra. Sort que no ens havia passat res greu!!

Fem una mica de puja i baixa fins que arribem a un corriol que hem de fer algun tram a peu i que ens acaba portant fins al primer poble, Beget. Aquí me n'adono que un dels bidons d'aigua també m'està ratllant el quadre i decideix-ho portar-lo a la motxilla. Parem a "fitxar"a Can Feliça i aprofitem per comprar entrepans i beguda. Alguns s'ho mengen allà però jo prefereixo deixar-ho per més endavant. Ja són més de les 12 i ens comenta el del bar que n'hi ha uns que feien la BI6000 que havien passat per allà a les 9 del matí. Aquests feien tota la ruta en 2 dies... és ben bé, colla de malalts!!!


Després del primer avituallament comencem a pujar, ara per asfalt. Ens trobem un home que baixa amb cotxe i ens fa senyals voguent dir: "Pobrets!! La que us espera!!" No ens anima massa però anem fent. Fins aquell moment portàvem 28 km però la majoria eren de baixada i no ens haviem cansat gaire, almenys jo. Aquí anàvem a un bon ritme. Deixem la carretera per anar per una pista amb pedra. Aquí ja és una mica més dur i en Joan ho nota, comença el seu viacrucis particular... Després d'un petit tram de baixada anem pujant fins a situar-nos al km 41 i a 1376 m, on decidim parar a dinar en un prat acompanyats d'unes quantes vaques. Després de dinar ens trobem amb una pujada amb molt de pedent i plena de rocs. Abans un parell del grup van tenir algun que altre problema amb les merdes de vaca, oi Marcos? Al final sóc l'únic que la faig tota damunt la bici, això sí, havent de parar alguna vegada. Quan ja quedava poc per acabar-la ens trobem amb uns enviats de Déu. No, no eren un grup de ties bones en pilotes, encara millor!! (almenys en aquell moment) Era un Patrol de color blanc que va parar just davant meu d'on van baixar 2 homes (un d'ells ex-ciclista) oferint-nos aigua fresca, pa amb embotit i vi!!! No vam voler abusar d'ells i només vam acceptar l'aigua. Un cop hidratats i amb els bidons un altre cop plens vam seguir uns metres més fins arribar a l'antiga frontera francesa.














A partir d'aquí vam planejar una mica, vam pujar uns quants metres més amb un pendent molt suau i ja vam començar a baixar cap a Molló. Per si no n'havíem tingut prou, un cop arribats a Molló ens van fer baixar fins a baix de tot del poble per tornar a pujar fins a l'Hotel Can Calitxó.

Després de repartir-nos les habitacions vam anar de seguida cap a la piscina per aprofitar la poca estona que quedava (havien de ser 45 minuts però al final en van ser 15 perquè el que estava de vigilant havia d'anar fins a Camprodon... quins collons!!) Vaig tenir un petit accident amb la targeta de l'habitació i, encara no sé com, la vaig partir en 3. El de l'hotel es va quedar flipant però de seguida ens en va donar una altra sense posar-hi inconvenients. Vam anar a fer un vol pel poble (no massa lluny perquè les cames feia estona que es queixaven) i ens vam parar en un bar. Allà en Kuma es va fotre un parell de gelats sabent que soparíem al cap d'una hora... El sopar va està molt bé, hi havia "menú ciclista" que constava d'un plat de macarrons bastant complet i d'un entrecot. En Joan va voler fer la gracieta demanant l'entrecot cru i quan li van portar va haver d'avisar la cambrera perquè li cogués més... Aix!!! Quin home!!! Per cert, de postres hi havia gelat i en Kuma no en va voler! Després de sopar vam anar tots cap a dormir que l'endemà ens esperava una ruta llarga.




Etapa 2: Molló - Ribes de Freser

Sembla que en Joan n'ha aprés del dia anterior i abans de començar s'ha fotut una pastilla de magnesi. I al principi sembla que li va força bé. Després d'un bon esmorzar comencem pujant direcció a Setcases, però després de sortir de Molló ens perdem i hem de tornar uns metres enrere per agafar el camí bo. El dia anterior el temps ens havia afavorit molt perquè tota l'estona va estar núvol i no vam passar gens de calor. En canvi, ara, tot i ser les 10 del matí fot molta calor. Al cap de poca estona agafem una pista forestal molt ampla que anirem seguint fins a Setcases. Fins arribar al primer pic l'ombra brilla per la seva absència i la pujada es fa bastant pesada. De seguida ens separem en 3 grups:
  • Davant de tot en Kuma i en Xevi
  • Pel mig l'Àlex i jo
  • I una mica més enrera en Marcos i en Joan

Quan ens tornem a ajuntar tots comencem la baixada. Per variar m'han d'anar esperant a la baixada... aix... a vera quan n'aprendrem... A sobre després de passar pel poble de Setcases una abella em pica el coll. Déu ni do, quina pupa!!! Hem d'anar a fitxar a un càmping per després tornar enrera i seguir la ruta. Es veu que no fa gaire gràcia això de fer quilòmetres per tornar-los a desfer i al final només hi anem la meitat (en Kuma, en Xevi i jo). Al càmping ens trobem un nen mooooooolt pesat que semblava que no tenia amics i que no parava de xerrar. Vam tornar enrere i vam començar a pujar per asfalt cap a Tregurà. La pujada es va fer bastant pesada perquè ja estàvem al migdia i el sol apretava fort. Vam passar Tregurà de Baix i ens vam aturar a fer un "Pit Stop" a Tregurà de Dalt, conretament a la Fonda Rigà que, per cert, no hagués estat de més que ens haguessin pogut preparar uns entrepans, o oferir-nos unes ampolles d'aigua, no fos cas, no...


Després vam anar fins una botiga del poble on molt amablement ens van vendre embotit i pa i fins i tot ens ho van tallar. A més ens van dir que a la font del poble hi havia aigua fresca i molt bona. Això sí que és ser amable i no pas a la Fonda Rigà!!! Que n'aprenguin!!!! Després del poble vam tornar a agafar pista forestal. Vam seguir pujant com podíem perquè ja estàvem tots bastant cansats fins que vam arribar a una zona de picnic on vam parar a dinar i a descansar una mica. Les vistes des d'aquella zona estaven molt bé.


Encara ens quedaven més de 450 m per arribar a dalt de tot i cadascú ho va fer al ritme que va poder. En aquest cas, l'únic grup que seguia junt eren en Kuma i en Xevi.


A partir d'aquí vam planejar una mica i llavors vam baixar fins arribar a Ribes de Freser. 72 km i una mica menys de 1900 m de desnivell no s'havien fet tan durs com ens esperàvem al principi. Allà vam deixar les bicicletes en un garatge, no exessivament segur pel nostre gust, però sempre millor que no pas deixar-les al carrer. Llavors vam anar de seguida al Jacuzzi de l'Hotel els Caçadors i vam anar gaudint de totes les opcions que tenia (Hidroteràpia, Cromoteràpia i Aromaterapia) mentre observàvem com s'anava acostant la pluja. Després vam anar a pendre alguna cosa pel poble mentre esperàvem l'hora de sopar. També vaig aprofitar per trucar el meu pare per saber el temps que faria l'endemà i no ens va animar gens. Ens va dir que la previsió era que plouria a partir del migdia i uns quants ens vam plantejar de fer només una part de la ruta. Vam anar a sopar i a dormir pensant en la pallissa que ens esperava el dia següent.



Etapa 3: Ribes de Freser - Sant Joan de les Abadesses

Després d'esmorzar anem a buscar les bicicletes i tenim l'oportunitat de parlar amb un de l'organització de la BI6000 que ens indica els possibles llocs que tenim per retallar camí si no ens veiem amb forces per fer-ho tot. La idea inicial era que en Joan i en Marcos retallessin per algun lloc, en Kuma i en Xevi que l'acabarien encara que hi hagués un diluvi i l'Àlex i jo decidiriem segons la situació. Sortint de Ribes comencen a caure les primeres gotes. Anem primer per carretera asfaltada i un cop arribem a Bruguera ens enfilem dirrecció al Coll de Jou seguint una pista amb ciment. Sembla que la idea de fer menys quilòmetres que la resta (i alguna que altra pastilla de magnesi, també) fa que en Joan tiri més que els altres dies. El que li costa una mica més és a en Marcos, que sembla que la panxa no se li comporta massa bé. Quan queda poc per arribar a dalt del Coll de Jou se m'espatlla el GPS i em venen ganes d'engegar-ho tot a la merda per moments i retallar camí al primer lloc on es pugui. Arribo a dalt i sembla que se'm passa una mica. En Marcos quan arriba ja està recuperat i ja torna a ser el de sempre.


Fem la baixada i quan arribem al primer lloc per poder retallar camí, ens repartim els mapes i roadbooks i en Joan i en Marcos decideixen anar per la via ràpida cap a Sant Joan de les Abadesses i guardar energies per l'últim dia. Als altres encara ens queden forces, el dia sembla que aguanta sense amenaça immediata de pluja i encara ens queda una altra oportunitat més endavant per retallar camí, per tant, seguim. Al cap d'uns 8 km arribem a l'estació de Bus de Ripoll i ens parem a comprar entrepans, beguda i fruits secs.


Encara ens queden 50 km i és gairebé la 1 del migdia. Seguim 4 km per carretera i llavors ja ens desviem per una pista forestal. Fem uns 8 km per aquesta pista per uns trams de puja i baixa bastant tocacollons. I arribem a l'últim punt on podem retallar camí. El temps segueix bastant igual, l'únic problema són les forces que ja no són el que eren (almenys en el meu cas). Com que l'Àlex està animat per seguir, em foto una mica de sucre i cap amunt! Aquest tram és molt trencacames, a més en Kuma passa de seguir el Roadbook i l'Àlex per uns moments passa de seguir el GPS amb la consequència que haguem de fer una mica més de volta. Una mica més tard de les 4 de la tarda decidim parar a dinar. Per allà ens trobem unes 6 o 7 nenes que passen amb bicicleta i es queden a jugar per allà a prop. Suposo que hi havia alguna casa de colònies.


A l'hora de tornar a arrancar en Kuma i en Xevi es veu que tenen pressa i no poden esperar a que m'acabi de posar la motxilla i que l'Àlex engegui el GPS. Això provoca que ells vagin cap allà on no toca, però quan ens n'adonem tampoc els podem trucar perquè no hi ha cobertura. L'Àlex i jo decidim agafar el camí que toca i esperar-los en un trencant que se suposa que és per on haurien de venir ells després de fer uns quants quilòmetres més de volta. En aquell moment ja hi havia una mica de cobertura i els expliquem la situació, sembla que no hi ha manera que arribin en aquell trencant i decideixen fer mitja volta i tornar per on haviem anat l'Àlex i jo. Entre una cosa i una altra perdem gairebé 3/4 d'hora. Per aquella zona estava començant a aparèixer la boira i també començava a bufar vent fred. Al cap de pocs metres, quan ja estàvem ficats de ple enmig de la boira, ens trobem que la pista forestal es tranforma en una immensa fanguera. Evidentment, hem de baixar de la bici i fer-ho a peu. El fang ens arriba moltes estones a l'alçada dels genolls i més que bicicletes sembla que arrosseguem tractors per la quantitat de fang que les envolta. La tortura dura uns 200 o 300 m però a nosaltres ens sembla molt més. Llavors pugem una mica més, ara ja a sobre de la bici-tractor, i arribem fins a tocar del castell de Milany. Se suposa que s'hi pot arribar seguint un petit corriol però hi ha molta boira i no estem per fer més pujades. A partir d'aquí comencem a baixar per pista forestal.


Al cap d'una estona ens trobem amb una carretera per tornar a agafar més endavant una altra pista forestal. Després de passar per un corriol "poc ciclable" (o sigui, que s'ha de fer tot a peu) arribem a Vallfogona. Aquí hem de fitxar al Forn però resulta que està tancat!!! Perquè quedi constància decidim fer-nos una foto.


En aquells moments ja començava a ploure i semblava que la cosa només aniria a pitjor. Encara quedaven 10 km i faltava mitja hora per les 8 del vespre. Seguim la carretera durant uns quilòmetres i llavors ens desviem per una pista amb ciment. Fa pujada, plou, estem cansats, però tot i això decidim prendre'ns el luxe de "picar-nos" una mica a la pujada. Al cap d'una estona quan ja estàvem dubtant de muntar els llums ens truca en Joan per veure si encara estàvem vius; sí, ho estàvem. Arribem a la Fonda Janpere de Sant Joan de les Abadesses quan ja era més tard de les 8. Allà teníem en Joan i en Marcos esperant-nos i sorpresos de veure'ns tan contents amb la tormenta que estava caient. Després de netejar-nos les bicis i a nosaltres, vam anar a sopar, alguns van anar a prendre alguna cosa i llavors tots a dormir que havia estat un dia mooooooolt llarg.


Etapa 4: Sant Joan de les Abadesses - Camprodon

Aquesta vegada l'esmorzar no era ben bé buffet lliure però va estar molt bé. Feia molt bon dia i vam decidir fer alguna foto abans de començar la ruta. Comencem a pujar per carretera i fem una mica de puja i baixa seguint una bona estona les marques de sender. Quan les deixem comencen les pujades més dures que fa que haguem d'anar parant cada 2 per 3. Per fer 10 km hi hem estat més d'una hora i mitja.


A partir d'aquí ens desviem uns quants quilòmetres per un pista amb ciment amb uns pendents constants molt forts, al voltant del 20 %. Enganxem amb una pista forestal amb pendents semblants i de vegades pitjors. Vaig tenir temps per veure un parell de senyores com buscaven bolets enmig d'uns prats cap a 1700 m d'alçada. Al cap d'una bona estona de patiment i d'unes quantes aturades vaig arribar a un abeurador d'animals on m'estava esperant la resta. A en Marcos li va anar bé el descans perquè estava en plena forma i donant-li guerra a en Kuma. En canvi, en Joan encara anava uns quants minuts darrera meu. A l'abeurador hi havia molta boira i se suposa que hi havia un camí que havíem de seguir fins arribar a dalt de la muntanya però no es veia res. Vam decidir de pujar per on ens deia la intuició a peu i amb la bicicleta al costat. Poca cosa més podiem fer. Al final vam arribar a dalt de tot. Llàstima de la boira, sinó haguéssim tingut unses bones vistes.


Després de perdre'ns una mica i de parlar amb els de l'organització per avisar-los que ja havíem arribat a dalt aconseguim trobar el camí de baixada, més o menys... Mentre baixàvem en Joan va tenir una petita discussió amb una tanca elèctrica, jejeje... Llavors cadascú anava per on podia. Se suposa que s'havien de seguir unes marques vermelles però no es veien gaire bé i vam acabar anant camp a través. En aquells moments m'estava cagant en tot perquè pel mig del camp tot eren bots i el cul em fotia un mal insuportable!!! Vam trobar el camí i vam començar una baixada que es feia bastant bé. L'Àlex es devia emocionar baixant amb el seu "slick" i va rebentar la roda. Va aprofitar per estrenar pneumàtic i poder-se emocionar encara més. Al cap d'una estona ens vam trobar una baixada amb pedra bastant xunga que la majoria vam fer a peu menys l'Àlex que en va fer un bon tros damunt la bici. Arribem per carretera a Llanars (que està al costat de Camprodon) però ens desviem cap amunt per fer l'última i inacabable pujada, primer per asfalt i després per pista. Per acabar vam fer una trialera que vaig fer la majoria a peu. Estava molt humit i no tenia ganes de fer-me mal ara que tenia el final tan a prop. I per fi, arribem a la carretera, travessem el pont i arribem a Camprodon!! Ara tocava anar a la botiga de l'organització a buscar els mallots i fer-nos la foto oficial. JA HAVÍEM ACABAT LA BI6000!!!


Després vam anar a dinar, vam netejar les bicis i en Kuma, en Xevi i l'Àlex van tornar cap a casa. En Marcos, en Joan i jo ens vam quedar un dia més per gaudir una mica del poble. Vam anar a un bar on ells van prendre una cervesa i jo una rafatia amb gel. Bufff... com va pujar la ratafia!!! xDD Després vam anar a sopar i a un local (Sota Zero) que se suposa que hi havia d'haver ambient però allò estava ben mort. Després de prendre alguna cosa i fer-la petar una mica vam decidir tornar a l'hotel i anar a dormir. L'endemà vam anar a fer un vol pel poble i llavors cadascú va tornar a casa seva.

Apa, ja està!!! A fer comentaris, mainada!!!

dijous, 12 d’agost del 2010

CLASSIFICACIO A MITJA TEMPORADA



Be nois aqui teniu la classificació Pedals 2010 a meitat de temporada. Hi ha una lluita aferrissada entre els dos primers per la victoria!!! i per completar el podi l'albert encara te alguna opció!!!..
La resta a intentar guanyar el diploma olimpic... a destacar la deballada del campio vigent... hi ha alguns comentaris sobre ell pero sense confirmar.. espero que algun dia es deixi veure i ens doni alguna explicacio.....
Apa, segons s'havia marcat al calendari les dues proximes proves puntuables son Pollastre i desfrenada!!! per fi a sortit la data del pollastre...
Apa, pedals i que continui la GUERRAAAA!!!!
Javi

dilluns, 26 de juliol del 2010

PREPARATIUS BI 6000 "CRONO PUIG D'AFROU"










Bones;

Ja la tenim aquí!!!!!

Dissabte 31 de Juliol comença la BI6000 per als Pedals, 6 valents s'enfronten a aquest nou repte, l'equip estará compost per Cuma, Alex, Ricard, J.Torres, X.Camarillas i Marcos.

Per veure com anaven els nivells de forma per la BI6000 aquest diumenge es va fer la Cronoescalada al Puig D'Afrou prova puntuable per a la lliga, a més a més de ser el nostre petit Toumalet.

En principi ens varem presentar 4 + l'animadora que en "teoria" havia de prendre cronos....

Resumint, Cuma, Alex, Ricard, Marcos -> Animadora de a pie....Javi, q le va viendo la luz al tunel.

Per els que coneixeu el Puig d'Afrou és molt senzill pujar i no té pèrdua....FINS I TOT EN TORRES NO ES VA PERDRE!!!!En fin....que al final van haver-hi 2 circuits deut a la descordinació dels participants, un per la vessant nord i l'altre per la sud.....més o més de dificultat semblant, un més curtet i més pedregós, i l'altre més llarg.
2 persones per circuit.....¬¬'

El resultats:

Circuit Nord: Circuit Sud:
Cuma: Aprox 40min ->25p Alex: Aprox 43 min ->25p
Marcos: 54 min ->20p Ricard:Aprox 50 min ->20p

El temps són aprox pq el del crono no estava encara a meta......¬¬'

EQUIPATGE BI6000


Comu per tots:

  • Drogues varies "ibuprofeno conta com a droga" XDD
  • No estaria malament agafar l'impermeable, a les tardes sembla ser que plou.
  • Camara de fotos + cable...hi ha internet al hotel, podem penjar croniques d'etapa

EINES/RECANVIS

  • 2 càmeres per persona.
  • 2GPS + track
  • Portamapes
  • multieina amb allen i trontxacadenes
  • Coberta 1.95 nova
  • Cassete + eines per canvi
  • Cadena
  • Grassa i olis
  • Cable de canvi extra
  • Conversor valvula fina- gruixuda
  • Pilot de color vermell pel darrera si es fa fosc
  • 2 Manxes

BOTIQUIN

  • Monodosis de betadine
  • Tiretes
  • Paracetamol
  • Ibuprofè
  • Crema muscular
  • Crema solar 50 per cara o clatell
  • Vaselina
  • Reflex

Penso que no em deixo res, sino feu editar i agfegiu, el que porti cadascú que envii miss al bloc, el dia que sortim ja repartirem pes a les maletes!

Per mentalitzar el cap, aqui el perfil de lo que ens espera:


dilluns, 5 de juliol del 2010

Ruta per les Gavarres


Dissabte, 8:30h.

Vaig arribar a la Gasolinera Campsa, i per sorpresa meva érem 5, i cap d’ells, a excepció de l’Albert, sabia que venien. Finalment, cap a les 9, ja hi érem tots, 9 tius amb bici, inaudit! Val a dir que va arriba en Joan abans que en Cuma i en Ricard, i això que és ell el que s’orienta amb el cul...jaja.

Vam iniciar la ruta anant cap al Balitrà, però a causa de les obres a la carretera, vam haver de rodejar la zona, anant fins el tennis. Els primers trams van ser curt, per corriols encara bruts dels arbres caiguts per les nevades, i es va notar, perquè tots es queixaven. Més endavant, direcció a la Bell-lloc per el màs Subà, el camí va millorar, tot i que com sempre, hi havia ritmes diferents. En aquell punt ja érem 7, 2 companys ja havien canviat d’idea al veure els primers camins, error! No s’ha d’espantar mai un, tot es pot fer!!

A partir d’aquell punt, es va iniciar la pujada des de la Bell-lloc fins al cim de Puigcargol, una llarga pista, ample i amb pedres, acompanyada amb un sol de justícia, que va estirar el grup, amb en Cuma i en Ruben al davant, i el pobre torres arrossegant la panxa al darrera. Un cop al cim, quan en Cuma ja l’havia fet 2 cops per impacient, vam baixar fins a Can Ribot, i vam començar a agafar els corriols que més m’agraden, estrets, amb pedres, talls de l’aigua...però poques queixes, en Nadal content, i els altres conformes.

Després va arribar un corriols de pujada, 90m de desnivell, amb lloses de pedra, al que vam pujar a mort en Cuma i jo, i que al darrera venia l’Albert, que ja s’ho coneixia, i tirava fort. En total portavem uns 16km i 580m de desnivell ja, i era tot el que tenia en ment a fer. A partir d’aquell punt va escollir recorregut l’Albert, i la va cagat! Jajaj, es broma...vam passar per bons corriols, però encara hi havia forces arbres caiguts, i van complicar la ruta. Finalment, vam arribat a l’Ermita de Fitor, molt assedegats, i acalorats, i vam poder disfrutar d’aigua fresqueta gràcies a la gentilesa del masover!

Aquell punt de la ruta, ja es comentava el tema del bar...gran lloc, però s’havien de fer més km!! Vam tirar cap al mas Plaja, i d’alla per la ruta dels Dolmens, fins al mas Calç, on ara si, la calor i el cansament apretaven de valent!

Finalment, després de varies parades per treure la pájara d’alguna ànima a punt de morir, vam arribar a la pista forestal, que ens duria al camí de descens fins a Vall llòbrega, on vam gaudir d’un refrigeri i un merescut descans!

Va valoració finals va ser una ruta de 36km, amb uns 900 i algo metres de desnivell, i bones sensacions per part de tots, amb un recorregut bastant variat i entretingut, que espero puguem repetir, però amb sessió del platgeta al final!

dilluns, 21 de juny del 2010

Learn or die!


Aquest podria ser el lema de la passada Marxa de Santa Coloma de Farners els Pirates d'en Rocà!

Va ser un recorregut no gaire llarg, 27km, amb un desnivell aproximat de 900m, i amb un dia de sol i calor, tot i que el terreny no mostrava els mateixos simptomes. Els primers 5km van ser de planer, a una velocitat moderada-alta, i el primer pas de riu, ens va deixar amb els peus ben mollats a tots. A partir d'aquell punt, les bassetes ja no imporataven.
Es va iniciar el primer ascens, bastant llarg i dur, amb algun petit tram de pla, i algun petit corriol, però en general fortes rampes i el terreny que dificultava la marxa.
La primera sorpresa la vaig tenir al trobar-me el desviament de llarga i curta al km 8, només havien passat 20min, i ja portavem un terç de cursa...això està xupat pensava...més endavant veuria que no!
La segona sorpresa la vaig tenir minuts més tard, els 20 tius que portava davant s'havien equivocat, i amb aquestes que tots agafavem el desviament a la vegada...em convertia en una del primers, sense ser la ostia!! jajaja...
A partir d'aquell punt vaig anar tirant sol al meu ritme, ningu davant i ningu darrera, fins l'avituallament primer, que es va fer pregar, ja que els km del 10 al 15 no passaven mai! En aquell punt ja tenia gent aprop, algun al que apretar i algun que m'apretava, ja que cada cop minvaven més les forces!

Les trialeres de baixada que van venir a continuació van ser el millor, sens dubte!! Anava una mica cagat, tot sigui dit, si hagues estat una sortida dominguera no les hauria baixat, però allà...màquina a l'aparato!! I quines baixades, cada una era més inclinada i estreta que l'anterior, i n'hi havia moltissimes...si no n'aprenies...mories!! Al final, amb mal de braços i tot, es van acabar, i va tornar a venir la pujada, i despres altre cop trialeres, i finalment 2km de pujada diuen...i una merda!!! Una pujada matxacona, amb algun tram tècnic, i altre cop pujada amb pedres semi impossible! Alla ja m'havien passat un parell, però tot i així, amb les cames mortes, les lumbars destrossades i amb ganes de finalitzar, vaig aconseguir arribar, amb 2h i 3 minuts, en posició 22 o 23...tant li fa, estic molt content pel resultat i pel traçat que ens han ofert aquesta gent tant trempada de Santa Coloma! Felicitats!

També vull felicitar a l'Albert, per portar l'equip al podi!! aupa alberto!!

D'altre bande, m'agradaria comentar, que en el mountain bike no tot son cames, hi ha tècnica, i com diu en Ricard, cullons...tot s'ha de practicar, i d'altres coses se n'hi ha de posar...per tant menys bici de carretera Cuma, i més corriolets, que si et soritssin bé no et rallaries tant!!

En fi, no m'agradaria que s'ofengues ningu tampoc, que anem a les marxes a disfrutar i passar-ho be!!

Apa, fins aviat!

dimarts, 15 de juny del 2010

Crònica 5a Marxa BTT Fontcoberta


Crònica super rapida:

Vam arribar jo i en Ricard a les 8:15 i ja vam començar a veure el ambient de PRO...

Fem la xerrada amb el grup rodem tots una mica i cap la sortida amb el comentarista de fons anar diguent.

Sortim m'enganxu a l'Alex fins que venen trialeres i perdo contacte amb ell, ja que al ser més habil se m'escapa en trialeres, jo em resigno i abaixo pistonada tot desmutivat sobretot al fotrem una branca en disc de radera i m'haig de parar a treure-la.

Primer habituallament i per fi pista però tot pedra i pedra fins al punt que no sabia si tenia la suspensió petada o que... Vaig tirant tot amargat amb mal de braços del mal terreny i al no poguer imposar el meu ritme per culpa de que tot anava saltant per les putes pedres i les roderes dels tractors.

M'adelantan uns paquets a les baixades fins que arriba per fi carretera on foto baixada de pinyons i plat gros i a donar tot el que tenim i vinga adelantant...

Arribo on s'ajunta la llarga i la curta i intento treurem de sobre els de la curta per a veure si puc fer una mica de bon paper fins que venen uns corriols on se men va la roda de davant al entrar i més tart em tallen uns de la llarga que venien embalats baixant i vinga a joderse, llavors amb un grup ens fotem en un camí equivocat fins que un home ens diu aneu al rebés!!! Total... una puta merda de cursa ja que res m'anava bé i a sobre em clabo el manillar al genoll per no veure un bache i em paru a ferme fregues (Ara hi tinc un morat)...

Arribo al asfalt i cap a meta amb la sensació de que la btt la fotria al contenidor de llaunes, però per sorpresa l'Alex només m'havia tret 5 minuts que tot lo malament que em va anar m'esperava una diferencia de 15 minuts.

Bueno pos tot i aixís anirem a veure que passa a la dels piratilles de santa coloma.

Inga Felicitats al champion


Classificacions i fotografies: www.marta-roure.net/vicidebici

divendres, 11 de juny del 2010

CALENDARI MES JULIOL-AGOST

Que tal cracks!!!! En reunió de pedals de nit... i mirant el calendari de curses s'ha decidit el seguent:

24-25 Juliol Crono escalada Puig d'Afrou (organitzada per nosaltres mateixos)
8 Agost 3 Marxa Btt de les 7 ermites de Bescano

Els mesos de Juliol i d'Agost son complicats perque la gent esta de vacances i aquestes coses. El mes de Juliol gairebe no hi ha curses, per això hem triat organitzar-ne una nosaltres mateixos, i a l'agost, aquesta de Bescano ja l'hem fet algun cop....

Be, com que encara hi ha temps podeu opinar si voleu fer alguna variació, sinó en principi les puntuables seran aquestes....

Apa ja direu el que... Recordeu, aquesta setmana fontcuberta, i la setmana que ve Sta Coloma.

Salut i pedals

dilluns, 31 de maig del 2010

Marxa btt Vilobí, Salitja i Sant Dalmai


Molta participació per part de l'equip, i moltes ganes de fer-ho bé podrien ser les característiques més significatives de la marxa "no competitiva" d'ahir.
Jo venia molt motivat psicològicament, una mica perdut, perquè em va costar una bona estona arribar, però amb moltes energies!

La cosa va començar bé, amb escalfament, la xerradeta...i comença la cursa!

En Cuma comença a tirar, i els altres seguim poca poc des del darrera, a l'aguait, alguns més que d'altres, eh Albert...pobre...un dia d'Esquirol i l'altre de "niñera", jajaja. A la primera corba passat el primer puig, perdo l'ampolla, això implica baixar, córrer a recollir-la i tornar-hi, adelantant altre cop els del darrera, i en Cuma...merda, què cabró, el perdré!

Comença a baixar per els primers corriols, una mica incòmode, el sillín està baix…quan pugui el pujo…adelanto molta gent, les cames em fan mal…i en Cuma, si que tira el perro!! Paro, pujo el sillín i som-hi. Pujades, baixades (poques), alguna bassa suficientment gran com per deixar-me ple de fang i aigua, i finalment, després de saltar-me 2 girs, per culpa de les marques de guix de merda (no s’entenien massa si s’anava encegat com jo), li veig el maillot…uuffff!!

A partir d’aquell moment, km 13 aproximadament, el vaig seguint, a 200m de distancia, esperant el moment de poder apratar, però no era fàcil, el tiu m’ensumava, i com es nota que té unes potes enormes…al km 19 vam conversar una mica, i el vaig continuar seguint, fins que una bassa i una petita relliscada li van fer la guitza, i com bon company que soc, li vaig dir si estaba bé, mentre apretava de valent els pedals per aconseguir beneficiar-me de la situació! A partir d’aquell punt, vaig treure el millor de dins, i sort que la bici anava bé, estrany últimament, perquè em vaig poder distanciar una mica, anant a 25-26km/h els últims 5km. Finalment vaig veure la meta, i vaig respirar tranquil!! Em vaig sorprendre del registre, gairebé 28km en 1:23:00h!!! I poca gent a meta, el pobre Albert carregant la bici, després d’haver anat a passejar amb la mainada, i tot seguit en Cuma, que el cabró venia a 30-35km/h intentant atrapar-me!!

En Ricard, per sorpresa de tots, inclòs ell, va fer un papelón, i va acabar 3r, i en Joan, l’Enric i en Joan Nadal, que pobre va haver de parar a recollir un bolet de 500€ extraviat, van aparèixer darrera seu al cap d’una estona!!

La nota negativa, el pobre Pep, que va patir una pujada de tensió, i va ser traslladat amb ambulància. Espero que estigui millor, i es recuperi aviat. Des d’aquí li donem ànims i forces!!!

Bé, un mati de bici i conversa, gairebé el mateix temps d’una cosa que de l’altre, i amb ganes de la pròxima cursa a Fontcoberta, on esperem que superin en índex IBP de 38AC…!!!

Fins aviat!