dilluns, 27 de juliol del 2009

Manca de motivació o manca de temps?

Salutacions a tots!!

Últimament he estat un xic desconectat de la bici (Alex), fa 3 setmanes que la veig, però no la puc agafar...estic de mudança, i no em queda temps per res més els caps de setmana, i encara que no fos així, la novia mel's talla si la deixo amb tot el tinglado allà muntat!!

Però això ja se m'acaba, i torno amb molta motivació (una mica lesionat), i amb ganes de fer curses, i estrenar com cal el meu GPS Garmin Oregon 300! Per aquest motiu vull recordar, tal com anuncia el calendari de sortides, que aquest Agost tenim 3 aconteixements que es valen l'esforç que impliquen: 1 - Marxa de les 7 hermites (Becanó), 2 - Boscos de Lloret i 3 - Marxa del Pollastre (Sta. Cristina Aro).

L'any passat les vam fer amb l'Albert, va ser on vaig conèixer a la meitat dels pedals, i la veritat és que son molt màques, una mica caluroses, però valen la pena.

Us animo a tots a participar-hi, i en el meu cas, a estrenar la nova indumentària d'estiu de l'equip!

Fins aviat i SALUT!

Entrenament frustrat

Aquests 2 últims caps de setmana hi ha hagut un parell d'intents frustats de fer un bon entrenament pels Pedals de Foc. La meva intenció era fer una bona preparació aquests últims dies però no ha pogut ser. L'explicació de tot plegat ve a continuació:


La primera ruta que havia de ser interessant és la que anava de Susqueda a Rupit, passava pel Far i tornava a Susqueda. En total uns 50 km amb uns 1500 m de desnivell, la cosa pintava bé (tot i que el que va penjar la ruta a Internet va tardar 9 hores a fer-la...). Quedem el diumenge al matí amb la intenció de sortir aviat amb en Kuma, en Marcos, en Joan i jo (Ricard) i, com sempre, degut a diversos motius acabem sortint més tard del compte. En aquest cas l'únic problema és que en Kuma volia ser aviat a casa perquè feia pinta que no haviem de passar massa calor. Carreguem les bicis als cotxes i anem tirant cap a Amer a fer un simulacre del que havia de ser una etapa dels Pedals de Foc.

Deixem els cotxes al Pasteral i comencem a dirigir-nos cap a Susqueda (en aquest moment ens adonem que la ruta passa de ser de 50 a 70 km i augmenta uns quants metres més de desnivell). Anem tirant molt bé per l'asfalt, amb molta calma i jo tot feliç amb els meus nous pinyons XT fins que, de sobte, quan comença a fer una mica de pujada... Conye! Que em salta la marxa! Bé, deu ser que ha pillat un bot i ja no passarà més (pensava pobre de mi). Al cap d'un moment torna a saltar la marxa, un altre cop, i un altre... m'estava començant a cagar en la mare que va parir el meu mecànic (si tot va bé, a partir d'avui EX-mecànic).

Arribem a Susqueda i comencem la ruta de veritat anant cap a Rupit. A la pujada el canvi em segueix anant com el cul fins que en senyor Marcos decideix intervenir. Baixa de la seva bici, fa un cop d'ull al meu canvi, fa 4 voltes de la roda del canvi cap a l'esquerra i em diu: "Prova ara". Collons! Com si fos Jesús curant els cecs amb les mans fa 2000 anys enrera, la provo i funciona! Ja tenim mecànic per la ruta dels Pedals de Foc. Sí, sí! Contractat!! Seguim pujant una miqueta més i després la ruta segueix vorejant el pantà de Susqueda amb baixada, zones de planer i sobretot, molta pedra. Anàvem amb molta calma anar parant bastant sovint per fer fotos. El paissatge era molt xulo.


De sobte vam sentir un soroll i vam veure en Kuma amb la llanta de la bici tocant al terra. Conye! Què ha passat?! Doncs resulta que el senyor Kuma va tallar el pneumàtic amb una pedra, rebentant la càmera a l'instant. Vam estar rient una estona fins que vam veure com era el tall i ens vam quedar flipant. En Kuma va muntar una altra càmera que, un cop inflada, anava sortint de la coberta en forma de bony amb el que des d'aquell moment es va batejar com "el tumor d'en Kuma". A partir d'aquell moment vam decidir que el millor que es podia fer era fer mitja volta i tornar cap a casa, portàvem uns 20 km i d'aquests només la meitat eren de la ruta.


Però la cosa no va acabar aquí. Allò era només el principi de la "maledicció d'en Kuma". Al cap d'una estona, en Kuma va tornar a rebentar la roda, però no tenia res a veure amb el tall que tenia el pneumàtic sino que va ser per culpa de les punxes. Va canviar la càmera i a seguir. Mentre parlava amb en Joan em diu: "Em sembla que tinc la roda rebentada perquè està bastant fluixa". Miro la meva i... també la tenia rebentada. Arriba en Marcos i... també!! L'únic que es va salvar va ser en Kuma. Només vaig haver de canviar la meva càmera perquè els altres tenien poca pèrdua d'aire. Vam arribar a Susqueda i vam anar seguint cap avall, no gaires metres perquè en Joan se'n va adonar que havia rebentat l'altra roda i aquesta perdia molt. Va optar per canviar-les totes 2. Vam trucar a en Kuma que anava amb en Marcos una mica més endavant i ens van dir que estaven caminant perquè en Kuma havia tornat a punxar la roda, havien canviat la càmera i després a en Marcos se li havia acabat de rebentar la que perdia una mica. Un cop vam acabar de canviar les rodes, els vam atrapar i ens van dir que els anèssim a buscar en cotxe. I això vam fer. Vam anar a buscar els cotxes i els vam anar a recollir per anar a prendre alguna cosa al bar del Pasteral i tornar cap a casa.

En resum, dels 70 km i 1800 m de desnivell que havíem de fer, van ser uns 40 km i 600 m de desnivell. Vam destrossar un pneumàtic i 7 càmeres. O sigui, que si havia de ser un simulacre dels Pedals de Foc la cosa pintava molt malament.


La segona ruta se suposa que havia de ser des de Sarrià fins a Rocacorba - Biert - Refugis de la Mota i tornar a Sarrià. Havien de ser un total de 60 km i uns 1800 m de desnivell acumulat. Vam quedar en Marcos, en Joan i jo per anar tirant xino-xano cap a Rocacorba mentre en Marcos s'anava cagant en tot (concretament en el seu mecànic) perquè el canvi li anava malament i el disc de fre de la roda del davant li tocava constantment. El canvi el va arreglar ell mateix però no va voler solucionar el tema del disc perquè, segons deia: "D'aquesta manera tindré una prova del que em va fer". I va anar tirant amb estones que li tocava més i estones que li tocava menys però en general fent un desgast molt més gran que en Joan i jo. Pel camí ens vam fer amics d'un gos, quan vam voler marxar no ens parava de seguir i vam haver de fer un spring per despistar-lo.


Quan faltaven uns 4 km per acabar la pujada de terra de Rocacorba en Marcos va decidir parar i solucionar el tema del disc perquè n'estava fins els pebrots (i nosaltres també només de sentir el soroll que li feia). Després d'ajustar-ho una mica la cosa ja anava millor i va anar tirant força bé... Fins que li va venir la "pájara". El fet d'anar tanta estona fent més esforç del compte li va passar factura i els últims km de pujada els va fer patint bastant. Un cop a dalt de Rocacorba vam trobar un home que també anirà a Pedals de Foc i fins i tot coincidirem amb ell en una etapa. Llavors vam anar baixant i, en comptes de seguir la ruta, com que en Marcos estava rebentat i en Joan volia anar amb la "galta", vam decidir tornar cap a casa. Una altra vegada amb les coses a mitges... vam fer només 40 km i uns 1200 de desnivell. Almenys aquesta vegada no vam rebentar cap roda, que ja és molt!!

Ja explicarem més coses quan tornem de Pedals de Foc. Esperem que el temps i la sort ens acompanyi.

Apa, salut!

divendres, 17 de juliol del 2009

II MARXA POPULAR BTT VILAÜR

DIMENGE, 19 DE JULIOL DE 2009

INSCRIPCIONS DE 7:30 A 8:30 DEL MATÍ
PREU: 8 EUROS FEDERATS I 12 EUROS NO FEDERATS