dimecres, 12 d’octubre del 2011

2a Cursa BTT de Sarrià de Ter



Això de tenir la cursa al costat de casa està molt bé. Et pots llevar més tard, no fa tanta mandra anar-hi i si et deixes alguna cosa, sempre pots tornar a casa a buscar-ho. Doncs per això mateix vaig poder dormir més que els altres dies que tenia cursa, no em va fer gens de mandra i vaig aprofitar que tenia la casa al costat per escalfar amb la jaqueta i tornar-la a casa abans de començar la cursa.

Arribo quan faltava poc per les 9 del matí, faig la inscripció, escalfo una mica i em trobo en Javi. Que bé, no estaré sol, hi haurà algú més de l'equip!! Quan em diu que també ha vingut l'Edu ja no em fa tanta gràcia perquè això significaven 5 punts menys. Després d'escalfar torno a casa a deixar la jaqueta i quan torno em trobo en Llorente amb ganes de fotre-li canya. Anem cap a la sortida i ell es posa davant de tot. Ens despedim perquè ja dono per suposat que no el veuré més. Prop seu hi ha l'Edu al que saludo per primera i última vegada perquè tampoc el veuré més. Em poso al costat d'en Javi que ha decidit de fer la curta i suposo que el veuré una estona més.

Comença la cursa i anem cap a la pujada del Golf Girona. Com que em conec la pujada començo suau esperant a que la gent vagi afluixant de mica en mica. Doncs sí, a part dels bojos dels principi, la resta va afluixant mica en mica. Poc abans d'arribar a dalt de tot ens desviem per una pista a mà esquerra. Hi ha alguns trams tècnics de pujada que haig de fer a peu perquè la gent se'm para davant i, clar, a veure qui és el xulo que arranca a la meitat d'una pujada d'aquestes!! En Javi és més llest que jo i avança unes quantes posicions en aquest tram. Després arriba un corriol molt xulo del qual no podem gaudir perquè s'ha format un tap d'un parell de collons... A part d'algun lloc on s'havia de posar el peu a terra es feia molt bé, no sé pas que coi fotia la gent parada!!

Arribem a un tram de pista on fem una mica de pujada fins que arribem al pàrquing de l'Escola Montserrat de Sarrià de Dalt per baixar de seguida per un corriol a mà dreta. Arribem a un encreuament per on es faran passar 3 vegades i anem a mà esquerra a fer un tros de la ruta nº 12 de Sarrià. Enganxem un corriol de pujada per on vam baixar l'any passat, travessem una carretera secundària i baixem per una on vam pujar l'any passat. Seguim per una pista que també vam fer l'any passat fins arribar a un bosc de plataners. Agafem un corriol on planegem una mica fins arribar a una pista de pujada que ens porta un altre cop fins la ruta nº 12. La seguim una estona al revés fins que esns desviem per agafar un camí que ens porta fins el primer avituallament on em menjo un tros de taronja sense baixar de la bici i segueixo.

Al cap de poc em trobo en una carretera on puc estirar una mica les cames i apretar una mica, no massa, perquè de seguida ens fan desviar per un camí. Fem una mica de puja i baixa fins passar pel costat de Taialà on tornem a travessar la mateixa carretera d'abans. Anem una estona per pista fins que ens fan baixar per un tram de línies d'alta tensió, totalment ciclable. Ara toca fer un tros de corriol de baixada suau i travessar una riera. Aquí em trobo en Javi. Arribem a una zona de pista fins que travessem la carretera i ens fan pujar per un tram similar al d'abans de baixada per línies d'alta tensió amb la diferència que aquest només es podia fer fins la meitat, a partir d'allà la bici a coll i, amunt!!! A dalt de tot hi havia el segon avituallament. Aquí sí que em paro més estona per beure alguna cosa. Veig que tinc la roda molt desinflada i per moments em plantejo de fer la curta, però veig que després d'inflar-la sembla que aguanta. Baixem per corriol fins a trobar-nos amb una pista on havíem passat ja al principi i passem per segona vegada per l'encreuament on també havíem passat abans però aquesta vegada seguim recte, seguint la ruta nº 12.

Anem fent fins arribar a la riera d'en Xuncla on hi ha el desviament per fer la curta o la llarga. Em despedeixo d'en Javi que decideix fer la curta i jo vaig cap amunt per seguir amb la llarga. Al cap d'una estona d'estar pujant se'm passa pel cap de fer mitja volta i fer la curta perquè la pujada és bastant dura però al final segueixo. Aquí ja portava 25 km i la pujada que no parava. Anava fent però no trobava a ningú i tampoc m'atrapava ningú. Pensava que anava últim fins que en una pujada em trobo un tiu fet caldo que si arriba a anar més lent hagués anat marxa enrera. L'avanço i segueixo pujant fins arribar a una pista molt ampla de la zona del Golf Girona que passa a estar asfaltada al cap d'uns metres. A la primera curva a mà esquerra ens desviem per una pista cap a la dreta. Ara toca pujar direcció la Mota. Es fa bastant pesat això de no veure ningú. En un desviament pregunto a un de l'organització a veure si fa gaire que ha passat l'últim i em diu que menys d'un minut. Apreto una mica i al cap de poc arribo al tercer avituallament. Quan hi arribo veig que n'hi ha un que marxa. Els de l'avituallament em diuen que al davant hi ha un grup d'uns 8 o 10 i m'animo una mica.

Al cap d'una estona n'avanço a un parell que estan canviant una càmara de la roda. Veig que encara em queden uns quants km de pujada i decideixo de prendre'm un gel per no patir. Més endavant veig un altre que està estirant perquè li estan entrant rampes. Li ofereixo una mica d'aigua i segueixo pujant. Amb el gel no tenia gaires problemes de cansament però al cap d'una estona ja m'estaven entrant rampes. Doncs res, a parar una estona i estirar. Segueixo avançant itentant no forçar massa fins que em trobo una pujada molt tècnica plena de sorra i arrels que no em molesto ni a intentar-la fer damunt la bici. Després la cosa ja era una mica més suau fins arribar al quart avituallament. Allà ens fan una sessió de fotos a uns quants que estàvem bastant fets caldo i ens diuen que ja tot és baixada. I una merda!!! Després de l'avituallament venien quasi 2 km de pujada. Això sí, després era baixada primer per carretera, després per corriol. Passem per tercera vegada pel mateix encreuament i anem desfent camí fins a l'Escola Montserrat. Un cop allà baixem directament per la carretera fins a l'arribada.

Al final una mica menys de 4 hores per fer 45 km i 1250 m de desnivell. Menjo l'entrepà, recullo els regals i cap a casa. Un ruta molt divertida. Llàstima que només fossim 3 del club. A veure si som més a la propera!!!

Aquí hi ha el desnivell:


Per cert, ens veiem tots al sopar de club + cheerleaders de divendres a la nit!