Ruta per les Gavarres

Dissabte, 8:30h.

Vaig arribar a la Gasolinera Campsa, i per sorpresa meva érem 5, i cap d’ells, a excepció de l’Albert, sabia que venien. Finalment, cap a les 9, ja hi érem tots, 9 tius amb bici, inaudit! Val a dir que va arriba en Joan abans que en Cuma i en Ricard, i això que és ell el que s’orienta amb el cul...jaja.

Vam iniciar la ruta anant cap al Balitrà, però a causa de les obres a la carretera, vam haver de rodejar la zona, anant fins el tennis. Els primers trams van ser curt, per corriols encara bruts dels arbres caiguts per les nevades, i es va notar, perquè tots es queixaven. Més endavant, direcció a la Bell-lloc per el màs Subà, el camí va millorar, tot i que com sempre, hi havia ritmes diferents. En aquell punt ja érem 7, 2 companys ja havien canviat d’idea al veure els primers camins, error! No s’ha d’espantar mai un, tot es pot fer!!

A partir d’aquell punt, es va iniciar la pujada des de la Bell-lloc fins al cim de Puigcargol, una llarga pista, ample i amb pedres, acompanyada amb un sol de justícia, que va estirar el grup, amb en Cuma i en Ruben al davant, i el pobre torres arrossegant la panxa al darrera. Un cop al cim, quan en Cuma ja l’havia fet 2 cops per impacient, vam baixar fins a Can Ribot, i vam començar a agafar els corriols que més m’agraden, estrets, amb pedres, talls de l’aigua...però poques queixes, en Nadal content, i els altres conformes.

Després va arribar un corriols de pujada, 90m de desnivell, amb lloses de pedra, al que vam pujar a mort en Cuma i jo, i que al darrera venia l’Albert, que ja s’ho coneixia, i tirava fort. En total portavem uns 16km i 580m de desnivell ja, i era tot el que tenia en ment a fer. A partir d’aquell punt va escollir recorregut l’Albert, i la va cagat! Jajaj, es broma...vam passar per bons corriols, però encara hi havia forces arbres caiguts, i van complicar la ruta. Finalment, vam arribat a l’Ermita de Fitor, molt assedegats, i acalorats, i vam poder disfrutar d’aigua fresqueta gràcies a la gentilesa del masover!

Aquell punt de la ruta, ja es comentava el tema del bar...gran lloc, però s’havien de fer més km!! Vam tirar cap al mas Plaja, i d’alla per la ruta dels Dolmens, fins al mas Calç, on ara si, la calor i el cansament apretaven de valent!

Finalment, després de varies parades per treure la pájara d’alguna ànima a punt de morir, vam arribar a la pista forestal, que ens duria al camí de descens fins a Vall llòbrega, on vam gaudir d’un refrigeri i un merescut descans!

Va valoració finals va ser una ruta de 36km, amb uns 900 i algo metres de desnivell, i bones sensacions per part de tots, amb un recorregut bastant variat i entretingut, que espero puguem repetir, però amb sessió del platgeta al final!