CRÒNICA BI6000 (O BICI6000 O BI7000, COM VULGUEU!!)

Hola a tothom!! Us explicaré com va anar la BI6000 des del meu punt de vista i separat per etapes. Després podreu fer els comentaris que volgueu.

Com a bons catalans que som decidim estalviar-nos una nit d'hotel i anar el mateix dia de casa a Camprodon que només són 85 km. Quedem a les 6:20 a la gasolinera de la república i quan arribem allà amb en Kuma només hi ha en Xevi. Després de xerrar una mica, en Kuma se n'adona que s'ha deixat alguna cosa i torna a casa a buscar-ho. Al cap d'un moment arriben l'Àlex amb els seus pares i en Joan i en Marcos. Després de criticar una estona en Kuma veiem que arriba i llavors anem tirant tots cap a Camprodon amb una mica de retard però que no va agafar per sorpresa a ningú.

Un cop a Camprodon, intentem buscar el lloc on haviem quedat amb l'organització i ho trobem després de fer unes quantes voltes. Allà ens reparteixen el roadbook, juntament amb alguns obsequis i ens expliquen més o menys com serà el nostre particular calvari tot seguint la gràfica de desnivell. Ens canviem, deixem les maletes a la furgoneta perquè ens les traslladin fins a Molló i... comencem!!

Etapa 1: Camprodon - Molló

Jo no estava gaire animat, la cama esquerra feia uns dies que molestava i tenia la sensació que si a Pedals de Foc havia anat tot tant perfecte, aquí havia de ser tot el contrari (digueu-me optimista!!), en Marcos tampoc les tenia totes perquè també tenia una cama una mica xunga i en Joan havia estat fotut els últims dies i no havia pogut entrenar gaire, la resta anaven més que sobrats.

Tot just començar en Marcos (que portava el Roadbook) va per una banda i jo que seguint el GPS veig que hauríem d'anar per l'altra!! Res, problema meu, el GPS només em mostrava una part de la ruta, precisament el camí de tornava i, per tant, en Marcos ja anava bé. Carrego la ruta correcta i seguim. Ja són les 9 del matí i acabem de començar. El camí és tot pista ampla, amb pendents bastant suaus que ens van molt bé per escalfar. Al cap de poc a l'Àlex se li trenca un dels portabidons i això fa que el bidó d'aigua li toqui directament el quadre. Al cap de poc parem per fer estiraments, alguna foto i... més problemes: A l'Àlex no li va bé el GPS. De moment el meu encara funciona, per tant, seguim mentre l'Àlex es va discutint amb el seu GPS. Més tard se n'adona que el bidó d'aigua li està ratllant el quadre i decideix fer una "xapussa" amb un paquet de "kleenex" i unes brides per tal que segueixi tinguent quadre fins al final de l'etapa.


A la baixada tothom va tirant mentre jo espero l'Àlex que acabi d'arreglar el tema del bidó. Quan veig que ja ho té gairebé tot a punt començo a baixar sabent que de seguida m'atraparà. Al cap de pocs segons sento darrera meu com baixa però de cop deixo de sentir res. Em paro i el crido. Em contesta de lluny diguent que ha punxat la roda i que no té cap manxa. Giro i torno a pujar i me'l trobo baixant amb la bici a l'esquena!! Mentre canvia la càmera intentem contactar amb la resta mijançant els "Walkies" i el mòbil però com que gairebé no hi ha cobertura amb el mòbil no ens enterem de res. Veiem uns ciclistes que baixen i els hi diguem que si troben un grup de 4 que d'esperen que els hi diguin que estem canviant la càmera però que estem bé. Després de canviar-la anem baixant mentre l'Àlex intenta (inútilment) fer-me classes de com baixar més ràpid. Quan arribem a baix trobem a en Kuma xerrant amb aquells 2 homes i els altres esperant asseguts al terra. Sort que no ens havia passat res greu!!

Fem una mica de puja i baixa fins que arribem a un corriol que hem de fer algun tram a peu i que ens acaba portant fins al primer poble, Beget. Aquí me n'adono que un dels bidons d'aigua també m'està ratllant el quadre i decideix-ho portar-lo a la motxilla. Parem a "fitxar"a Can Feliça i aprofitem per comprar entrepans i beguda. Alguns s'ho mengen allà però jo prefereixo deixar-ho per més endavant. Ja són més de les 12 i ens comenta el del bar que n'hi ha uns que feien la BI6000 que havien passat per allà a les 9 del matí. Aquests feien tota la ruta en 2 dies... és ben bé, colla de malalts!!!


Després del primer avituallament comencem a pujar, ara per asfalt. Ens trobem un home que baixa amb cotxe i ens fa senyals voguent dir: "Pobrets!! La que us espera!!" No ens anima massa però anem fent. Fins aquell moment portàvem 28 km però la majoria eren de baixada i no ens haviem cansat gaire, almenys jo. Aquí anàvem a un bon ritme. Deixem la carretera per anar per una pista amb pedra. Aquí ja és una mica més dur i en Joan ho nota, comença el seu viacrucis particular... Després d'un petit tram de baixada anem pujant fins a situar-nos al km 41 i a 1376 m, on decidim parar a dinar en un prat acompanyats d'unes quantes vaques. Després de dinar ens trobem amb una pujada amb molt de pedent i plena de rocs. Abans un parell del grup van tenir algun que altre problema amb les merdes de vaca, oi Marcos? Al final sóc l'únic que la faig tota damunt la bici, això sí, havent de parar alguna vegada. Quan ja quedava poc per acabar-la ens trobem amb uns enviats de Déu. No, no eren un grup de ties bones en pilotes, encara millor!! (almenys en aquell moment) Era un Patrol de color blanc que va parar just davant meu d'on van baixar 2 homes (un d'ells ex-ciclista) oferint-nos aigua fresca, pa amb embotit i vi!!! No vam voler abusar d'ells i només vam acceptar l'aigua. Un cop hidratats i amb els bidons un altre cop plens vam seguir uns metres més fins arribar a l'antiga frontera francesa.

A partir d'aquí vam planejar una mica, vam pujar uns quants metres més amb un pendent molt suau i ja vam començar a baixar cap a Molló. Per si no n'havíem tingut prou, un cop arribats a Molló ens van fer baixar fins a baix de tot del poble per tornar a pujar fins a l'Hotel Can Calitxó.

Després de repartir-nos les habitacions vam anar de seguida cap a la piscina per aprofitar la poca estona que quedava (havien de ser 45 minuts però al final en van ser 15 perquè el que estava de vigilant havia d'anar fins a Camprodon... quins collons!!) Vaig tenir un petit accident amb la targeta de l'habitació i, encara no sé com, la vaig partir en 3. El de l'hotel es va quedar flipant però de seguida ens en va donar una altra sense posar-hi inconvenients. Vam anar a fer un vol pel poble (no massa lluny perquè les cames feia estona que es queixaven) i ens vam parar en un bar. Allà en Kuma es va fotre un parell de gelats sabent que soparíem al cap d'una hora... El sopar va està molt bé, hi havia "menú ciclista" que constava d'un plat de macarrons bastant complet i d'un entrecot. En Joan va voler fer la gracieta demanant l'entrecot cru i quan li van portar va haver d'avisar la cambrera perquè li cogués més... Aix!!! Quin home!!! Per cert, de postres hi havia gelat i en Kuma no en va voler! Després de sopar vam anar tots cap a dormir que l'endemà ens esperava una ruta llarga.




Etapa 2: Molló - Ribes de Freser

Sembla que en Joan n'ha aprés del dia anterior i abans de començar s'ha fotut una pastilla de magnesi. I al principi sembla que li va força bé. Després d'un bon esmorzar comencem pujant direcció a Setcases, però després de sortir de Molló ens perdem i hem de tornar uns metres enrere per agafar el camí bo. El dia anterior el temps ens havia afavorit molt perquè tota l'estona va estar núvol i no vam passar gens de calor. En canvi, ara, tot i ser les 10 del matí fot molta calor. Al cap de poca estona agafem una pista forestal molt ampla que anirem seguint fins a Setcases. Fins arribar al primer pic l'ombra brilla per la seva absència i la pujada es fa bastant pesada. De seguida ens separem en 3 grups:

• Davant de tot en Kuma i en Xevi
• Pel mig l'Àlex i jo
• I una mica més enrera en Marcos i en Joan

Quan ens tornem a ajuntar tots comencem la baixada. Per variar m'han d'anar esperant a la baixada... aix... a vera quan n'aprendrem... A sobre després de passar pel poble de Setcases una abella em pica el coll. Déu ni do, quina pupa!!! Hem d'anar a fitxar a un càmping per després tornar enrera i seguir la ruta. Es veu que no fa gaire gràcia això de fer quilòmetres per tornar-los a desfer i al final només hi anem la meitat (en Kuma, en Xevi i jo). Al càmping ens trobem un nen mooooooolt pesat que semblava que no tenia amics i que no parava de xerrar. Vam tornar enrere i vam començar a pujar per asfalt cap a Tregurà. La pujada es va fer bastant pesada perquè ja estàvem al migdia i el sol apretava fort. Vam passar Tregurà de Baix i ens vam aturar a fer un "Pit Stop" a Tregurà de Dalt, conretament a la Fonda Rigà que, per cert, no hagués estat de més que ens haguessin pogut preparar uns entrepans, o oferir-nos unes ampolles d'aigua, no fos cas, no...


Després vam anar fins una botiga del poble on molt amablement ens van vendre embotit i pa i fins i tot ens ho van tallar. A més ens van dir que a la font del poble hi havia aigua fresca i molt bona. Això sí que és ser amable i no pas a la Fonda Rigà!!! Que n'aprenguin!!!! Després del poble vam tornar a agafar pista forestal. Vam seguir pujant com podíem perquè ja estàvem tots bastant cansats fins que vam arribar a una zona de picnic on vam parar a dinar i a descansar una mica. Les vistes des d'aquella zona estaven molt bé.


Encara ens quedaven més de 450 m per arribar a dalt de tot i cadascú ho va fer al ritme que va poder. En aquest cas, l'únic grup que seguia junt eren en Kuma i en Xevi.


A partir d'aquí vam planejar una mica i llavors vam baixar fins arribar a Ribes de Freser. 72 km i una mica menys de 1900 m de desnivell no s'havien fet tan durs com ens esperàvem al principi. Allà vam deixar les bicicletes en un garatge, no exessivament segur pel nostre gust, però sempre millor que no pas deixar-les al carrer. Llavors vam anar de seguida al Jacuzzi de l'Hotel els Caçadors i vam anar gaudint de totes les opcions que tenia (Hidroteràpia, Cromoteràpia i Aromaterapia) mentre observàvem com s'anava acostant la pluja. Després vam anar a pendre alguna cosa pel poble mentre esperàvem l'hora de sopar. També vaig aprofitar per trucar el meu pare per saber el temps que faria l'endemà i no ens va animar gens. Ens va dir que la previsió era que plouria a partir del migdia i uns quants ens vam plantejar de fer només una part de la ruta. Vam anar a sopar i a dormir pensant en la pallissa que ens esperava el dia següent.



Etapa 3: Ribes de Freser - Sant Joan de les Abadesses

Després d'esmorzar anem a buscar les bicicletes i tenim l'oportunitat de parlar amb un de l'organització de la BI6000 que ens indica els possibles llocs que tenim per retallar camí si no ens veiem amb forces per fer-ho tot. La idea inicial era que en Joan i en Marcos retallessin per algun lloc, en Kuma i en Xevi que l'acabarien encara que hi hagués un diluvi i l'Àlex i jo decidiriem segons la situació. Sortint de Ribes comencen a caure les primeres gotes. Anem primer per carretera asfaltada i un cop arribem a Bruguera ens enfilem dirrecció al Coll de Jou seguint una pista amb ciment. Sembla que la idea de fer menys quilòmetres que la resta (i alguna que altra pastilla de magnesi, també) fa que en Joan tiri més que els altres dies. El que li costa una mica més és a en Marcos, que sembla que la panxa no se li comporta massa bé. Quan queda poc per arribar a dalt del Coll de Jou se m'espatlla el GPS i em venen ganes d'engegar-ho tot a la merda per moments i retallar camí al primer lloc on es pugui. Arribo a dalt i sembla que se'm passa una mica. En Marcos quan arriba ja està recuperat i ja torna a ser el de sempre.


Fem la baixada i quan arribem al primer lloc per poder retallar camí, ens repartim els mapes i roadbooks i en Joan i en Marcos decideixen anar per la via ràpida cap a Sant Joan de les Abadesses i guardar energies per l'últim dia. Als altres encara ens queden forces, el dia sembla que aguanta sense amenaça immediata de pluja i encara ens queda una altra oportunitat més endavant per retallar camí, per tant, seguim. Al cap d'uns 8 km arribem a l'estació de Bus de Ripoll i ens parem a comprar entrepans, beguda i fruits secs.


Encara ens queden 50 km i és gairebé la 1 del migdia. Seguim 4 km per carretera i llavors ja ens desviem per una pista forestal. Fem uns 8 km per aquesta pista per uns trams de puja i baixa bastant tocacollons. I arribem a l'últim punt on podem retallar camí. El temps segueix bastant igual, l'únic problema són les forces que ja no són el que eren (almenys en el meu cas). Com que l'Àlex està animat per seguir, em foto una mica de sucre i cap amunt! Aquest tram és molt trencacames, a més en Kuma passa de seguir el Roadbook i l'Àlex per uns moments passa de seguir el GPS amb la consequència que haguem de fer una mica més de volta. Una mica més tard de les 4 de la tarda decidim parar a dinar. Per allà ens trobem unes 6 o 7 nenes que passen amb bicicleta i es queden a jugar per allà a prop. Suposo que hi havia alguna casa de colònies.


A l'hora de tornar a arrancar en Kuma i en Xevi es veu que tenen pressa i no poden esperar a que m'acabi de posar la motxilla i que l'Àlex engegui el GPS. Això provoca que ells vagin cap allà on no toca, però quan ens n'adonem tampoc els podem trucar perquè no hi ha cobertura. L'Àlex i jo decidim agafar el camí que toca i esperar-los en un trencant que se suposa que és per on haurien de venir ells després de fer uns quants quilòmetres més de volta. En aquell moment ja hi havia una mica de cobertura i els expliquem la situació, sembla que no hi ha manera que arribin en aquell trencant i decideixen fer mitja volta i tornar per on haviem anat l'Àlex i jo. Entre una cosa i una altra perdem gairebé 3/4 d'hora. Per aquella zona estava començant a aparèixer la boira i també començava a bufar vent fred. Al cap de pocs metres, quan ja estàvem ficats de ple enmig de la boira, ens trobem que la pista forestal es tranforma en una immensa fanguera. Evidentment, hem de baixar de la bici i fer-ho a peu. El fang ens arriba moltes estones a l'alçada dels genolls i més que bicicletes sembla que arrosseguem tractors per la quantitat de fang que les envolta. La tortura dura uns 200 o 300 m però a nosaltres ens sembla molt més. Llavors pugem una mica més, ara ja a sobre de la bici-tractor, i arribem fins a tocar del castell de Milany. Se suposa que s'hi pot arribar seguint un petit corriol però hi ha molta boira i no estem per fer més pujades. A partir d'aquí comencem a baixar per pista forestal.


Al cap d'una estona ens trobem amb una carretera per tornar a agafar més endavant una altra pista forestal. Després de passar per un corriol "poc ciclable" (o sigui, que s'ha de fer tot a peu) arribem a Vallfogona. Aquí hem de fitxar al Forn però resulta que està tancat!!! Perquè quedi constància decidim fer-nos una foto.


En aquells moments ja començava a ploure i semblava que la cosa només aniria a pitjor. Encara quedaven 10 km i faltava mitja hora per les 8 del vespre. Seguim la carretera durant uns quilòmetres i llavors ens desviem per una pista amb ciment. Fa pujada, plou, estem cansats, però tot i això decidim prendre'ns el luxe de "picar-nos" una mica a la pujada. Al cap d'una estona quan ja estàvem dubtant de muntar els llums ens truca en Joan per veure si encara estàvem vius; sí, ho estàvem. Arribem a la Fonda Janpere de Sant Joan de les Abadesses quan ja era més tard de les 8. Allà teníem en Joan i en Marcos esperant-nos i sorpresos de veure'ns tan contents amb la tormenta que estava caient. Després de netejar-nos les bicis i a nosaltres, vam anar a sopar, alguns van anar a prendre alguna cosa i llavors tots a dormir que havia estat un dia mooooooolt llarg.


Etapa 4: Sant Joan de les Abadesses - Camprodon

Aquesta vegada l'esmorzar no era ben bé buffet lliure però va estar molt bé. Feia molt bon dia i vam decidir fer alguna foto abans de començar la ruta. Comencem a pujar per carretera i fem una mica de puja i baixa seguint una bona estona les marques de sender. Quan les deixem comencen les pujades més dures que fa que haguem d'anar parant cada 2 per 3. Per fer 10 km hi hem estat més d'una hora i mitja.


A partir d'aquí ens desviem uns quants quilòmetres per un pista amb ciment amb uns pendents constants molt forts, al voltant del 20 %. Enganxem amb una pista forestal amb pendents semblants i de vegades pitjors. Vaig tenir temps per veure un parell de senyores com buscaven bolets enmig d'uns prats cap a 1700 m d'alçada. Al cap d'una bona estona de patiment i d'unes quantes aturades vaig arribar a un abeurador d'animals on m'estava esperant la resta. A en Marcos li va anar bé el descans perquè estava en plena forma i donant-li guerra a en Kuma. En canvi, en Joan encara anava uns quants minuts darrera meu. A l'abeurador hi havia molta boira i se suposa que hi havia un camí que havíem de seguir fins arribar a dalt de la muntanya però no es veia res. Vam decidir de pujar per on ens deia la intuició a peu i amb la bicicleta al costat. Poca cosa més podiem fer. Al final vam arribar a dalt de tot. Llàstima de la boira, sinó haguéssim tingut unses bones vistes.


Després de perdre'ns una mica i de parlar amb els de l'organització per avisar-los que ja havíem arribat a dalt aconseguim trobar el camí de baixada, més o menys... Mentre baixàvem en Joan va tenir una petita discussió amb una tanca elèctrica, jejeje... Llavors cadascú anava per on podia. Se suposa que s'havien de seguir unes marques vermelles però no es veien gaire bé i vam acabar anant camp a través. En aquells moments m'estava cagant en tot perquè pel mig del camp tot eren bots i el cul em fotia un mal insuportable!!! Vam trobar el camí i vam començar una baixada que es feia bastant bé. L'Àlex es devia emocionar baixant amb el seu "slick" i va rebentar la roda. Va aprofitar per estrenar pneumàtic i poder-se emocionar encara més. Al cap d'una estona ens vam trobar una baixada amb pedra bastant xunga que la majoria vam fer a peu menys l'Àlex que en va fer un bon tros damunt la bici. Arribem per carretera a Llanars (que està al costat de Camprodon) però ens desviem cap amunt per fer l'última i inacabable pujada, primer per asfalt i després per pista. Per acabar vam fer una trialera que vaig fer la majoria a peu. Estava molt humit i no tenia ganes de fer-me mal ara que tenia el final tan a prop. I per fi, arribem a la carretera, travessem el pont i arribem a Camprodon!! Ara tocava anar a la botiga de l'organització a buscar els mallots i fer-nos la foto oficial. JA HAVÍEM ACABAT LA BI6000!!!


Després vam anar a dinar, vam netejar les bicis i en Kuma, en Xevi i l'Àlex van tornar cap a casa. En Marcos, en Joan i jo ens vam quedar un dia més per gaudir una mica del poble. Vam anar a un bar on ells van prendre una cervesa i jo una rafatia amb gel. Bufff... com va pujar la ratafia!!! xDD Després vam anar a sopar i a un local (Sota Zero) que se suposa que hi havia d'haver ambient però allò estava ben mort. Després de prendre alguna cosa i fer-la petar una mica vam decidir tornar a l'hotel i anar a dormir. L'endemà vam anar a fer un vol pel poble i llavors cadascú va tornar a casa seva.

Apa, ja està!!! A fer comentaris, mainada!!!