RUTA ELS PANTANS

Ruta molt guapa i molt dura.

Primer de tot hem carregat la furgo i hem anat cap Anglès, quan entràvem a Anglès veiem l'Albert que marxava, ja que nosaltres arribàvem mitja hora tard ! ( i aquesta vegada no era culpa d'en Torres, jeje)


Des de Anglès hem agafat el carrilet fins a l'entrada d'Amer que es on s'agafa la ruta 21. A partir d'allà amunt que fa pujada, uns 8 km de pujada que no s'acabava mai. Aquesta ha estat la part mes dura, unes pujades amb pedres i regueres fetes per l'aigua on costava seguir una bona traçada, després de fer algunes pujades a peu hem arribat a Sant Miquel Sacalm.

Fins aquí la part conometrada, varem arribar en aquest ordre. Marcos, Albert, Ricard, Javi, Joan.


A partir d'aquí, ja era tot baixada fins al pantà de Susqueda.


Cervesa i cap a casa.

BTT la Selva Ruta 21

Hola que tal?

El pròxim diumenge 21 farem una ruta puntuable, la ruta es la numero 21 del la selva la ruta dels pantans, sortirem a les 8:00 del pavelló d'Anglés.

La part puntuable serà desde Amer ( on comença la pujada ) fins al pantà de Susqueda després de una llarga i ràpida baixada.

Si algú vol saber alguna cosa més de la ruta deixo aquest link:

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=418440

Hi ha servei de transport fins a Anglés !

Espero que us hi apunteu tots.

Crònica de la Marxa CETIG

Com cada dia que hi ha cursa, i per tant he de muntar el porta bicis, el dia comença amb presses, arribant a casa en Josep tard, i amb el temps just per arribar, pagar la inscripció, i pujar-nos a les bicis amb les cames fredes, la combinació perfecte per lesionar-se.

Per sort Quart és petit, i ho trobem força ràpid. Un cop a lloc, descobrim que som poca gent, però molta més de l’esperada per la organització, ja que el nostre dorsal, 92 i 93, està fet de paper de llibreta i boli! Ens trobem amb l’Edu, que estava en la seva salsa, ja que està col·legiat, i per tant, coneix a força gent participant i de la organització.

Ens posem en posició de sortida, però poc a poc, ja que hem d’entravessar el poble junts per sortir en un camí proper. Amb aquestes que descobreixo que no porto els SPD, els vaig treure per rentar les botes, i encara son a casa. Una molt mala notícia, ja que córrer desenganxat, és una merda pujant, i una putada baixant com cabres! “Segur que guanya l’Edu...vaig pensar”. Anem al final del grup a buscar el camí...quan de sobte tothom pare, i toca girar cua, s’han posat per un camí tallat, i per tant...SOM PRIMERS!!! Ens dirigim cap al camí correcte, jo tercer, en Josep quart...jajaja, quins cracks pensavem. Pobres il·lusus...ens posem en formació altre cop, i comencem a rodar els 27km de la cursa enmig del grup.

El traçat era simple, una pujada fins la meitat, i la segona part majoritàriament baixada i pla. La cursa s’inicia per petits corriols, travessant 3 o 4 vegades un rierol, que per putada meva em mulla les botes, i després rellisquen que dona gust. La gent em va avançant, l’Edu ni el vam veure sortir, i en Josep està força davant meu. Un cop arribats al cim del monticle, agafem la carretera asfaltada, i aprofito per atrapar en Josep. A partir d’allà anem força junts, tot i que a les baixades vaig cagat, després de casi matar-me en una quan els peus van saltar dels pedals i tot jo vaig levitar mentre la roda del darrer s’aixecava. Ens anàvem avançant, mentre intentàvem anar el més ràpid possible, ja que volíem fer 1h 30min, però no vas ser possible, en Josep va tenir problemes de canvi, i jo, un xic més endavant, patia per caure en els trams en pedres.

Finalment, vaig tardar 1h35, i en Josep un 1h40min. L’Edu, bastant millor, però no tant com la 1h06min del primer...El regalet no va ser gran cosa, a l’igual que l’esmorzar, però per 4€, ja era molt, i la veritat és que les fotos que ens van fer, ja s’ho valien!!!

Bona cursa, i el premi final...piscina i clareta a casa en Josep...això si que val la pena!!

Marxa Popular Vilablareix 2009

Hola a tothom!!

Ja sé que fa molt de temps de la marxa popular de Vilablareix però com que encara ningú no ha dit res, faré una mica de crònica.

Vaig quedar amb en Joan per anar tirant xino-xano des de casa seva fins a Vilablareix. Vam arribar d'hora i encara no hi habia massa gent. Quan estàvem fent la preinscripció ens vam trobar amb una sorpresa: en Lermo havia decidit venir a una cursa!!! Caram, caram... Mentre esperàvem a la resta en Joan m'intentava solucionar provisionalment el problema que tenia amb el disc de darrera que m'anava tocant tota l'estona. No ho va solucionar del tot però ho va fer més suporable. També va aprofitar per recordar-nos a tots que s'havia posat uns XT. Va anar arribant la gent: Edu, Àlex i Josep. I ens vam preparar per sortir.

Comencem la cursa i es va fent força bé. Al cap de poca estona es fa un tap i uns quants que es coneixen la zona van fer drecera anant per un altre camí. Després va venir una pujada una mica tècnica amb unes quantes pedres. Hi havia gent que ho feia a peu. Després d'uns quantes pujades i baixades que es feien molt bé va venir una pujada que, tot i que no era massa pronunciada, sí que era moooooolt llarga i al final ja gairebé no podia. Quan encara m'estava recuperant de la pujada inacabable arrossegant la llengua per terra em trobo un desgraciat que m'avança (en pujada) aixecant roda!!! Però... serà capullu??!! S'hauria d'haver fotut de morros!

Llavors el tiu es queda enrera esperant a algun amic seu. I al cap de poc em torna a atrapar i, en comptes de fer com la gent normal, o sigui, anar pel camí que toca, el tiu anava pujant pels marges dels costats tot feliç. Si no fos perquè estava cansat l'hagués matat. L'avituallament va anar molt bé per descansar una mica i recuperar forces. A partir d'allà la cosa ja va ser més suau. Em va fer gràcia un tros de la cursa on hi havia un parell d'organitzadors asseguts en un sofà al costat d'un corriol per on passàvem. Vaig fer alguna pujadeta i alguna baixadeta més i ja vaig arribar a Vilablareix. Un cop allà vaig saludar a la gent que ja havia arribat i també a en Marcos i en Javi que estaven allà però ni tan sols havien participat (problemes de despertador) i vaig anar a buscar el menjar i l'obsequi.

La gent va anar marxant però l'Edu, en Joan i jo ens vam quedar esperant a que ens fessin un massatge gratuït. Vam haver d'esperar més de mitja hora però va valer la pena. La llàstima és que després vam haver de tornar a agafar la bicicleta per tornar a casa i tot el que s'havien relaxat els músculs no va durar gaire.

Apa, salut i pedals!!