dimarts, 13 de gener del 2009

Cursa Maçanet - Volta llarga -

“Tot i que he agafat la bici desde avans de festes, decideixo participar en la primera cursa de la Copa la Selva, a Maçanet. Com que no estic en forma, la filosofia es agafar-s’ho amb calma, com un entrenament, una sortida més amb botifarrada al final.
Un cop comprovat que totes les previsions meteorologiques donaven sol per Diumenge, tiro endavant la inscripció. Després de correr la veu, els unics valents que m’acompanyen del team Pedals son en Ricard i l’Albert.
Peró hi ha un detall al que no he donat massa importància: els dies anteriors a la cursa han sigut força plujosos. El resultat: Fang!!
El dia de la cursa recullo en Ricard, carrego la seva bici al llamp de portabicis que estreno, i ens dirigim cap a maçanet. Allà ens trobarem amb l’Albert. Ells son més intel.ligents que jo, i preveient l’estat de la ruta, s’apunten a la volta curta.
Desprès d’una mica d’escalfament, em poso a la sortida. Tenia pensat posar-me una mica a davant, per trobar menys problemes amb el fang, peró arribo una mica tard i m’haig de posar al mig del peloton. Pels altaveus donen algun consell: “...vigileu amb les baixades, que patinen una mica. Està tot força enfangat...”. Sentir aixó m’intranquilitza una mica, pero ja es tard per tirar-se enrera.
Donen la sortida i intento avançar posicions, pero hi ha massa gent i no hi ha manera. De totes maneres el ritme es alt, pero no em costa seguir-lo. El primer tram es per camins fàcils, peró una mica estrets per tanta gent. Arriba la primera baixadeta, està plena de fang i la bici va d’un costat a l’altre. Sort que es recta!
Primera pujada forta. Intento seguir el ritme dels que porto a davant, peró començo a notar la falta d’entrenament. A mitja pujada em comencen a fer mal els ronyons, aixó em fa baixar el ritme i em passa força gent.
S’acaben els camins amples i comencen els corriols. Es un continu puja-baixa, no hi ha cap pujada massa forta, peró amb el fang que hi ha, haig de baixar masses vegades de la bici...si es que patina caminant i tot!! També hi ha alguna trialera benparida pel mig del bosc, patinen una mica i vaig conservant, pero tot i axi, hi recupero alguna posició. Ojalà no hi hagués fang, pero disfruto les baixades igualment. Alguna d’elles està plena d’aigua i sembla un riu, quina canya!. Llàstima que tothom em torna a passar a les pujades...aquests torrons!
S’acosta el desviament entre la curta i la llarga...quin dilema!. Davant meu hi ha una noia que tira cap a la llarga...doncs cap allà!. Vaig una estona darrera seu, pero en una de les pujades noto que les cames se’m comencen a enrampar. M’he esforçat massa per seguir-la, i ara ho pago. Que dolent que es l’orgull!.
Una mica més endavant arribo a un lloc a on hi ha un cartell on posa: “baixada perillosa”. Jeje, aquesta es la meva! Hi ha força pendent, pero es “assequible”, aixi que em deixo anar una mica i a disfrutar! Aconsegueixo passar a un grup de 4 que tinc al davant (entre ells la noia que perseguia abans). No em dura gaire l’alegria, pero que hi farem, no tinc les cames per gaires bestiesses.
L’ultim tram de la cursa es força pla, pero amb tant de fang, i amb les forces justetes, pateixo bastant per arribar.
A l’arribada hi ha en Ricard, que ja patia per mi...Joder, es que he tardat 3 hores!!”

EDU

dilluns, 12 de gener del 2009

Cursa Maçanet - Volta curta -

Eii!!! Hola de nou!!!

Aquest diumenge vam anar a fer la cursa a Maçanet de la Selva amb l'Albert i l'Edu. Va començar amb un petit problema de logística... Quan estava arribant a Maçanet me'n vaig adonar que no portava el casc. Se'm va acudir trucar a l'Albert per si encara estava a prop de casa seva i... moltes gràcies Albert!! T'estimu!!! (com a amic, eh!!)

Doncs això, l'Albert ja havia sortit però com que és tan bon nano i tan ben parit va tornar a casa seva per pillar un casc per mi.Mentrestant amb l'Edu ens vam inscriure, vam prendre una mica de xocolata desfeta (amb regust a cremat, tot s'ha de dir) i vam començar a escalfar fent uns 3 km per la zona.Llavors va arribar l'Albert amb temps suficient per fer la inscripció, deixar-me el casc i començar la cursa. Això sí, vam començar els últims. Per cert, l'Edu va fer la llarga i l'Albert i jo, la curta.

Tot just començar la primera pujada ja es veia a la llunyania el primer classificat que treia uns quants metres al segon. Vaja quina colla de malalts!!!Doncs bé, l'Edu havia sortit al davant pq els de la llarga sortien abans que els de la curta i no li vaig veure el pèl en tota l'estona. L'Albert i jo vam començar amb la calma (al meu ritme) i vam començar a avançar gent a la primera pujada. Per cert, a la primera pujada ja vam trobar un tiu que estava empenyent a bici... Déu ni do... quin personal!!! Al cap d'una estona ja vam veure un altre tiu amb la biela del pedal a la mà... Aix, n'hi ha que no sé ni perquè surten de casa!!L'Albert se'n va cansar d'anar al meu ritme i va anar fent.
Però el vaig trobar de seguida perquè es va fotre un embús al mig de la cursa que semblava que haguéssis de pagar peatge per passar.

Després de l'embús un inútil que tenia davant se'm va parar a mitja pujada fent-me parar a mi també. Aquí va ser on vaig perdre l'Albert perquè abans no vaig poder arrancar (gràcies al fang) ja em van passar uns quants que precisament no anàvem massa ràpid pujant.Vaig anar fent amb algunes baixades molt xules i unes altres no tant xules pq estàven plenes de fang i la roda anava on volia.Després de l'habituallament hi havia una pujada que era impossible fer-la sobre la bici. No és que fos pronunciada, sinó que era tot fang i ple de roderes dels que havíen passat abans. Per molt que m'hi esforcés a pedalar la bici es quedava quieta. Vaig decidir fer-la a peu (com feia tothom que veia prop meu).Després vaig anar una estona al mateix ritme que una noia (per res en especial, només que el ritme ja m'estava bé). Després del desviament de la curta, se li va sortir la cadena i amablement la vaig ajudar. Després de fer la bona obra del dia la vaig deixar enrere pq veia que quedava poc i encara estava bé.

Abans d'arribar a la meta vaig avançar a un parell de persones més. Un cop allà vaig buscar a l'Albert però ja havia fotut el camp cap a Palamós. Vaig rentar la bici, vaig menjar l'entrepà de buti i em vaig estar esperant amb la càmera en mà a que arribés l'Edu. Després d'esperar una bona estona i quan ja començava a pensar que li havia passat alguna cosa el vaig veure aparèixer tot rebentat. Es veu que la llarga era bastant durilla.Al principi em semblava molt car el preu (20 € al mateix dia amb assegurança inclosa) però resulta que amb el preu et donaven l'entrepà de butifarra, la beguda i les pastes que volguéssis, un parell de bosses de patates, un Donut, uns mitjons del Club Ciclista Maçanet i un Buff, a part de la xocolata i el café d'abans de començar la cursa. O sigui, que està mb!!!

I fins aquí la crònica del dia. Em pensava que patiria molt però reconec que m'ho vaig passar mb. Això sí, va sobrar una mica de fang.

Les fotos són: http://picasaweb.google.es/rbatllori/MaAnetDeLaSelva2009#I

Apa, salut!!

Ricard.

dissabte, 10 de gener del 2009

Primeres sortides de l'any

Hola!!! Bon Any a tothom!!!

Us explico les 2 primeres sortides de l'any que vaig fer.
La primera va ser el diumenge 4 de Gener. Vaig quedar amb en Kuma per fer la Bescanonina (ruta nº 8). Al principi, a la zona on habitualment està plena de fang ens vam trobar un grup de tres noies que estaven fent la mateixa ruta. A partir d'aquell moment van baixar de la bici i van continuar a peu. No sé si la van acabar, de seguida les vam perdre de vista.La ruta va transcorre sense res especial i un cop vam arribar a Aiguaviva vam agafar la ruta nº 7 per fer una mica més de volta. Aquesta ruta ens va portar fins a Salt, Vilabrareix i una altra vegada Aiguaviva.Llavors vam tornar a enganxar amb la Bescanonina, carrilet i cap a casa. En total van ser 50 km que es van fer molt bé.

La segona sortida va ser el dimecres 7 de gener. Vaig quedar amb l'Albert per anar a fer una sortideta a la tarda. Tenia ganes d'estrenar el GPS que m'havia comprat i també de trobar-me una miqueta de neu.Sense encara dominar el GPS, vaig aconseguir baixar-me el track d'una ruta que va fins al Volcà de la Crosa (St. Dalmai) que em va semblar que podria estar bé.Vam pillar les bicis i vam començar a seguir les indicacions del trastu des de casa meva. Al principi ens volia fer començar pel final de la ruta però al final es va rendir i ens va guiar fins al principi.Ens va portar seguint el carrilet fins a Bescanó i, en comptes de fer-nos girar allà on s'agafa la Bescanonina, ens va fer girar més endavant, allà on s'acaba el poble i ens va fer pujar per les muntanyes d'allà. Al principi només hi havies petites clapes de neu que s'intuïen per la zona però de mica en mica el paisatge es va anar tornant blanc fins el punt que el mateix camí per on passàvem estava ben nevat.Mentre anàvem fent la ruta ens vam parar a fer alguna foto i ens vam tirar una mica de neu l'un a l'altre. Això de fer rutes amb neu no passa cada dia!!Es va anar fent tard i l'Albert va decidir que era millor retallar camí i llavors vam tornar per allà on comença la Bescanonina perquè poguessim tornar de clar. No ho vam aconseguir perquè allà on hi ha la font ens vam parar a fer un super ninot de neu!!! I quan vam acabar ja era gairebé fosc i encara ens quedava un trosset de Bescanonina i carrilet fins a casa.Pel tros de Bescanonina encara ens hi vèiem però pel carrilet ens anàvem menjant totes les basses pq no vèiem res. Vam arribar a casa que ja era ben fosc. Aquesta vegada ens vam quedar en menys de 30 km.I ja està. Aquestes han estat les meves primeres sortides de l'any. Aquest diumenge toca la primera cursa a Maçanet de la Selva.

Les fotos del dia de la sortida amb neu són aquí:

http://picasaweb.google.es/rbatllori/RutaVolcCrosaNevat
Apa, salut!!

Ricard

dijous, 1 de gener del 2009

Ùltima Sortida de l'any.

Vam quedar, en Kuma l'Albert i jo per anar a fer un sortida tranquil·la en un dia tristot, grisot, ennuvoladot... i tot això.
Cap a les 16:00 vam començar a tirar cap a la ruta nº12 que ja havíem fet altres vegades. Costava una mica més perquè el terra estava ple d'aigua i fang però es podia anar fent bé. Al cap d'una estona va començar a ploure una mica (4 gotes) però gairebé no es notava.Llavors em va venir un petit xungo (xungo = mareig), vam parar un minutet i vam seguir, suposo que encara estava paint el dinar.
Vam anar tirant i hi havia molts llocs que semblàvem gilipolles perquè anàvem pedalant com si haguéssim d'avançar molt i gràcies al fang ens movíem 1mm per pedalada.Vam anar fent, després de la ruta nº12 vam empalmar amb la nº4 i ja es començava a fer una mica fosc, però cap problema perquè en Kuma i jo portàvem els llums.Llavors ens vam parar per muntar els llums i fer alguna foto, però resulta que la càmera no tenia bateria.
Després quan vam voler seguir... SORPRESA!!! HAVIA PUNXAT LA RODA AMB UN PAL!! Apa, quina alegria, allà al mig de la muntanya, plovent (ara ja no eren 4 gotes) i negra nit, amb en Kuma enfocant i l'Albert i jo anar canviant la roda amb les mans plenes de fang. Vam canviar la càmera però quan s'havia de muntar hi havia una puta peça que no encaixava. Per moments vam estar pensant en trucar algú que ens vingués a buscar en cotxe o alguna cosa així. Ens vam estar barallant amb aquella peça una bona estona fins que a en Kuma se li va encendre la bombeta i va suggerir que provéssim de cargolar-la fent servir una clau allen. I... collons!! Va funcionar!!! Allà hi vam deixar un parell de molles que anaven amb l'eix de la roda però el que importava és que s'aguantés la roda fins arribar a casa. I va aguantar.
La resta de camí cap a casa el vam fer amb en Kuma al davant, jo al darrera i l'Albert al mig perquè no portava llums i d'aquesta manera s'hi veia una mica.I aquesta ha estat l'última sortida de l'any, almenys per mi. Ens ho vam passar molt bé però, per mi, sobrava el tema de punxar la roda.Apa, salut!!
Cronica by Richy