_001.jpg)
Hola que tal!!!!
Bueno bueno, el passat diumenge varem assistir al nostra primer Road Book, la veritat es que va donarà molt a parlar. Una experiència de la qual tots hem tret grans conclusions.
La cursa prometia molt ja que ens vam dividir en 2 equips, els Pedals de Nit "liderats per l'Edu" i els Pedals de Dia "liderats inicialment per en Joan"
Com ja podeu veure a la foto, la crònica esta dedicat al Sr.Joan Torras, que va ser el gran destacat de la jornada. Va demostrar un sentit de l'orientació increïble, fora de lo normal i anormal.....arribant fins a límits desconeguts fins ara per l'home, sent capaç de perdre's en el primer gir, no saber ni a quina pàgina estava i conseqüentment portant a l'equip als grans nivells d'arribar en una posició.......millor mireu la crònica de l'equip Pedal de Dia.....
Per un altra banda varem tenir la cursa dels Pedals de Nit, que inicialment es varen sentir una mica frustrats ja que a la inscripció van donar un líquid misteriós....però no tenia alcohol....a més a més en els avituallament no donaven birra....tot i això, van poder sortir sense grans nivells de ressaca i completar una etapa gairebé perfecte gracies al gran guia Edu, per més podeu mirar la crònica dels "Pedals de Nit"
Bueno bueno, el passat diumenge varem assistir al nostra primer Road Book, la veritat es que va donarà molt a parlar. Una experiència de la qual tots hem tret grans conclusions.
La cursa prometia molt ja que ens vam dividir en 2 equips, els Pedals de Nit "liderats per l'Edu" i els Pedals de Dia "liderats inicialment per en Joan"
Com ja podeu veure a la foto, la crònica esta dedicat al Sr.Joan Torras, que va ser el gran destacat de la jornada. Va demostrar un sentit de l'orientació increïble, fora de lo normal i anormal.....arribant fins a límits desconeguts fins ara per l'home, sent capaç de perdre's en el primer gir, no saber ni a quina pàgina estava i conseqüentment portant a l'equip als grans nivells d'arribar en una posició.......millor mireu la crònica de l'equip Pedal de Dia.....
Per un altra banda varem tenir la cursa dels Pedals de Nit, que inicialment es varen sentir una mica frustrats ja que a la inscripció van donar un líquid misteriós....però no tenia alcohol....a més a més en els avituallament no donaven birra....tot i això, van poder sortir sense grans nivells de ressaca i completar una etapa gairebé perfecte gracies al gran guia Edu, per més podeu mirar la crònica dels "Pedals de Nit"
També es va trobar a faltar molt les nostres animadores particulars i el senyor Xupatín!!!!
Salut i esperem les cròniques.
Salut i esperem les cròniques.
Marcos
Que me sale que ahora hay 13 en la pagina!!!! Dad la cara cobardes!!!!!
ResponEliminaHola que tal?
ResponEliminaOstres ja hauria vingut ja, molt bé la crònica però pobre Joan no us passeu, jo crec que la veterania dels pedals de nit i el saber-se orientar quan van borratxos a les nits els ha ajudat molt !!! L'Edu segur que enlloc de Acuarius portava un Gintònic.
Jo com a membre del grup Pedals de dia us faré un resum llarg de la nostre experiéncia enmig de la desorientació i la desesperació.
ResponEliminaEn Ricard com a bona persona assenyada va donar el mapa a en Joan tot sabent que s'havia perdut fent el cap de creus, anant per barcelona, anant per Girona alguns cops... Però portant el mapa en Torres nosaltres podriem cronometrar ja que ell no tenia contaquilometres.
Vam sortir del portal del GEIEG i en Torres va dir a "l'esquerra ho posa al mapa" i ens vam fiar d'ell (direcció al camp de futbol del costat) al veure que no coincidia res vam mirar el mapa i MARE DE DEU!!! el bon home d'en Torres estava mirant la vinyeta de dos encreuaments més endavant...
Una vegada rectificat vam anar tirant i portant el guia a radera fins arribar a un trancant per la zona del carrilet on el senyor del mapa deia a l'esquerra i despres de veure que ningu hi passava vam agafar el mapa i vam veure que en Torres anava tres vinyetes adelantat...
Vam anar continuant i el guia a radera nava diguent "si si si es per aqui si ja aneu bé" (simplement veia que la gent anava cap alla i ell deia pos si si es per aqui) Vam anar tirant i tirant i...
Una vegada marcada la primera valissa no sentiem el guia, nomes una vegada triat el camí el sentiem, ja que despres mirava el mapa... però com que trobavem gent i tampoc donavem importancia al tema, fins que en un trencant on tots vam tenir part de culpa... el fet de fer el passotisme i seguir els de la curta tot el ratu ens va passar factura i el sentir SI SI JA ANEM BE SI ES PER AQUÍ.
Eren les 11 haviem marcat la Valissa 2 de la curta i tot dins les gabarres amunt direcció Puig Arques quedem parats i diguem a veure el mapa Joan que estas pesadet amb el "fil electric" i TAXAN!!! però si res no coincideix i hem passat per dos rius i aquí nomes hi ha un... fins que una noia ens diu SOU DE LA LLARGA DONCS ALS CAMPS DE POMERES ALLA ES BIFURCAVA LA RUTA.(un equip de la llarga ens havia enganyat perque ens havia fet anar cap la curta, també es culpa de la nostre inociencia i no tant del pobre Joan però ell portava el mapa i es bon nanu)
L'equip va tornar enrera i... en Joan no se li acudeix res mes que preguntar a una familia que estava fent una botifarrada on anaven els de la ruta llarga que eren de color taronges total que li diuen que hi ha una casa a baix dels camps de les pomeres i que han vist ciclistes, abans que jo i en Ricard prenguessim una desició de si tornavem més enrera... veiem en Torres camp de pomeres avall i lo fotut es que ell portava el mapa i sense ell estavem encara més perduts... Total que travessem les pomeres i tot i encara més perduts res ens sona ni coincideix amb el mapa... I EN AQUELL MOMENT EN RICARD AGAFA EL RUMB!!! A causa de una discusió molt acalorada i de les meves ganes d'anar a plorar radera un arbre per no entendre com podiem haver acabat en aquell lloc. (En Ricard em va toranr les ganes de pedalar)
Vam trobar els que tancaven la volta curta i ens van indicar que anessim a l'asfalt i alla continuessim el road book i vam tornar i ostres... vam trobar camins ens coincidia el mapa i tot, però ja era massa tart... vam trobar els que tancaen la llarga i a gent i vam anar tirant fins al avituallament on vam fer dracera per Montnegre.
Quan vam arribar als Angels despres de molts quilometres vam agafar carretera avall perque eren casi les 2 i ja estavem descalificats... Vam pujar per tornar el putu numero de plastic i a buscar un trist record i un bocata que era un cuscurro per els coloms... (GRACIES RICARD PER LA TEVA CONCIENCIA DE TORNAR ELS NUMEROS)
Despres de la nostre experiencia i fent cas a en Ricard vam tornar al GEIEG vam riure un ratu i bueno...
Tot i això reconec la meva culpa per fiarme del guia i no fer res per evitar que en Joan portes el mapa... Tampoc vaig interpretar bé la sortida del asfalt perque vam duptar i vam triar seguir els de la curta a causa del passotisme del guia i no fer prou cas del contaquilometres...
He deduit que en Torres es com la colonia, ja que se la juga en les distancies curtes.
Si us heu llegit la cronica doncs felicitats per aguantar el toston i perdona si la crítica és molt dura cap un membre del equip pero es per explicar la ruta alegrement. (Jo volia plorar i no és broma)(Marcos merci per la teva compassió i no fer broma amb el equip pedals de dia)
Molt bé Cuma, bona cronica també !!!
ResponEliminaJo crec que a en Joan(junior)li heu de fer un "road book" un dia quan surti de l'Excalibur.
Ostres! Volia fer la crònica del Pedals de Dia però veig que en Cuma ja l'ha feta. I molt ben detallada!
ResponEliminaNomés voldria remarcar que la culpa és de tot el grup, primer de tot per confiar amb en Joan com a guia (sincerament, pensava que com a tàctica que un portés el mapa, un altre els km totals i l'altre els parcials estava bé, però es va demostrar que no, que la millor tàctica era que el mateix que portava el mapa controlés també els km) i després per no parar-nos una estona a mirar que al mateix llibret de la ruta llarga hi havia també la curta. Si ens haguèssim fixat en aquest detall, ja hauríem vist on se separaven i no ens haguèssim perdut.
De totes maneres, a part de l'estona en què en Cuma anava repetint "n'estic fins la polla de tot", m'ho vaig passar molt bé i estic esperant a que hi hagi un altre Road Book per demostrar que l'equip "Pedals de Dia" som un bon equip.
Apa, salut!!
Doncs jo també crec que en part la culpa és meva, però també és veritat que us vaig advertir. Vaig dir textualment: "Que cabrons, em doneu el mapa perquè si arribem més tard que els altres tingueu una excusa!".
ResponEliminaI a part, si surto com surto a la foto és perquè sabia el que passaria. Aquest somriure que faig no és perquè si!
Jo també m'ho vaig passar molt bé, menys quan en Cuma, com sempre fa, es posava a protestar i sense buscar solucions (no fós cas...) com va fer en Ricard, que va tenir més seny que nosaltres! Sento Ricard haver-me discutit amb en Cuma durant l'excursió però és que aquest nano treu de pollaguera a qualsevol!!
Fins aviat!!!
bueno... pedals de dia tranquilitat i bons aliments!!!! jo vull enviar un missatge d'anims a en joan (junior)!!! Estic segur joan que a la proxima cursa demostras el que realment pots donar de si!!
ResponEliminaVinga, ja tinc ganes de que arribi la proxima cita dels pedalsdediapedalsdenit!!!
Oleeé oleeeeeeeee!!!!
ResponEliminaQuina gran crònica Cuma!!! Abans de tot agrair a l’equip “Pedals de Dia” els grans moments que em fan passar, ja que gracies a ells ja puc riure sol!!!!!Això de només pensar en vosaltres i riure....xDDDDDDDDDDDDDDDD
Un cop dit això, la crònica dels “Pedals de Nit”:
Com es habitual, varem arribar tard, tot i això vam recollir la nostra beguda “isotònica” que per mi, era birra camuflada en un pot de Pascual perquè va donar una pixera abans i durant la carrera de tres collons. Nosaltres vam dipositar la nostra confiança en el senyor Edu, ja que els germans López varen arribar “con una mano en cada huevo”, sort que l’Edu portava el suport de mapes i va poder rapinyar una pinça ben parida a una de les seves admiradores.
L’inici va ser molt bo i amb força ritme, els germans lópez ens vam dedicar a seguir a l’Edu que ho gestionava tot....izquierda, derecha, a fondo....ojo dominguero.....que buena esta esa... Vam optar per una estratègia de anar tirant entre en Javi i Marcos, fent relleus, intentant reservar al màxim el nostre guia. Como los profesionales!!!!Cal destacar que aquí en Raikonen no va tenir cap avaria mecànica, però si electrònica, vaig estar durant 15Km sense compteKM.
Entre “PITUS I FLAUTES” “Joan, ja la reconegut la reial acadèmia d’en Carod” ens vam trobar amb uns íntims de l’Edu, uns frikis amb el mallot de Catalunya, que van fer el comentari....que número tienes Edu??? De cop l’Edu es vam inflar, es va transformar en un tiu de 2m i amb veu sensual va dir el 38...el frikis portaven el 24, vaja tunda....jajajjaja. Lo més destacat de la cursa varen ser els avituallaments, amb croissants de tot tipus, pena que en Javi increpava i nos ens va deixar fer una bona degustació, per cert, vaig preguntar si tenien birras, i no, conseqüentment vaig demanar el llibre de reclamacions!!!!
Al final varem arribar en Javi fent una mica la figa flor i l’Edu tirant com un animal, tot lo següent va constar ens esperar durant 1h l’arribada dels Pedals de Dia.
A veure si els mamons del Geieg penjant ja les classificacions.
Bon resum Marcos sobre el teu CDPN (Club Deportivo Pedals de Nit).
ResponEliminaSincerament si em queixava es perque vaig posar moltes esperances en que tot sortis bé i tot el dia abans vaig estar engrassant canvi, cadena, mirant pressions de rodes, posició del sillin, netejan i engrasant suspensions, mirant també pressions del amortigudor perque res falles...
En Ricard va comprar el posa mapes i va guaitar solucions i bueno tot estava ben lligat.
Total despres resulta que es queda a les 7:35 i en Ricard té la roda desinflada i no apareix fins les 7:45, en Torres tarda a baixar perque no te els pantalons d'hivern ni la roba...
Passa tot aixo, pero arribes bé de temps per sort. Despres a la Road Book portes 1 hora i mitja en volta curta i fent voltes perdut, pos sincerament em queixava i deia "ESTIC FINS LA POLLA" perque estava decepcionat per com havien anat les coses en aquell moment, tot i aixís m'ho vaig passar molt bé i repetiria d'equip les vegades que fes falta i si fem les de les guilleries pos cap problema tenim home de mapa definit, home de quilometres i orientació i cames tots 3 en tenim dos, que més volem?
Companys i companyes!!!
ResponEliminaja tenim logooo!!!
Per cert ja han penjat les classificacions del Road Book.
Link:
http://www.geieg.net/cat/socio_11.asp
Actuacion memorable dels pedals de nit!!!!! el 12!! de 50 equipos... de cojones.. el año que viene en el podium!!!
ResponEliminaJoan proposo crear un apartat on poder penjar les classificacions que et sembla???
Quan de inutil suelto, auqi se li ocurreix donar-li el mapa a en joan es com el tipic "te explico un secret pero no li diguis a ningu ehhhh?" jo nooooooooo hi al cap de poc ho sap tothom, bueno com sempre.Ah la setmana quebe hi ha rood book les guilleries podrieu anar-hi
ResponEliminaLighting up for the holidays is supposed to be fun, so don't just get lights that you can turn on; get lights that turn you on. Implementation of solar energy has environmental costs that may hamper its application on large-scale operations to reduce its impact. These chips directly convert electricity to light without the use of a filament or glass bulb.
ResponEliminaReview my site: LED Wandleuchten