dimecres, 12 d’octubre del 2011

2a Cursa BTT de Sarrià de Ter



Això de tenir la cursa al costat de casa està molt bé. Et pots llevar més tard, no fa tanta mandra anar-hi i si et deixes alguna cosa, sempre pots tornar a casa a buscar-ho. Doncs per això mateix vaig poder dormir més que els altres dies que tenia cursa, no em va fer gens de mandra i vaig aprofitar que tenia la casa al costat per escalfar amb la jaqueta i tornar-la a casa abans de començar la cursa.

Arribo quan faltava poc per les 9 del matí, faig la inscripció, escalfo una mica i em trobo en Javi. Que bé, no estaré sol, hi haurà algú més de l'equip!! Quan em diu que també ha vingut l'Edu ja no em fa tanta gràcia perquè això significaven 5 punts menys. Després d'escalfar torno a casa a deixar la jaqueta i quan torno em trobo en Llorente amb ganes de fotre-li canya. Anem cap a la sortida i ell es posa davant de tot. Ens despedim perquè ja dono per suposat que no el veuré més. Prop seu hi ha l'Edu al que saludo per primera i última vegada perquè tampoc el veuré més. Em poso al costat d'en Javi que ha decidit de fer la curta i suposo que el veuré una estona més.

Comença la cursa i anem cap a la pujada del Golf Girona. Com que em conec la pujada començo suau esperant a que la gent vagi afluixant de mica en mica. Doncs sí, a part dels bojos dels principi, la resta va afluixant mica en mica. Poc abans d'arribar a dalt de tot ens desviem per una pista a mà esquerra. Hi ha alguns trams tècnics de pujada que haig de fer a peu perquè la gent se'm para davant i, clar, a veure qui és el xulo que arranca a la meitat d'una pujada d'aquestes!! En Javi és més llest que jo i avança unes quantes posicions en aquest tram. Després arriba un corriol molt xulo del qual no podem gaudir perquè s'ha format un tap d'un parell de collons... A part d'algun lloc on s'havia de posar el peu a terra es feia molt bé, no sé pas que coi fotia la gent parada!!

Arribem a un tram de pista on fem una mica de pujada fins que arribem al pàrquing de l'Escola Montserrat de Sarrià de Dalt per baixar de seguida per un corriol a mà dreta. Arribem a un encreuament per on es faran passar 3 vegades i anem a mà esquerra a fer un tros de la ruta nº 12 de Sarrià. Enganxem un corriol de pujada per on vam baixar l'any passat, travessem una carretera secundària i baixem per una on vam pujar l'any passat. Seguim per una pista que també vam fer l'any passat fins arribar a un bosc de plataners. Agafem un corriol on planegem una mica fins arribar a una pista de pujada que ens porta un altre cop fins la ruta nº 12. La seguim una estona al revés fins que esns desviem per agafar un camí que ens porta fins el primer avituallament on em menjo un tros de taronja sense baixar de la bici i segueixo.

Al cap de poc em trobo en una carretera on puc estirar una mica les cames i apretar una mica, no massa, perquè de seguida ens fan desviar per un camí. Fem una mica de puja i baixa fins passar pel costat de Taialà on tornem a travessar la mateixa carretera d'abans. Anem una estona per pista fins que ens fan baixar per un tram de línies d'alta tensió, totalment ciclable. Ara toca fer un tros de corriol de baixada suau i travessar una riera. Aquí em trobo en Javi. Arribem a una zona de pista fins que travessem la carretera i ens fan pujar per un tram similar al d'abans de baixada per línies d'alta tensió amb la diferència que aquest només es podia fer fins la meitat, a partir d'allà la bici a coll i, amunt!!! A dalt de tot hi havia el segon avituallament. Aquí sí que em paro més estona per beure alguna cosa. Veig que tinc la roda molt desinflada i per moments em plantejo de fer la curta, però veig que després d'inflar-la sembla que aguanta. Baixem per corriol fins a trobar-nos amb una pista on havíem passat ja al principi i passem per segona vegada per l'encreuament on també havíem passat abans però aquesta vegada seguim recte, seguint la ruta nº 12.

Anem fent fins arribar a la riera d'en Xuncla on hi ha el desviament per fer la curta o la llarga. Em despedeixo d'en Javi que decideix fer la curta i jo vaig cap amunt per seguir amb la llarga. Al cap d'una estona d'estar pujant se'm passa pel cap de fer mitja volta i fer la curta perquè la pujada és bastant dura però al final segueixo. Aquí ja portava 25 km i la pujada que no parava. Anava fent però no trobava a ningú i tampoc m'atrapava ningú. Pensava que anava últim fins que en una pujada em trobo un tiu fet caldo que si arriba a anar més lent hagués anat marxa enrera. L'avanço i segueixo pujant fins arribar a una pista molt ampla de la zona del Golf Girona que passa a estar asfaltada al cap d'uns metres. A la primera curva a mà esquerra ens desviem per una pista cap a la dreta. Ara toca pujar direcció la Mota. Es fa bastant pesat això de no veure ningú. En un desviament pregunto a un de l'organització a veure si fa gaire que ha passat l'últim i em diu que menys d'un minut. Apreto una mica i al cap de poc arribo al tercer avituallament. Quan hi arribo veig que n'hi ha un que marxa. Els de l'avituallament em diuen que al davant hi ha un grup d'uns 8 o 10 i m'animo una mica.

Al cap d'una estona n'avanço a un parell que estan canviant una càmara de la roda. Veig que encara em queden uns quants km de pujada i decideixo de prendre'm un gel per no patir. Més endavant veig un altre que està estirant perquè li estan entrant rampes. Li ofereixo una mica d'aigua i segueixo pujant. Amb el gel no tenia gaires problemes de cansament però al cap d'una estona ja m'estaven entrant rampes. Doncs res, a parar una estona i estirar. Segueixo avançant itentant no forçar massa fins que em trobo una pujada molt tècnica plena de sorra i arrels que no em molesto ni a intentar-la fer damunt la bici. Després la cosa ja era una mica més suau fins arribar al quart avituallament. Allà ens fan una sessió de fotos a uns quants que estàvem bastant fets caldo i ens diuen que ja tot és baixada. I una merda!!! Després de l'avituallament venien quasi 2 km de pujada. Això sí, després era baixada primer per carretera, després per corriol. Passem per tercera vegada pel mateix encreuament i anem desfent camí fins a l'Escola Montserrat. Un cop allà baixem directament per la carretera fins a l'arribada.

Al final una mica menys de 4 hores per fer 45 km i 1250 m de desnivell. Menjo l'entrepà, recullo els regals i cap a casa. Un ruta molt divertida. Llàstima que només fossim 3 del club. A veure si som més a la propera!!!

Aquí hi ha el desnivell:


Per cert, ens veiem tots al sopar de club + cheerleaders de divendres a la nit!


dijous, 29 de setembre del 2011

2a Cursa Independentista "Baronia de SAS"

Per variar una mica, aquesta vegada la cursa era a la tarda. Encara amb el dinar al coll anem tirant amb l'Albert cap a Salt per començar la 2a Cursa Independentista "Baronia de SAS". Arribem quan falten 15 minuts per les 4 de la tarda i encara hi ha un piló de cua per apuntar-se. Allà ens trobem amb l'Edu i en Javi que ja s'havien inscrit i mentre fem cua apareix en Ruben. Entre una cosa i l'altra acabem d'apuntar-nos després de les 4 i anem cap a la sortida.

Sortim amb els de la llarga però ben bé al cap d'un parell de minuts perquè davant nostre s'han fotut uns de la curta que s'han quedat parats i ens fan tap. Tampoc ens preocupa gaire perquè la intenció és fer la marxa popular... Mentre anem pel polígon deixo enrere l'Albert i intento no perdre de vista l'Edu i en Ruben. Els perdo però els torno a atrapar de seguida perquè a la primera pujada amb corriol s'ha format un tap d'un parell de collons. Quan la cosa comença a fluïr torno a pujar a la bici i vaig fent per uns trams bastant xulos de corriol que no havia vist mai. De moment es fa bastant bé i la gent no toca massa els collons. Hi ha un tram que es para el de davant meu, dubto i m'aparto per deixar passar el de darrere. Però resulta que no hi ha només un tiu sinó 20 o 30 tots seguits!!! Entre aquests, l'Albert que està més animat que els altres dies. Aconsegueixo pujar a la bici i seguir una estona més pel corriol.

Al cap d'uns 2 km poso el peu a terra i sento: "PAS, PAS!!!!!" Doncs res, m'aparto i el deixo passar... Però no era un de sol sinó que eren tots els PRO's de la curta que ja estaven allà. Venien tots seguits i no hi havia manera de tornar a pujar a la bici!!! Aprofito un mini-forat que hi havia entre 2 i m'hi torno a cardar. Ja donava per impossible després de la primera parada d'atrapar l'Edu o en Ruben però ara ja donava per impossible tornar a veure l'Albert abans de l'arribada. Arriben uns quants trams amb pista però segueix la tònica constant de puja i baixa. Després d'una baixada per pista hi havia una pujada curta tècnica amb alguna que altra arrel. Abans d'arribar-hi apreto LLEUGERAMENT el fre i sento una tia darrere meu que crida: "NO!!! NO FRENIS!!!!" Collons!! Com va la gent!! Doncs res, agafo la pujada sense frenar i quan em passa pel costat em demana perdó, em diu que pensava que em pararia... De vegades són pitjor les ties que no pas els tius quan van amb bici!!

A la següent pujada atrapo l'Albert. Jo estava tot feliç pensant que l'havia atrapat per mèrit propi i em diu que havia afluixat per esperar-me perquè me'n devia una. Anem seguint la ruta on ell s'ho anava passant més bé que jo amb els trams tècnics i en una pujada ens trobem en Ruben parat. Ens explica que fa estona que camina perquè s'estava marejant molt i que farà la curta. Ens quedem una estona xerrant amb ell mentre contàvem els punts que tindriem de més. El deixem enrere i després arribem a l'avituallament. Es veu que abans n'hi havia un altre però gairebé ningú l'havia vist. Allà ens hi quedem ben bé 5 minuts bebent i menjant mentre decidim si fem la llarga o si ens desviem a la curta. Total, a l'Edu ja no l'atrapavem!!! I de la manera que estàvem patint, amb la calor que fotia... doncs, a fer la curta!!!

Arribem a la cruïlla i agafem el desviament de la curta. Al cap de pocs minuts tornem al polígon del principi i quan ens pensàvem que ja estava arriba la sorpresa final. Ens fan passar per un túnel ple de fang i merda. Que cabrons!!! Ja s'ho podrien haver estalviat!!!! Quedem amb les sabates fetes un fàstig i amb la bici fent tot de sorolls no gaire desitjables. Quan arribem l'Albert em deixa passar primer perquè em devia la de Vilaür, ja estem en paus.

Anem a agafar la teca i de seguida arriba en Ruben. Ens arribem a entretenir una mica més i encara ens atrapa!!! Al cap d'una estona veiem en Javi que ell ja s'imaginava del que anava la història i de bon principi va decidir de fer la curta. Ens acabem el menjar, fem petar la xerrada i netegem la bici esperant l'Edu però no el veiem i com l'Albert té pressa (és que la S_____...) marxem cap a casa.

En resum, dubto que torni a intentar fer la llarga d'una Copa Gironina fins que no estigui millor. La ruta estava molt bé però amb trams tècnics és una tocada de collons tenir al darrere algú que a la mínima que dubtes et crida: "PAAAAAAS!!!! PAAAAAAS!!!!" A les marxes populars no passa perquè els bons surten al principi i ja no els veus més. En canvi aquí primer sortien els bons de la llarga, al cap de 5 minuts els bons de la curta on hi havia les ties PROs i al cap de 10 minuts els nens que estan més bojos que els grans. Com a resulat d'això és que estas una bona part de la ruta amb gent avançan-te per totes bandes.

Les classificacions a: http://www.ciclisme.cat/clasificaciones/Llistat_de_temps.pdf

Ens veiem a la propera aquest diumenge a Sarrià de Ter!!

Per cert, qui vindrà i quina fareu???




dimecres, 14 de setembre del 2011

Crònica de la V Desfrenada

Un altre any som a l'11 de setembre i juntament amb la Diada Nacional de Catalunya arriba la Desfrenada, la Pedalada Nacional de Catalunya que és d'assistència obligada.

Quedo amb l'Albert a les 7:50 i arriba cap a les 8:15 (en la seva línia de puntualitat...). Carreguem la bici i anem cap a Besalú. Arribem amb uns 15 minuts de marge per aparcar, recollir dorsal i intentar agafar un bon lloc a la sortida. Allà xerrem un moment amb en Marcos i li passo un gel. De lluny veiem en Javi i l'Edu. Després del discurs de rigor i escoltar l'Himne dels Segadors donen la sortida. L'Albert i jo ens aconseguim fotre amb els primers i en dues curves ja ens avancen 50 persones. Malalts!!! Seguim atravessant Besalú, arribem al pont medieval, pugem les escales a peu (mentre hi ha gent que les salta de dos en dos) i comencem la cursa de veritat. Mentre estàvem aquí, n'hi havia que ens portàven 1 km d'avantatge...

Al cap de poc sento l'Albert que em diu: "Segueix tu, jo no puc córrer més, que la Sílvia no em deixa!" Doncs res, jo a la meva, amb la marxa ja fixa i anar fent. Mentre estava per la primera zona de planer m'atrapa l'Edu. Això ja entra en els meus plans, la intenció era intentar arribar segon. Després d'una petita baixadeta arriba la pujada inacabable, me la prenc amb filosofia, plat mitjà, segon pinyó i anar fent. Aixeco el cap i veig que l'Edu fa estona que es manté davant meu a la mateixa distància. Al cap de pocs minuts l'atrapo i em diu que està bastant fet caldo per un refredat que arrossega.

Passem pel primer avituallament pràcticament de costat. Després apreto una miqueta més però a la primera baixada m'atrapa. A la següent pujada el torno a avançar fins que se'm treu la cadena, mentre em cago amb tot em passa pel costat. Sort que la puc posar bé amb poca estona i l'avanço fins que arriba una baixada ràpida a la que em torna a avançar i li perdo la pista. Arribem al segon avituallament a la que em disposava a parar però veig l'Edu de lluny i passo de parar per veure si l'atrapo.

L'atrapo i anem junts una estona fins que en una pujada tècnica li patina la roda i l'avanço. A partir d'aquest moment intento apretar perquè sabia que aviat vindria el corriol tècnic de baixada. Arriba el corriol i no sembla tan xungu com el pintàven. Té trams que es poden fer perfectament, trams xungus i un tros que directament no és ciclable que t'han d'ajudar a baixar la bici de dalt d'una roca. Faig tot el corriol amb un noi del club Les 3 Claus que es fot de morrus en un d'aquells trams xungus i em paro per preguntar-li si està bé. Quan verifica que ho té tot en ordre, seguim la ruta i al cap de poc ens avisen que s'ha acabat el corriol.

Seguim fins que ens fan travessar el riu a peu i arribo al tercer avituallament. Aquesta vegada sí que em paro perquè si no m'ha atrapat l'Edu a la baixada dubto que m'atrapi ara. Quan marxo de l'avituallament el veig de lluny i apreto perquè no m'atrapi. Queda l'última pujada que l'haig de fer amb el plat petit perquè les forces ja no són les mateixes que les del principi. Arriba la baixada i em vaig girant per veure si l'Edu està a prop però no el veig. Arriba el planer a la que torno a apretar i al cap de poc arribo a la meta. En total 2:51. Em trobo en Javi que fa més d'una hora que s'espera (havia fet la curta) i al cap de 3 minuts arriba l'Edu. Per fi arribo primer!!!

Anem a buscar la "buti" i la beguda mentre esperem en Marcos i l'Albert. Arriben al cap d'una estona, fem petar la xerrada i marxem cap a casa. Una bona cursa. L'any que ve a tornar-hi!!

dimarts, 6 de setembre del 2011

CALENDARI PROVES SETEMBRE

Despres de la reunió del passat diumenge les proves puntuables del mes de setembre son:

11-set 5ena Desfrenada a Besalu
17-set 2ona cursa independentista BTT a Salt (atenció!!! es a la tarda)
2-Oct 2ona Marxa popular BTT a Sarria de Ter

Apa!!!! ens veiem diumenge!!!!

dijous, 1 de setembre del 2011

ENTREGA OFICIAL D'EQUIPACIONS


Molt bones mainada;

El pròxim diumenge 3 de Setembre farem l'entrega d'equipacions.

PLANNING:

Sino Plou:

SORTIDA: Parquing de la copa
HORA: 9:00
ITINERARI: La clàsica.....pujada a Sant Miquel, foto d'equip al castell, i segona pujadeta als Angels, CERVESSSSSSSSSSITA EN EL BAAAAAAAAARR, i baiixadeta fins al lloc de sortida.

Si Plou:

SORTIDA: Parquing de la copa
HORA: 10:30
ITINERARI: Entrega de mallots i...... BAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAR ONLY BAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAR

Els que quedin pendents per pagar el tema del mallot, que facin l'íngres al compte del club, o bé que li portin en mà a l'Alex diumenge.

Espero que pogueu assistir tots