diumenge, 7 de desembre del 2008

Road Book "Sant Hilari Sacalm"

Benvolguts i benvolgudes!!!!!

El passat diumenge 7 de desembre ens vam reunir els integrants de l’equip Pedal de Dia i Pedals de Nit a la localitat de Sant Hilari Sacalm……si ja ho se….allà on van els enfermos a fer curses extremes…


Total hem anat a fer el Road Book de Sant Hilari, resum 38Km i 1500m de desnivell de patiment. La veritat és que aquesta sortida a sigut de les millors, per no dir la millor.


Els membres de l’equip Pedals de Nit han segut l’Edu el nostra gran guia, en Marcos Raikonen “destacar que no ha patit cap avaria mecànica, ni elèctrica” i en Joan Farmablue, que substituïa la baixa d’en Lopez Sènior, desaparegut a Madrid en visita cultural, el bernabeu no, el TEATRO.


Per un altre banda l’equip “LOS, QUE MORRO TIENES” perdo, “LOS DESVIAOS” perdo, Pedal de Dia, per en Cumalada, en Ricard, i en Joan Junior….ummmm….on es Joan Junior???? Diuen que no va sobreviure desprès del passat Road Book…o que no el volen o no se…ja ho aclarirà l’equip Pedal de Dia.


L’etapa ha segut maca, maquíssima, molt divertida, superxupi guay, molt bon ambient…..total QUE OBVIAREMOS HABLAR DE CLASIFICACIONES!!!!!!


Aquest cop la crònica la dediquem a en Joan “Aluminis Rebarter” apa ja hem ficat la publi, on com a bon professor de Free Rider ens ensenya a baixar per una de les infinites trialeres del circuit.


Esperem la crònica dels Pedals de Dia i Pedals de Nit.

19 comentaris:

  1. Molt be joan!!! acabes de demostrar que tens superat lo de les baixades.. Espectacular!!!!!

    Per Madrid, molt be... sort que al final no vaig anar al futbol...

    De totes maneres enhorabona a tots!!!! anar a sthilari i fer la llarga te molt de merit!!

    ResponElimina
  2. Hola que tal?
    Je je je, que bé que ha quedat el video, en el proxím us puc ensenyar a caure.

    La veritat és que la cursa va estar molt bé, varem començar aviat a les 9:00 i varem acabar tard a les 15:00 més o menys.
    l'equip dels pedals de nit sortiem el numero 20 i els del pedal de dia el numero 25, pràcticament els ùltims, aixó no els hi va anar gaire bé perque hi havia una hora limit per arribar al segon control i no hi van ser a temps.
    Nosaltres els pedal de nit vam anar fen, amb l'Edu de guia que ho va fer de cullons!!!, destacar al pricipi de la cursa on vam començar a trobar altres equips que ens venien de cares i deien que no trobaven un trencant nosaltres vam seguir i vam trobar el camí correcte, que era un corriol de pujada tapat per les fulles, aqui molt equips van perdre bastant de temps.
    La veritat es que fins al segon control tot era molt ben parit, hi havia unes vistes espectaculars i molt bon rotllo, fins i tot vam trobar bolets.. je je.
    Després del segon control haviem fet uns 26 km i només en quedaven 12, pero amb un desnivel de uns 700m, mes o menys. A partir d'aqui jo ja no podia més literalment m'arrestrava per les guilleries, anava mes depressa caminant que en bici, en Marcos m'enganyava, deia: va Joan que nomes queda un "repechon",... i una merda quedava un "repechon" vinga montanya amunt i despres de pujar baixar per un corriol amb la bicicleta a l'hombro, bé al principi a l'hombro i després com al video.
    En resum: 38km, 1500m de desnivell, coneixer un lloc increible, dues butifarres a l'arribada i porro de vi.

    ResponElimina
  3. CRÒNICA "PEDALS DE DIA" BY RITXI
    ================================

    Road Book de les Guilleries o "Sobrevive como Puedas"


    Hola a tothom. Tot això comença quan a mi em venen ganes de recuperar l'honor perdut al Road Book del GEIEG i em trobo que a St. Hilari en feien un altre. Doncs de puta mare, suposo que el nivell pujarà una mica però no massa (inocent de mi...). A partir d'aquí es van fent comentaris amb uns i els altres i sembla que hi ha gent que li fa gràcia. Dijous m'informo de com va tot el tema i intento convèncer en Kuma pq vingui. Collons, si que va ser complicat convèncer el nano. Que si està molt lluny, que si no anem amb furgo no vinc, que si... bé, la qüestió és que el vaig convèncer i aquell mateix dia vam fer la trnsferència a les 12 de la nit.

    Vaig parlar amb en Marcos del tema transport i resulta que no sabia res de la furgo, suposava que s'aniria amb ella, però la cosa quedava en això. En Joan (júnior) víctima de la crisi, ens va deixar a en Kuma i a mi sols davant del perill. Tot i que a en Kuma li va sortir l'ànima de Maria Teresa de Calculta que porta dins (molt al fons profund) i es va oferir de pagar-li la inscripció, al final no el vam poder convèncer (de fet, visto, lo visto, va ser el més llest de tots).

    Fins a l'últim moment hi havia el dubte del transport, se suposa que dissabte s'havia de quedar per parlar-ne però en Marcos estava per altres coses. Llavors el vam trucar pq ens donés el movil d'en Joan (Farmablue) i poguéssim quedar entesos pel tema transport. Reconec que vam tenir molt de morro, sap greu Joan, però si en Marcos s'hagués cuidat abans del tema, la cosa s'hagués pogut organitzar millor i a en Joan li hagués vingut de camí pq per anar a Salt des de St. Joan de Mollet ha de passar per Sarrià. Com que ara ja tenim el seu mòbil, suposo que ja no hi haurà problemes.

    Doncs bé, arriba el dia del super Road Book, en Joan ens ve a buscar, carreguem les bicis, anem a buscar els altres i cap a St Hilari. Un cop allà cardava una rasca d'un parell de collons. a part d'això comença a venir l'acolloniment de mica en mica pq te n'enteres que l'any anterior uns van tardar 7 hores per fer-ho, que el desnivell acumulat és de 1500 m, que la gent que hi ha per allà són els "enfermos" que normalment van a Copa Gironina, ... però és igual, som els putus reis i arribarem bé (això pensava per moments).

    Comença el Road Book i sortim 5 minuts dps dels Pedals de Nit. Resulta que a la 2a vinyeta ja em desoriento pq dps de girar a l'esquerra el camí estava tallat x una valla. Dps de perdre uns segons, en Kuma em fa adonar que a la següent vinyeta hi posa CADENA i jo penso: "De puta mare!! Estic molt fi avui". Bé, saltem la valla i seguim i resulta que ja tenim els que sortien darrere nostre a tocar. De seguida ens passen i comença una pujadeta, collons amb la pujadeta, suau xò constant. En aquell moment jo ja estava imaginant que les passaria molt putes. Mentre pensava això ens passen els primers de la curta...

    Al cap d'un momentet resulta que ens hem de desviar cap a la dreta per un corriol i segons el road book, fa molta baixada. Miro a la dreta i veig arbres, moltes fulles, molt de pendent i algo semblant a un caminet que anava per allà fent ziga-zagues entre els arbres. En aquell moment venen els segons de la curta i els hi dic: "Passeu, passeu, ja baixarem dps de vosaltres". I els tius veuen el camí, bici endavant, cul enrere i baixant com aquell qui passeja pel parc. Baixo de la bici i començo a tirar per allà baixant com puc per intentar no fotre'm cap nata. En Kuma fa el mateix k jo.

    Un cop a baix seguim la ruta, fem una petita baixada cap a la dreta i anem per un lloc on el terra està ple de fang, fulles i pedres i jo cagant-me en tot per no tenir una bona suspensió. Arribem on se suposa que haviem de girar i resulta que allà hi ha un petit riu i un piló de grups que havien sortit abans que nosaltres perduts i anar fent voltes per allà. Per uns moments vaig pensar que allà podriem remuntar posicions, doncs no, ens vam perdre com tots anar fent voltes amunt i avall, tornant enrere i un altre cop cap al riu. Fins que uns que seguiem van trobar-hi una mica de lògica a les indicacions i ens van fer sortir del bucle. Aquí vam perdre més de mitja hora. Això sí, darrere nostre vam deixar algun grup que encara feia voltes.

    Llavors anem per una zona que era millor no mirar cap a la dreta pq et cagaves a les calces del pendent que hi havia. Anem tirant, ens trobem amb un altre grup k tb estava perdut i anem seguint la ruta. Llavors ens fotem el primer "chute" amb una pastilla de glucosa. En aquell moment la cosa anava bastant bé, anàvem a bon ritme, trobàvem tots els camins i teniem alguns gups a prop. Al cap d'uns km perdem de vista els que portàvem davant i comencem a veure els que portàvem darrere. Però el més important és que anàvem per on tocava i sense perdre temps.

    Arribem al primer control/avituallament i... INDIGNACIÓ!!!!! ON SÓN ELS CROISSANTS!!?? I LES ENSAÏMADES, LES PASTES, ELS MINUTE MADE...!!?? PER AIXÒ HE PAGAT 17 €!!?? Resulta que l'únic sòlid era MIG plàtan, un tros de taronja o un tros de coca que donava molt a desitjar. Parem a menjar alguna coseta, si més no per omplir la panxa, ens marquen i apa, a seguir la ruta!

    Seguim un bon tros anant bé, ens trobem amb uns de la curta que estàven perduts i els intentem ajudar inútilment. Seguim i ens quedem una estona flipant amb el paisatge (per mi el millor moment de la Road Book) però tp ens hi podem encantar massa pq el camí fa baixada, està ple de rocs i no és plan que ens cardem una nata. Llavors arriba una trialera, apa, a baixar de la bici i intentar baixar com es pugui. Cony de trialera, sort que la bici que tinc és una merda, pq si arriba a ser bona, amb la d'hòsties que van rebre els pedals i les diferents parts per culpa dels rocs que hi havia m'hagués cagat en tot.

    S'acaba la trialera i anem tirant. En aquell moment sabíem que només hi havia un grup de la llarga darrere nostre i feia estona que no els veiem. Al cap d'una estona, dps de trobar el "pi característic" trobem una altra trialera i seguim la rutina de sempre, baixar amb la bici al costat intentant no prendre mal.

    Arribem a un control on hi ha un tiu que ens diu que per un pèl no ens fa retallar camí pq hem arribat molt justos a aquell punt. Seguim i aquí ve el que ens va matar. Curva a l'esquerra i dps 1.41 km de pujada per tornar a girar l'esquerra i seguir pujant. Doncs bé, arribem a 1.41 i no veiem res a l'esquerra, arribem a 1.5 i tp, a 1.6 ... i decidim anar baixant una mica per si ens hem passat de llarg. Anem baixant, baixant... i res, resulta que no hi ha cap putu camí enlloc. Decideixo anar fins al principi de l'última indicació (km 19.47) i posar el km a 0 i tornar a provar.

    En aquell moment, a en Kuma se li acaba la paciència i decideix que passa de tornar a fer els 1.41 km de pujada i prefereix tornar a enrere a buscar el tiu del control pq ens indiqui com retallar. Jo tenia ganes de seguir la ruta que tocava però cagant-me en tot vaig seguir a en Kuma desitjant que aquell tiu ja hagués cardat el camp. Doncs sí! Efectivament, ja no hi havia ningú! Dps en Kuma no sabia k coi fotre, estava ben desesperat, s'estava cagant en el tiu aquell i la mare que el va parir i m'estava comentant de tornar enrere per on haviem vingut. I UNA MERDA!!!! Estàvem a més de la meitat i passava de tornar a pujar totes les putes trialeres que havíem hagut de baixar amb la bici al costat.

    Crítica meva cap a en Kuma (espero que constructiva): En moments de dificultat, t'ensorres, et cagues en tot, et tanques en banda i no et pares en pensar en les possibles solucions. Ja està, ja ho he dit, sinó rebento! A part d'això, com a company, de puta mare.

    Doncs bé, seguim cap amunt (pujant trossos a peu pq ja no ens aguantàvem els pets) i resulta que quan abans portàvem 1.41, llavors eren només 1.10. Començava a veure el problema que havíem tingut, resulta que cap dels dos va posar els km a 0 l'última indicació. O sigui que tan sols haguéssim seguit 100 m més, que a sobre, no eren de pujada sinó plans, no haguéssim tornat a baixar i pujar el mateix camí com uns capullos i tp haguéssim perdut els 3/4 d'hora que hi vam perdre. Evidentment, a part de la moral i l'energia per terra.

    Seguim pujant, ara sí que no hi havia altra opció. A part d'estar cansats, anàvem seguint la ruta bé. Al cap d'una estona ens trobem amb un cotxe de cares que es para al costat nostre. Resulta que eren els del control que ja marxàven. Ens donen mitja taronja a cadascú, ens marquen el dorsal i ens indiquen com retallar una mica. Anem pujant fins que ens trobem una casa que és on comencem a retallar. en comptes d'anar a la dreta, pujar, fer mitja volta i tornar a baixar, tirem directament cap a l'esquerra (retallem una mica més d'1 km).

    Seguim tirant, pugem una mica més i llavors ja comencem a baixar. Al cap d'una estona ens trobem una trialera d'aquelles xules i baixem amb la bici al costat. Segons el road book durava 0.56 i segons el meu comptakm quasi 1 km, quin martiri!!! S'acaba la trialera i al cap d'una estona tornem a retallar girant cap a l'esquerra per anar a parar a la carretera al cap d'1 km i al poble al cap de 3 km més. Quan quasi estavem a St Hilari ens creuem amb un cotxe que ens deia k ens venia a buscar (ja ens devien donar per morts akella gent).

    Arribem al final del recorregut havent retallat uns 5 km en total i fets una merda. Ens trobem amb els "Pedals de Nit" i esperem a que ens diguin k som uns merdes i k porten 2 hores esperant, i sí, ens diuen això però de seguida es carden a riure i ens diuen que feia 10 min k havien arribat. En aquells moments em va pujar una mica la moral. Si no haguéssim fotut la cagada del km 19.47, haguéssim arribat igual que ells.

    Llavors l'únic que volia era menjar alguna cosa i anar cap a casa pq m'estava pelant de fred. Fotia més fred que quan havíem arribat cap a les 8:40 del matí. En aquell moment van arribar els últims que van fer la ruta completa. Llavors vam carregar les bicis i cap a casa. Pel camí en Joan, en Kuma i jo estàvem d'acord en k vam patir molt als km finals i k hagués estat millor agafar la curta.

    Si algú ha arribat a llegir fins aquí, felicitats!!

    Apa, salut!!

    P.D.: Per cert, les fotos que vaig fer estan a: http://picasaweb.google.es/rbatllori/RoadBookGuilleries#

    ResponElimina
  4. Opino com en Ricard en casi tot, però si no haguessim perdut temps al principi amb el corriol aquell, els capullus de la curta que no se pk en Ricard es para sempre a ajudar(Ricard de Calcuta li direm al noi) i el tros del contaquilometres. Si es sumes seria una hora i no es conya.

    A part d'això la velocitat que es va portar durant la prova va ser poc agresiva però això es lo de menys (falten mes estiraments entre setmana tant per mi com per ell)

    Tot i aixís he tingut un bon guia

    Per cert a mi no em torneu a portar a la boca del llop inocentment.

    ResponElimina
  5. Hola gent! Veig que us ho vau passar molt bé, a pesar que jo no hi fós...jejeje. Però també veig que els pedals de dia van/vam tornar a tenir mala sort.
    PEDALS DE DIA!!! HEM DE ACONSEGUIR SUPERAR ALS BORRATXOS DE LA NIIIT K NOMÉS PENSEN EN BEURE!
    Weno...en quan a aquest diumenge dia 14 de desembre estavem pensant de fer una ruteta per aquí la comarca, en comptes d'anar a la cursa, què us sembla? Proposeu idees de on podriem anar, però que puguem estar a casa a la 1 eh!! Jo proposo fer el Volcà de la Crossa (Aiguaviva) http://www.gratisweb.com/charlas03/rutas.html. Aquí teniu la direcció web amb el camí en gps!
    P.D. Algú té GPS?

    ResponElimina
  6. Pedals de nit sap que en els arbres no creixen les birres... i per això s'espavilen en trobar el camí, és la llei de la supervivencia

    ResponElimina
  7. La ruta que proposes podria estar bé. El problema és el tema del GPS. A part de que algú en compri un aquest dissabte, no hi ha ningú que en tingui.

    Podriem fer alguna altra ruta que no necessitèssim cap GPS com la de "Sant Roc i la Crosa de Sant Dalmai" de www.bttgirona.com que passa més o menys per la mateixa zona que proposaves però amb mapa i indicacions.

    Perquè suposo que el tema d'anar fins a Susqueda no us deu molar, oi?

    Nosé, ja direu alguna cosa.

    Apa, salut!!

    ResponElimina
  8. Pos jo marxo sol a fer l'enfermo!!!!!!!Que no vull que ningu em lii i acabem esmorzant i fent sobretautala a les 11 del matí amb una caraja de l'ostia.!!!!!!

    Ens la veiem per algun caminet!!!

    ResponElimina
  9. Finalment tothom es va "rajar" i els únics valents que van sortir a fer el "dominguero" el diumenge vàrem ser en Cuma i jo. Vam fer ruta de planer per la zona de St. Gregori per no perdre forma i estar a punt per alguna altra competició que pugui sortir.

    Per cert, si no hi ha res de nou, el cap de setmana que vé no estaré per aquí. A vera si d'aquí a 15 dies podem quedar per fer l'última sortida abans d'acabar l'any.

    Apa, salut!!

    ResponElimina
  10. Joan!!A veure si pengem la crònica del dissabte!!!!Que jo nomes tinc fotos de fent pedals de nit a les 11 del matí per llagostera!!!jijiji

    ResponElimina
  11. jo diumenge ho tinc molt complicat de vindre a al cursa de Llagostera, ja que dissabte tinc un cumple en principi i en altre principi ja tenia un sopar on m'havia compromés... buuuuuuuuf millor que la meva parella tingui un segon pla perque jo com a primer no valc gaire aquest diumenge

    ResponElimina
  12. Ja sabiem que no ens fallaries Cuma!!!!Ets el millor!!!Sempre podras fer d'assistencia com jo....Xd....:'(

    ResponElimina
  13. Joder Marcos volem la radiografia penjada al blog

    ResponElimina
  14. Jo ja tinc parella cedida per en Marcos! L'Albert em vol només de 2on plat... :_(

    ResponElimina
  15. Ei va diumenge a muerte mes val manya que força jajajaja a vere si deixem el llisto ben alt,i quedem en el top 20 i surtim per el solo bici.us esperem a tots ala agurt.A marcos fes bones fotos que les enviarem a la revista jajajaja.

    ResponElimina
  16. Lo de manya ho dius perque et toca anar amb en lastre Torras no???jajajajaj. Bueno, bueno sembla que haurem d'obrir una nova crònica....

    ResponElimina
  17. Que cabron Marcos! Lo de lastre t'ho menjaras quan em torni a apuntar al gimnas!! Llavors a ja veurem qui és el lastre...

    ResponElimina
  18. Torres has de reconeixer que has guanyat lastre (pes)... jajaja

    ResponElimina
  19. Cuma, no he guanyat res que no pugui perdre. Hem quedat a la cursa per parelles l'Albert i jo en les posicions 168 i 169. El link per a les classificacions és http://www.grn.es/bttllagostera/cursa/cursa21dec2008.htm. Esperem crònica de l'impresentable d'en Marcos que va dir que vindria a veure'ns!!

    ResponElimina