La volta al "Mont" en 80 km (o una miqueta menys)

Després d'uns quants dies amb el bloc inactiu, ens ha semblat que ara que uns quants mantenim una certa regularitat en les sortides, era un bon moment per "reestrenar-lo".

Ahir vàrem decidir amb en Joan de fer una ruta una mica més llarga que les habituals i com que ell havia de ser aviat a casa vam decidir de quedar a les 8 del matí. I així ha estat, avui a les 8 ens hem trobat a Fontajau i hem començat a anar pel carrilet direcció Amer.

Hem començat anant mitjanament bé a 22 - 23 km/h fins que en Marcos ha decidit putejar-nos encenent l'assecador des de la seva habitació de Londres (ja sé que us heu perdut tots però ja us ho explicarem algun dia) i ha començat a bufar vent en contra i a més bastant calent. Hem baixat a estones a 17 km/h, molt trist però tampoc podíem forçar més perquè calia guardar energies pel que venia. Tot i això hem arribat a Amer al cap d'1h i 10 minuts.

Hem fet 4 estiraments, hem begut aigua, hem menjat una mica i... Au! Cap amunt que fa pujada! Hem anat pujant cap a Sant Martí Sacalm seguint la ruta 21 (http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=418440). De bon principi ens ha putejat en Marcos amb una ràfega de vent i pols que baixava directament de dalt la muntanya. Segur que ens ha tirat pols per sobre als nostres ninots de "budú" que té a la seva habitació de Londres. Mira que és mala persona! La pujada ha estat molt dura. Tot i començar amb plat mitjà hem canviat de seguida al petit perquè 8 km amb pendents al voltant del 20 % s'han de prendre amb calma. A mitja pujada ens n'hem adonat que no només estàvem pujant a St. Martí Sacalm sinó que estàvem fent la volta al Món!! (la gent d'aquí ho escriu Mont perquè parlen un dialecte estrany...)

Després d'una estona de patiment la pujada s'ha tornat més suau i quan estàvem a dalt en Marcos ens ha volgut tornar a putejar encenent l'aire condicionat perquè arrepleguéssim un refredat però hem resistit com a homes valents que som! Finalment hem arribat a Sant Martí Sacalm d'on hem pogut gaudir d'unes vistes privilegiades gràcies al bon dia que ha fet avui. Hem fet quatre estiraments, hem menjat una mica i hem baixat direcció l'embassament de Susqueda. La baixada ha estat molt ràpida i tranquil·la i amb unes vistes molt recomanables de tota la zona del Collsacabra. Hem arribat a Susqueda i hem seguit baixant però més lents del que teníem previst perquè en Marcos ens ha tornat a putejar canviar constantment la direcció del vent canviant el ventilador de lloc (quan tornis de Londres ja et pots preparar).

Per sort quan hem tornat a enganxar el carrilet el vent anava a favor i hem pogut tornar anant a 30 km/h pel carrilet. Si hagués estat per en Joan hauríem anat a més però per mi ja era suficient. Ens hem acomiadat al "cruze" de Salt i he seguit gravant la ruta fins a Fontajau. Al final han sortit 71 km i 860 m de desnivell, sumant els km fins a casa en surten 75. D'aquí en ve el títol de la publicació per si no ho heu deduït.

La ruta de l'Endomondo és aquí: http://www.endomondo.com/workouts/296890611/8451473

Espero que seguim fent rutes i les puguem anar comentant!!

Apa, salut i pedals!

De nou a Palamós...

Com que ja portàvem molt de temps dient amb en gabi, tocava fer una sortideta  per Palamós per recordar camins i corriols. I eixís va ser dit i fet.

Vam quedar ven aviat a les 8:30 per posar-nos en ruta. Amb els dubtes inicials de per on pujar que fer, un cop decidida la ruta vam agafar camí de Vall-llobrega i pista ample amunt. Per no seguir tot el camí ample i ensenyar-li  alguns corriols “nous” vam agafar el camí ral fins a can ribot, i allà fins als dolmens que hi han allà al costat, per anar de camí a la ermita de fitor, vaig decidir passar per un corriol tècnic poder massa, perquè vam tindre un petit accident però res de greu que no se enganxi amb un pedaç.

Un cop feta la parada de rigor a la ermita de Fitor.

Vam decidir Baixar fins al mas calç per el corriol de darrera de can puig, un corriol una mica tècnic, i anar fent i anar xerrant amb un moment ja hi vam estar, a partir de aquí vam decidir anar direcció a la ganga per baixar per un caminet empedrat molt guapo, al final vam anar a para a Calonge i com que no pot faltar vam anar a fer  un esmorzar de forquilla un bon plat de embotit amb unes torrades i vi i gasosa amb cigaló inclòs, ja que ho fem fem-ho be.

Finalment de tornada amb la calma cap a Palamós amb una bona ruta de uns 30km, en conclusió molt bon matí i amb una companyia estupenda.

Aquest diumenge vam fer una altre “petita” sortida per copa gironina de quart, vam  sortir amb en ricard i vam decidir quedar a quart, i vam fer la ruta que ens va servir per comprovar el pessim estat de forma que tenim, i que hem de entrenar molt pero molt mes jajajajaja.

Marxa Vilablareix 2013

De nou en marxaaaaa!!!

Fantàstica marxa la de Vilablareix, a la arribada a les 8:30 del mati un fantàstic  ambient, nomes de aparcar el cotxe en Ricard ja patia perquè no arribàvem , descarrega la bici i cap a la inscripció. Allà trobem a en Ricard i en Joan i venga ens apuntem i desprès ja venen els altres companys de club, Marcos, Javi, Carles, etc.

I amb el típic escalfament  de 0  km comença la cursa sortim torres i jo, i els altres una mica mes endarrerits. Al cap de poc ens avança en Carles, clar es l' únic que entrena regularment (la nostre mitja es de 1 cop al mes) .Una mica mes tard desprès de que en Joan me deixes endarrere, el avanço intentant convèncer de que faci  la curta però no hi  ha manera, el deixo endarrere i a partir de aquí la cursa tot sol anar fent sense pressa però sense calma, no sigui cas que me enganxin els companys, ja cap als quilometres finals ens passa en Ramon Lozano quina bestia!, com si vingués de passeig  no semblava ni cansat.

Llavors ja a la meta a recollir la bossa amb una pila de obsequis, caldo, led, suc, etc..... súper be allà fent el entrapar esperant a en Javi i companyia que tarden uns 15 minutets mes, i cap a les 12 del mig dia arriba en torres, que li toca un premi uns guants, quina sort!. Ara nomes falta sortir una mica mes sovint,  anar a mes marxes i al bar clar! 

Sobretot felicitar la gent que organitza aquestes curses, tant ben parides, i amb aquesta pila de obsequis.

Fins a la propera.

SORTIDA AMB BICI DIA 1 DE MAIG

HEM SORTIT AMB BICI EL DIA DEL TREBALLADOR!!!!

Aquesta sortida ha sigut la meva primera en molt de temps! Després de intentar quedar amb algú de l'equip per anar amb bicicleta de muntanya (Cuma aquest comentari va per tu), finalment he "convençut" a l'Albert perquè m'acompanyés a pesar d'haver-lo despertat a les 9,45h del matí..... ¬¬'

L'Albert ja m'estava posant excuses per no venir dient que avui era dia de fer el "guau-guau", que encara s'havia d'aixecar del llit, que havia de muntar el porta-bicis per portar la bici fins a Girona,... és que la Silvia... Fins que li he dit: Albert, tranquil, ja vinc jo amb la bici pel carrilet fins a Cassa de la Selva i fem la sortida per aquella zona, així ja tens temps de preparar-te! (Deu ni do el que costa convencer a la gent d'aquest equip per fer alguna sortida!)

Finalment hem fet un recorregut molt xulo per la zona i m'ha ensenyat uns camins molt guapos per on passar. L'anècdota del dia lògicament l'havia de donar jo... siiiiiiiiiiiiiiiiiii he acabat fotent-me de peus dintre d'una bassa d'aigua!!! L'Albert ha rigut una estona i ja esta..... weno...jo amb els peus ben molls.

P.D.: Marcos i Javi, sou uns impresentables!! Quan es queda per ja sigui per sortir amb bici, com per anar a fer una copa, és SAGRAAAAAAAAAAAAAAAAT s'ha de quedar i punt!!!

Ja feia molt de temps que no escriviem en aquest blog i amb l'Abert i jo hem pensat de tornar a penjar les nostres sortides.

Autor: Joan Torres

2a Cursa BTT de Sarrià de Ter

Això de tenir la cursa al costat de casa està molt bé. Et pots llevar més tard, no fa tanta mandra anar-hi i si et deixes alguna cosa, sempre pots tornar a casa a buscar-ho. Doncs per això mateix vaig poder dormir més que els altres dies que tenia cursa, no em va fer gens de mandra i vaig aprofitar que tenia la casa al costat per escalfar amb la jaqueta i tornar-la a casa abans de començar la cursa.

Arribo quan faltava poc per les 9 del matí, faig la inscripció, escalfo una mica i em trobo en Javi. Que bé, no estaré sol, hi haurà algú més de l'equip!! Quan em diu que també ha vingut l'Edu ja no em fa tanta gràcia perquè això significaven 5 punts menys. Després d'escalfar torno a casa a deixar la jaqueta i quan torno em trobo en Llorente amb ganes de fotre-li canya. Anem cap a la sortida i ell es posa davant de tot. Ens despedim perquè ja dono per suposat que no el veuré més. Prop seu hi ha l'Edu al que saludo per primera i última vegada perquè tampoc el veuré més. Em poso al costat d'en Javi que ha decidit de fer la curta i suposo que el veuré una estona més.

Comença la cursa i anem cap a la pujada del Golf Girona. Com que em conec la pujada començo suau esperant a que la gent vagi afluixant de mica en mica. Doncs sí, a part dels bojos dels principi, la resta va afluixant mica en mica. Poc abans d'arribar a dalt de tot ens desviem per una pista a mà esquerra. Hi ha alguns trams tècnics de pujada que haig de fer a peu perquè la gent se'm para davant i, clar, a veure qui és el xulo que arranca a la meitat d'una pujada d'aquestes!! En Javi és més llest que jo i avança unes quantes posicions en aquest tram. Després arriba un corriol molt xulo del qual no podem gaudir perquè s'ha format un tap d'un parell de collons... A part d'algun lloc on s'havia de posar el peu a terra es feia molt bé, no sé pas que coi fotia la gent parada!!

Arribem a un tram de pista on fem una mica de pujada fins que arribem al pàrquing de l'Escola Montserrat de Sarrià de Dalt per baixar de seguida per un corriol a mà dreta. Arribem a un encreuament per on es faran passar 3 vegades i anem a mà esquerra a fer un tros de la ruta nº 12 de Sarrià. Enganxem un corriol de pujada per on vam baixar l'any passat, travessem una carretera secundària i baixem per una on vam pujar l'any passat. Seguim per una pista que també vam fer l'any passat fins arribar a un bosc de plataners. Agafem un corriol on planegem una mica fins arribar a una pista de pujada que ens porta un altre cop fins la ruta nº 12. La seguim una estona al revés fins que esns desviem per agafar un camí que ens porta fins el primer avituallament on em menjo un tros de taronja sense baixar de la bici i segueixo.

Al cap de poc em trobo en una carretera on puc estirar una mica les cames i apretar una mica, no massa, perquè de seguida ens fan desviar per un camí. Fem una mica de puja i baixa fins passar pel costat de Taialà on tornem a travessar la mateixa carretera d'abans. Anem una estona per pista fins que ens fan baixar per un tram de línies d'alta tensió, totalment ciclable. Ara toca fer un tros de corriol de baixada suau i travessar una riera. Aquí em trobo en Javi. Arribem a una zona de pista fins que travessem la carretera i ens fan pujar per un tram similar al d'abans de baixada per línies d'alta tensió amb la diferència que aquest només es podia fer fins la meitat, a partir d'allà la bici a coll i, amunt!!! A dalt de tot hi havia el segon avituallament. Aquí sí que em paro més estona per beure alguna cosa. Veig que tinc la roda molt desinflada i per moments em plantejo de fer la curta, però veig que després d'inflar-la sembla que aguanta. Baixem per corriol fins a trobar-nos amb una pista on havíem passat ja al principi i passem per segona vegada per l'encreuament on també havíem passat abans però aquesta vegada seguim recte, seguint la ruta nº 12.

Anem fent fins arribar a la riera d'en Xuncla on hi ha el desviament per fer la curta o la llarga. Em despedeixo d'en Javi que decideix fer la curta i jo vaig cap amunt per seguir amb la llarga. Al cap d'una estona d'estar pujant se'm passa pel cap de fer mitja volta i fer la curta perquè la pujada és bastant dura però al final segueixo. Aquí ja portava 25 km i la pujada que no parava. Anava fent però no trobava a ningú i tampoc m'atrapava ningú. Pensava que anava últim fins que en una pujada em trobo un tiu fet caldo que si arriba a anar més lent hagués anat marxa enrera. L'avanço i segueixo pujant fins arribar a una pista molt ampla de la zona del Golf Girona que passa a estar asfaltada al cap d'uns metres. A la primera curva a mà esquerra ens desviem per una pista cap a la dreta. Ara toca pujar direcció la Mota. Es fa bastant pesat això de no veure ningú. En un desviament pregunto a un de l'organització a veure si fa gaire que ha passat l'últim i em diu que menys d'un minut. Apreto una mica i al cap de poc arribo al tercer avituallament. Quan hi arribo veig que n'hi ha un que marxa. Els de l'avituallament em diuen que al davant hi ha un grup d'uns 8 o 10 i m'animo una mica.

Al cap d'una estona n'avanço a un parell que estan canviant una càmara de la roda. Veig que encara em queden uns quants km de pujada i decideixo de prendre'm un gel per no patir. Més endavant veig un altre que està estirant perquè li estan entrant rampes. Li ofereixo una mica d'aigua i segueixo pujant. Amb el gel no tenia gaires problemes de cansament però al cap d'una estona ja m'estaven entrant rampes. Doncs res, a parar una estona i estirar. Segueixo avançant itentant no forçar massa fins que em trobo una pujada molt tècnica plena de sorra i arrels que no em molesto ni a intentar-la fer damunt la bici. Després la cosa ja era una mica més suau fins arribar al quart avituallament. Allà ens fan una sessió de fotos a uns quants que estàvem bastant fets caldo i ens diuen que ja tot és baixada. I una merda!!! Després de l'avituallament venien quasi 2 km de pujada. Això sí, després era baixada primer per carretera, després per corriol. Passem per tercera vegada pel mateix encreuament i anem desfent camí fins a l'Escola Montserrat. Un cop allà baixem directament per la carretera fins a l'arribada.

Al final una mica menys de 4 hores per fer 45 km i 1250 m de desnivell. Menjo l'entrepà, recullo els regals i cap a casa. Un ruta molt divertida. Llàstima que només fossim 3 del club. A veure si som més a la propera!!!

Aquí hi ha el desnivell:

Per cert, ens veiem tots al sopar de club + cheerleaders de divendres a la nit!