Cursa Maçanet - Volta llarga -

“Tot i que he agafat la bici desde avans de festes, decideixo participar en la primera cursa de la Copa la Selva, a Maçanet. Com que no estic en forma, la filosofia es agafar-s’ho amb calma, com un entrenament, una sortida més amb botifarrada al final.
Un cop comprovat que totes les previsions meteorologiques donaven sol per Diumenge, tiro endavant la inscripció. Després de correr la veu, els unics valents que m’acompanyen del team Pedals son en Ricard i l’Albert.
Peró hi ha un detall al que no he donat massa importància: els dies anteriors a la cursa han sigut força plujosos. El resultat: Fang!!
El dia de la cursa recullo en Ricard, carrego la seva bici al llamp de portabicis que estreno, i ens dirigim cap a maçanet. Allà ens trobarem amb l’Albert. Ells son més intel.ligents que jo, i preveient l’estat de la ruta, s’apunten a la volta curta.
Desprès d’una mica d’escalfament, em poso a la sortida. Tenia pensat posar-me una mica a davant, per trobar menys problemes amb el fang, peró arribo una mica tard i m’haig de posar al mig del peloton. Pels altaveus donen algun consell: “...vigileu amb les baixades, que patinen una mica. Està tot força enfangat...”. Sentir aixó m’intranquilitza una mica, pero ja es tard per tirar-se enrera.
Donen la sortida i intento avançar posicions, pero hi ha massa gent i no hi ha manera. De totes maneres el ritme es alt, pero no em costa seguir-lo. El primer tram es per camins fàcils, peró una mica estrets per tanta gent. Arriba la primera baixadeta, està plena de fang i la bici va d’un costat a l’altre. Sort que es recta!
Primera pujada forta. Intento seguir el ritme dels que porto a davant, peró començo a notar la falta d’entrenament. A mitja pujada em comencen a fer mal els ronyons, aixó em fa baixar el ritme i em passa força gent.
S’acaben els camins amples i comencen els corriols. Es un continu puja-baixa, no hi ha cap pujada massa forta, peró amb el fang que hi ha, haig de baixar masses vegades de la bici...si es que patina caminant i tot!! També hi ha alguna trialera benparida pel mig del bosc, patinen una mica i vaig conservant, pero tot i axi, hi recupero alguna posició. Ojalà no hi hagués fang, pero disfruto les baixades igualment. Alguna d’elles està plena d’aigua i sembla un riu, quina canya!. Llàstima que tothom em torna a passar a les pujades...aquests torrons!
S’acosta el desviament entre la curta i la llarga...quin dilema!. Davant meu hi ha una noia que tira cap a la llarga...doncs cap allà!. Vaig una estona darrera seu, pero en una de les pujades noto que les cames se’m comencen a enrampar. M’he esforçat massa per seguir-la, i ara ho pago. Que dolent que es l’orgull!.
Una mica més endavant arribo a un lloc a on hi ha un cartell on posa: “baixada perillosa”. Jeje, aquesta es la meva! Hi ha força pendent, pero es “assequible”, aixi que em deixo anar una mica i a disfrutar! Aconsegueixo passar a un grup de 4 que tinc al davant (entre ells la noia que perseguia abans). No em dura gaire l’alegria, pero que hi farem, no tinc les cames per gaires bestiesses.
L’ultim tram de la cursa es força pla, pero amb tant de fang, i amb les forces justetes, pateixo bastant per arribar.
A l’arribada hi ha en Ricard, que ja patia per mi...Joder, es que he tardat 3 hores!!”

EDU