Vam quedar dimecres a la tarda per fer una sortida en bici l'Albert, en Joan i jo. Vam decidir de provar de fer una ruta nova que passava per les Mines del nen Jesús i St. Miquel.
Vam començar al barri del Pont Major per la carretera que puja a Montjuic. De seguida vam deixar la carretera per anar per un camí de terra i pedres, moltes pedres. Al principi era una mica tècnic perquè feia una mica de pujada, hi havia pedres i passaves per llocs estrets amb plantes que anàven tocant els collons.Després d'aquest tros vam travessar un pont sobre la variant de la N-II i vam anar pujant. Al cap d'una estona a mà dreta vam veure una pujada molt bèstia que seguia una línia d'alta tensió. En Joan va voler fer-se una foto pujant-ne un tros (sobretot no feu zoom a la foto que perd la gràcia!! xD).
Després vam seguir per on marcava la ruta pensant que seria molt més suau però no va ser ben bé així. El pendent anava augmentant bastant i a sobre, quan semblava que s'acabava la pujada, encara n'hi havia més i amb més pendent!!! Total que vam arribar a fer un pendent de gairebé el 30% durant una bona estona amb en Joan arrossegant la llengua per terra i jo intentant seguir el ritme de l'Albert mentre ell no parava de repetir tot feliç: "HO HAVEU VIST!!! LA MARE QUE ELS VA PARIR!!!!!" Ell la va fer tota a la primera i en Joan i jo ens vam haver de parar alguna vegada. L'Albert va aprofitar per gravar-nos en vídeo mentre pujàvem.Llavors va venir una mica de baixada, una mica més de pujada i ja vam ser a St. Miquel. Abans d'arribar al castell la ruta es desviava a l'esquerra cap a les mines però com que ja era bastant tard vam decidir que el millor que podíem fer era anar pel camí que ja coneixíem i deixar les mines per un altre dia.
Vam baixar St. Miquel per la ruta llarga i en Joan i l'Albert es van posar a prova per veure qui baixava més ràpid (jo em mantenia a una distància, diguem que... relativament gran). Al final va guanyar l'Albert perquè en un tros de pujada en Joan va afluixar i un cop el va avançar va fer de "tapón" i ja no el va deixar passar.
Durant la baixada ens vam trobar amb un tiu que estava corrent per allà que devia flipar bastant al veure (i també sentir) a en Joan i l'Albert.Un cop a casa d'en Joan ens vam trobar amb l'oncle d'en Kuma i ens vam fer algunes fotos amb l'equipació nova.Les fotos de la sortida estan aquí: http://picasaweb.google.es/rbatllori/StMiquel30Desnivell
Falten els vídeos de l'Albert que quan els tingui ja posaré el link.
Apa, salut i fins diumenge!!!
Ricard.
Club Ciclista d'amics de la bici i amics del vici.
diumenge, 1 de febrer del 2009
dissabte, 24 de gener del 2009
dijous, 15 de gener del 2009
dimarts, 13 de gener del 2009
Cursa Maçanet - Volta llarga -
“Tot i que he agafat la bici desde avans de festes, decideixo participar en la primera cursa de la Copa la Selva, a Maçanet. Com que no estic en forma, la filosofia es agafar-s’ho amb calma, com un entrenament, una sortida més amb botifarrada al final.
Un cop comprovat que totes les previsions meteorologiques donaven sol per Diumenge, tiro endavant la inscripció. Després de correr la veu, els unics valents que m’acompanyen del team Pedals son en Ricard i l’Albert.
Peró hi ha un detall al que no he donat massa importància: els dies anteriors a la cursa han sigut força plujosos. El resultat: Fang!!
El dia de la cursa recullo en Ricard, carrego la seva bici al llamp de portabicis que estreno, i ens dirigim cap a maçanet. Allà ens trobarem amb l’Albert. Ells son més intel.ligents que jo, i preveient l’estat de la ruta, s’apunten a la volta curta.
Desprès d’una mica d’escalfament, em poso a la sortida. Tenia pensat posar-me una mica a davant, per trobar menys problemes amb el fang, peró arribo una mica tard i m’haig de posar al mig del peloton. Pels altaveus donen algun consell: “...vigileu amb les baixades, que patinen una mica. Està tot força enfangat...”. Sentir aixó m’intranquilitza una mica, pero ja es tard per tirar-se enrera.
Donen la sortida i intento avançar posicions, pero hi ha massa gent i no hi ha manera. De totes maneres el ritme es alt, pero no em costa seguir-lo. El primer tram es per camins fàcils, peró una mica estrets per tanta gent. Arriba la primera baixadeta, està plena de fang i la bici va d’un costat a l’altre. Sort que es recta!
Primera pujada forta. Intento seguir el ritme dels que porto a davant, peró començo a notar la falta d’entrenament. A mitja pujada em comencen a fer mal els ronyons, aixó em fa baixar el ritme i em passa força gent.
S’acaben els camins amples i comencen els corriols. Es un continu puja-baixa, no hi ha cap pujada massa forta, peró amb el fang que hi ha, haig de baixar masses vegades de la bici...si es que patina caminant i tot!! També hi ha alguna trialera benparida pel mig del bosc, patinen una mica i vaig conservant, pero tot i axi, hi recupero alguna posició. Ojalà no hi hagués fang, pero disfruto les baixades igualment. Alguna d’elles està plena d’aigua i sembla un riu, quina canya!. Llàstima que tothom em torna a passar a les pujades...aquests torrons!
S’acosta el desviament entre la curta i la llarga...quin dilema!. Davant meu hi ha una noia que tira cap a la llarga...doncs cap allà!. Vaig una estona darrera seu, pero en una de les pujades noto que les cames se’m comencen a enrampar. M’he esforçat massa per seguir-la, i ara ho pago. Que dolent que es l’orgull!.
Una mica més endavant arribo a un lloc a on hi ha un cartell on posa: “baixada perillosa”. Jeje, aquesta es la meva! Hi ha força pendent, pero es “assequible”, aixi que em deixo anar una mica i a disfrutar! Aconsegueixo passar a un grup de 4 que tinc al davant (entre ells la noia que perseguia abans). No em dura gaire l’alegria, pero que hi farem, no tinc les cames per gaires bestiesses.
L’ultim tram de la cursa es força pla, pero amb tant de fang, i amb les forces justetes, pateixo bastant per arribar.
A l’arribada hi ha en Ricard, que ja patia per mi...Joder, es que he tardat 3 hores!!”
EDU
Un cop comprovat que totes les previsions meteorologiques donaven sol per Diumenge, tiro endavant la inscripció. Després de correr la veu, els unics valents que m’acompanyen del team Pedals son en Ricard i l’Albert.
Peró hi ha un detall al que no he donat massa importància: els dies anteriors a la cursa han sigut força plujosos. El resultat: Fang!!
El dia de la cursa recullo en Ricard, carrego la seva bici al llamp de portabicis que estreno, i ens dirigim cap a maçanet. Allà ens trobarem amb l’Albert. Ells son més intel.ligents que jo, i preveient l’estat de la ruta, s’apunten a la volta curta.
Desprès d’una mica d’escalfament, em poso a la sortida. Tenia pensat posar-me una mica a davant, per trobar menys problemes amb el fang, peró arribo una mica tard i m’haig de posar al mig del peloton. Pels altaveus donen algun consell: “...vigileu amb les baixades, que patinen una mica. Està tot força enfangat...”. Sentir aixó m’intranquilitza una mica, pero ja es tard per tirar-se enrera.
Donen la sortida i intento avançar posicions, pero hi ha massa gent i no hi ha manera. De totes maneres el ritme es alt, pero no em costa seguir-lo. El primer tram es per camins fàcils, peró una mica estrets per tanta gent. Arriba la primera baixadeta, està plena de fang i la bici va d’un costat a l’altre. Sort que es recta!
Primera pujada forta. Intento seguir el ritme dels que porto a davant, peró començo a notar la falta d’entrenament. A mitja pujada em comencen a fer mal els ronyons, aixó em fa baixar el ritme i em passa força gent.
S’acaben els camins amples i comencen els corriols. Es un continu puja-baixa, no hi ha cap pujada massa forta, peró amb el fang que hi ha, haig de baixar masses vegades de la bici...si es que patina caminant i tot!! També hi ha alguna trialera benparida pel mig del bosc, patinen una mica i vaig conservant, pero tot i axi, hi recupero alguna posició. Ojalà no hi hagués fang, pero disfruto les baixades igualment. Alguna d’elles està plena d’aigua i sembla un riu, quina canya!. Llàstima que tothom em torna a passar a les pujades...aquests torrons!
S’acosta el desviament entre la curta i la llarga...quin dilema!. Davant meu hi ha una noia que tira cap a la llarga...doncs cap allà!. Vaig una estona darrera seu, pero en una de les pujades noto que les cames se’m comencen a enrampar. M’he esforçat massa per seguir-la, i ara ho pago. Que dolent que es l’orgull!.
Una mica més endavant arribo a un lloc a on hi ha un cartell on posa: “baixada perillosa”. Jeje, aquesta es la meva! Hi ha força pendent, pero es “assequible”, aixi que em deixo anar una mica i a disfrutar! Aconsegueixo passar a un grup de 4 que tinc al davant (entre ells la noia que perseguia abans). No em dura gaire l’alegria, pero que hi farem, no tinc les cames per gaires bestiesses.
L’ultim tram de la cursa es força pla, pero amb tant de fang, i amb les forces justetes, pateixo bastant per arribar.
A l’arribada hi ha en Ricard, que ja patia per mi...Joder, es que he tardat 3 hores!!”
EDU
dilluns, 12 de gener del 2009
Cursa Maçanet - Volta curta -
Eii!!! Hola de nou!!!
Aquest diumenge vam anar a fer la cursa a Maçanet de la Selva amb l'Albert i l'Edu. Va començar amb un petit problema de logística... Quan estava arribant a Maçanet me'n vaig adonar que no portava el casc. Se'm va acudir trucar a l'Albert per si encara estava a prop de casa seva i... moltes gràcies Albert!! T'estimu!!! (com a amic, eh!!)
Doncs això, l'Albert ja havia sortit però com que és tan bon nano i tan ben parit va tornar a casa seva per pillar un casc per mi.Mentrestant amb l'Edu ens vam inscriure, vam prendre una mica de xocolata desfeta (amb regust a cremat, tot s'ha de dir) i vam començar a escalfar fent uns 3 km per la zona.Llavors va arribar l'Albert amb temps suficient per fer la inscripció, deixar-me el casc i començar la cursa. Això sí, vam començar els últims. Per cert, l'Edu va fer la llarga i l'Albert i jo, la curta.
Tot just començar la primera pujada ja es veia a la llunyania el primer classificat que treia uns quants metres al segon. Vaja quina colla de malalts!!!Doncs bé, l'Edu havia sortit al davant pq els de la llarga sortien abans que els de la curta i no li vaig veure el pèl en tota l'estona. L'Albert i jo vam començar amb la calma (al meu ritme) i vam començar a avançar gent a la primera pujada. Per cert, a la primera pujada ja vam trobar un tiu que estava empenyent a bici... Déu ni do... quin personal!!! Al cap d'una estona ja vam veure un altre tiu amb la biela del pedal a la mà... Aix, n'hi ha que no sé ni perquè surten de casa!!L'Albert se'n va cansar d'anar al meu ritme i va anar fent.
Però el vaig trobar de seguida perquè es va fotre un embús al mig de la cursa que semblava que haguéssis de pagar peatge per passar.
Després de l'embús un inútil que tenia davant se'm va parar a mitja pujada fent-me parar a mi també. Aquí va ser on vaig perdre l'Albert perquè abans no vaig poder arrancar (gràcies al fang) ja em van passar uns quants que precisament no anàvem massa ràpid pujant.Vaig anar fent amb algunes baixades molt xules i unes altres no tant xules pq estàven plenes de fang i la roda anava on volia.Després de l'habituallament hi havia una pujada que era impossible fer-la sobre la bici. No és que fos pronunciada, sinó que era tot fang i ple de roderes dels que havíen passat abans. Per molt que m'hi esforcés a pedalar la bici es quedava quieta. Vaig decidir fer-la a peu (com feia tothom que veia prop meu).Després vaig anar una estona al mateix ritme que una noia (per res en especial, només que el ritme ja m'estava bé). Després del desviament de la curta, se li va sortir la cadena i amablement la vaig ajudar. Després de fer la bona obra del dia la vaig deixar enrere pq veia que quedava poc i encara estava bé.
Abans d'arribar a la meta vaig avançar a un parell de persones més. Un cop allà vaig buscar a l'Albert però ja havia fotut el camp cap a Palamós. Vaig rentar la bici, vaig menjar l'entrepà de buti i em vaig estar esperant amb la càmera en mà a que arribés l'Edu. Després d'esperar una bona estona i quan ja començava a pensar que li havia passat alguna cosa el vaig veure aparèixer tot rebentat. Es veu que la llarga era bastant durilla.Al principi em semblava molt car el preu (20 € al mateix dia amb assegurança inclosa) però resulta que amb el preu et donaven l'entrepà de butifarra, la beguda i les pastes que volguéssis, un parell de bosses de patates, un Donut, uns mitjons del Club Ciclista Maçanet i un Buff, a part de la xocolata i el café d'abans de començar la cursa. O sigui, que està mb!!!
I fins aquí la crònica del dia. Em pensava que patiria molt però reconec que m'ho vaig passar mb. Això sí, va sobrar una mica de fang.
Les fotos són: http://picasaweb.google.es/rbatllori/MaAnetDeLaSelva2009#I
Apa, salut!!
Ricard.
Aquest diumenge vam anar a fer la cursa a Maçanet de la Selva amb l'Albert i l'Edu. Va començar amb un petit problema de logística... Quan estava arribant a Maçanet me'n vaig adonar que no portava el casc. Se'm va acudir trucar a l'Albert per si encara estava a prop de casa seva i... moltes gràcies Albert!! T'estimu!!! (com a amic, eh!!)
Doncs això, l'Albert ja havia sortit però com que és tan bon nano i tan ben parit va tornar a casa seva per pillar un casc per mi.Mentrestant amb l'Edu ens vam inscriure, vam prendre una mica de xocolata desfeta (amb regust a cremat, tot s'ha de dir) i vam començar a escalfar fent uns 3 km per la zona.Llavors va arribar l'Albert amb temps suficient per fer la inscripció, deixar-me el casc i començar la cursa. Això sí, vam començar els últims. Per cert, l'Edu va fer la llarga i l'Albert i jo, la curta.
Tot just començar la primera pujada ja es veia a la llunyania el primer classificat que treia uns quants metres al segon. Vaja quina colla de malalts!!!Doncs bé, l'Edu havia sortit al davant pq els de la llarga sortien abans que els de la curta i no li vaig veure el pèl en tota l'estona. L'Albert i jo vam començar amb la calma (al meu ritme) i vam començar a avançar gent a la primera pujada. Per cert, a la primera pujada ja vam trobar un tiu que estava empenyent a bici... Déu ni do... quin personal!!! Al cap d'una estona ja vam veure un altre tiu amb la biela del pedal a la mà... Aix, n'hi ha que no sé ni perquè surten de casa!!L'Albert se'n va cansar d'anar al meu ritme i va anar fent.
Però el vaig trobar de seguida perquè es va fotre un embús al mig de la cursa que semblava que haguéssis de pagar peatge per passar.
Després de l'embús un inútil que tenia davant se'm va parar a mitja pujada fent-me parar a mi també. Aquí va ser on vaig perdre l'Albert perquè abans no vaig poder arrancar (gràcies al fang) ja em van passar uns quants que precisament no anàvem massa ràpid pujant.Vaig anar fent amb algunes baixades molt xules i unes altres no tant xules pq estàven plenes de fang i la roda anava on volia.Després de l'habituallament hi havia una pujada que era impossible fer-la sobre la bici. No és que fos pronunciada, sinó que era tot fang i ple de roderes dels que havíen passat abans. Per molt que m'hi esforcés a pedalar la bici es quedava quieta. Vaig decidir fer-la a peu (com feia tothom que veia prop meu).Després vaig anar una estona al mateix ritme que una noia (per res en especial, només que el ritme ja m'estava bé). Després del desviament de la curta, se li va sortir la cadena i amablement la vaig ajudar. Després de fer la bona obra del dia la vaig deixar enrere pq veia que quedava poc i encara estava bé.
Abans d'arribar a la meta vaig avançar a un parell de persones més. Un cop allà vaig buscar a l'Albert però ja havia fotut el camp cap a Palamós. Vaig rentar la bici, vaig menjar l'entrepà de buti i em vaig estar esperant amb la càmera en mà a que arribés l'Edu. Després d'esperar una bona estona i quan ja començava a pensar que li havia passat alguna cosa el vaig veure aparèixer tot rebentat. Es veu que la llarga era bastant durilla.Al principi em semblava molt car el preu (20 € al mateix dia amb assegurança inclosa) però resulta que amb el preu et donaven l'entrepà de butifarra, la beguda i les pastes que volguéssis, un parell de bosses de patates, un Donut, uns mitjons del Club Ciclista Maçanet i un Buff, a part de la xocolata i el café d'abans de començar la cursa. O sigui, que està mb!!!
I fins aquí la crònica del dia. Em pensava que patiria molt però reconec que m'ho vaig passar mb. Això sí, va sobrar una mica de fang.
Les fotos són: http://picasaweb.google.es/rbatllori/MaAnetDeLaSelva2009#I
Apa, salut!!
Ricard.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)