dimarts, 9 de juny del 2009

Crònica de la Marxa CETIG


Com cada dia que hi ha cursa, i per tant he de muntar el porta bicis, el dia comença amb presses, arribant a casa en Josep tard, i amb el temps just per arribar, pagar la inscripció, i pujar-nos a les bicis amb les cames fredes, la combinació perfecte per lesionar-se.

Per sort Quart és petit, i ho trobem força ràpid. Un cop a lloc, descobrim que som poca gent, però molta més de l’esperada per la organització, ja que el nostre dorsal, 92 i 93, està fet de paper de llibreta i boli! Ens trobem amb l’Edu, que estava en la seva salsa, ja que està col·legiat, i per tant, coneix a força gent participant i de la organització.

Ens posem en posició de sortida, però poc a poc, ja que hem d’entravessar el poble junts per sortir en un camí proper. Amb aquestes que descobreixo que no porto els SPD, els vaig treure per rentar les botes, i encara son a casa. Una molt mala notícia, ja que córrer desenganxat, és una merda pujant, i una putada baixant com cabres! “Segur que guanya l’Edu...vaig pensar”. Anem al final del grup a buscar el camí...quan de sobte tothom pare, i toca girar cua, s’han posat per un camí tallat, i per tant...SOM PRIMERS!!! Ens dirigim cap al camí correcte, jo tercer, en Josep quart...jajaja, quins cracks pensavem. Pobres il·lusus...ens posem en formació altre cop, i comencem a rodar els 27km de la cursa enmig del grup.

El traçat era simple, una pujada fins la meitat, i la segona part majoritàriament baixada i pla. La cursa s’inicia per petits corriols, travessant 3 o 4 vegades un rierol, que per putada meva em mulla les botes, i després rellisquen que dona gust. La gent em va avançant, l’Edu ni el vam veure sortir, i en Josep està força davant meu. Un cop arribats al cim del monticle, agafem la carretera asfaltada, i aprofito per atrapar en Josep. A partir d’allà anem força junts, tot i que a les baixades vaig cagat, després de casi matar-me en una quan els peus van saltar dels pedals i tot jo vaig levitar mentre la roda del darrer s’aixecava. Ens anàvem avançant, mentre intentàvem anar el més ràpid possible, ja que volíem fer 1h 30min, però no vas ser possible, en Josep va tenir problemes de canvi, i jo, un xic més endavant, patia per caure en els trams en pedres.

Finalment, vaig tardar 1h35, i en Josep un 1h40min. L’Edu, bastant millor, però no tant com la 1h06min del primer...El regalet no va ser gran cosa, a l’igual que l’esmorzar, però per 4€, ja era molt, i la veritat és que les fotos que ens van fer, ja s’ho valien!!!


Bona cursa, i el premi final...piscina i clareta a casa en Josep...això si que val la pena!!

6 comentaris:

  1. Ostia!! Molt catxondo això dels dorsals amb paper de llibreta i boli!! jajaaja Té mèrit això de fer tota la cursa anant desenganxat. Jo m'hagués fotut de morrus a la primera baixada. Les fotos que us han fet són molt xules. M'ha agradat la crònica.

    Apa, salut!

    ResponElimina
  2. Hei !!! Bona cronica, si senyor, aixó ja torna a semblar un blog de primera !

    ResponElimina
  3. Ostres veig que el nivell de glamor en les fotos puja com l'espuma jajaja

    ResponElimina
  4. Ei nois, si veniu a la "cursa" de alla palamos dieu algo.Ja qu no se si nos anirem, per lo vist la ruta es de 18km de planer poder algun repaxon pero ho dubto bueno es pot anar a fer el inutil encara que sigui per esmorçar en un lloc diferent,jajajaja apa dew.

    ResponElimina
  5. Hei, podriem fer alguna sortida com la de Susqueda-Sau, que us sembla el dia 21 fer una ruta tots junt i fer una part puntuable ?

    ResponElimina