dilluns, 16 de febrer del 2009

Btt La Selva Vilobi


7:00 del matí, sona el despertador... Osti, avui s’ha d’anar en bici?? Quina mandra!! Doncs sí, mandra però ja que s’ha quedat (i s'ha pagat) doncs hi anem. Després de fer el “ronso” una estona preparo els trastos i vaig a buscar a en Kuma. Ja són les 8:00 i ara hem de passar per casa del seu cosí per anar tots junts cap a Vilobí. Anem tirant i un cop hem aparcat i tot ja són casi les 9:00. Anem a confirmar la preinscripció i allà ja ens comencem a trobar amb en Marcos i en Javi i més tard amb l’Edu. Baixem les bicis de la furgo, ens caguem en tot pel fred que carda i lo prim que és el mallot i anem tirant cap a la sortida que ja gairebé són les 9:30. Un cop allà saludem a l’Àlex i en Josep i ens disposem a agafar lloc per la sortida. Una mica més i en Kuma es fot de morros abans de sortir.Donen la sortida “neutralitzada” i al cap de pocs metres ja trobem la primera víctima. Al costat d’un carrer i rebolcant-se de dolor per terra hi havia un tiu que ja havia partit en dos la seva bici de carbono. El dolor no sé si era físic o mental, però, Déu ni do... Anem tirant i, per variar, ja no es veu l’Edu. En Kuma apreta una mica al principi, però al cap de poc el passa l’Àlex (que també el perdem de vista aviat) i després l’atrapem la resta. Fins aquell moment tot planer, tal i com mostrava la gràfica de desnivell que hi havia a la web. Al cap d’un moment comença la primera pujadeta, es podia fer però quan els de davant es van parant costa molt arrencar a mitja pujada i és millor fer-ho a peu. Tornem a pujar sobre la bici i quan ja coneixia una mica la ruta i me les pintava felices (estàvem fent la inversa d’un tros de la del Volcà de la Crosa) resulta que es desvia cap a la dreta cap a una trialera. Suposo que algun tros ja l’hagués pogut fer sobre la bici però prefereixo no arriscar i fer-la a peu. Aquí vam perdre de vista en Josep. Al principi tothom deia de fer la ruta llarga però en aquests moments la majoria ja s’ho estava repensant.Llavors ve més tros de planer, de tant en tant trobem arbres pel mig i comencem a perdre de vista a en Marcos. Al cap d’una estona en una línia d’alta tensió el veiem de lluny mentre arrossegava la bici pels puja i baixa impossibles de fer sobre la bici. Anem fent un tros més de planer fins que perdem en Javi. El tornem a trobar a l’avituallament quan ja marxava. Allà en Kuma i jo ens endrapem unes quantes pastes i ens quedem una estona xerrant amb el tiu sobre el desnivell de la cursa. Resulta que la gràfica de la web no era correcta perquè degut als arbres caiguts van haver de canviar la ruta. Quan estàvem a punt de marxar vaig veure al terra una caixa amb molts paquets de Donuts Mini Max i em va semblar que com que érem dels últims no els gastarien tots i els hi vaig dir (de broma) a veure si me’n podien donar algun i... va resultar que sí!! Me’n van donar un i em van fer una foto que no té preu amb els Donuts a la mà.Agafem la curta, seguim avançant per planer per una mica de baixada. Pensàvem que ja tornaríem cap a Vilobí i que ens estalviaríem de fer la gran pujada però no va ser ben bé així. Al cap d’una estona ens fiquem per una trialera que veiem un cartell que diu: “Premi muntanya”. Això em fa mala espina però seguim fent. Al cap d’una estona costava molt pujar amb bici i vam haver de seguir a peu. En aquells moments ja ens començaven a avançar els de la llarga. La pujada no s’acabava mai, ens vam trobar un tiu parat que no feia massa bona cara i ens va dir: “No heu pas vist uns bessons per aquí baix? Eren meus!” Tenia tota la raó amb la conya, els bessons feia estona que m’estaven maleint. Mentre pujàvem ens vam assabentar que els de la llarga encara no havien fet cap pujada xunga, o sigui, que aquella era la primera i que tan sols havien fet alguns km més per planer. Al final s’acaba la pujada dels pebrots. Ara venen unes quantes baixades que la gent normal fa sobre la bici i que jo em cago a sobre i prefereixo fer-les a peu.Passem per una altra línia d’alta tensió un altre cop a peu per intentar no prendre mal. En una de les baixades perdo a en Kuma perquè la torno a fer a peu. De seguida l’atrapo perquè abaixa el ritme. Al cap d’una estona ens trobem amb l’Edu que ens avança. Llavors es torna a desviar la ruta i tornem a agafar la curta. A partir d’aquí ja és gairebé tota l’estona amb el plat gros. Resulta que en un camí que hi ha una bassa grossa i fang l’esquivo malament, em patina la roda i per no fotre’m de morros haig de fotre el peu dins l’aigua. A l’altre automàtic no li dóna la gana sortir i estic allà una estona amb una posició bastant incòmode fins que decideix sortir i torno a perseguir a en Kuma. Com que sé que queda poc apreto una mica i al cap de poc veig en Kuma de lluny. Veig que de mica en mica el vaig atrapant fins que arribem a la recta d’arribada i jo foto un spring mentre en Kuma afluixa el ritme i va saludant a la gent. Sento en Marcos de fons que em va diguent: “Avança’l, avança’l!!”. Doncs bé, resulta que just a la línia d’arribada quan l’estava avançant el tiu va i em tanca fent-me deixar mitja roda derrapant per no menjar-me’l i poder-lo esquivar. Els organitzadors es van quedar flipant i fins i tot van fer algun comentari al respecte amb el micro.Al final resulta que van contar que en Kuma va arribar 1 segon abans que jo, però això no es cert!! Just a la línia d’arribada el vaig avançar!! Vull els meus punts!! En resum, que ens ho vam passar molt bé i llavors vam anar a gaudir tots junts de l’esmorzar que ens havien preparat. Però resulta que en faltaven 2. L’Edu, que era normal perquè feia la llarga i l’Àlex. Què havia fotut l’Àlex?! Si feia la curta i anava davant nostre! Doncs res, al cap d’una estona va arribar i ens va explicar que a la segona desviació entre curta i llarga no se’n va adonar i va seguir un que feia la llarga. O sigui que ell va fer la mixta però li van contar com si hagués fet la curta i per això el van posar dels últims. Al cap d’un moment va arribar l’Edu. Vam acabar de menjar, vam agafar els trastos i cap a casa.He trobat les fotos a la web del Club Ciclista Maçanet i les he posat aquí: http://picasaweb.google.es/rbatllori/BTTLaSelvaVilobiDOnyar150209#Apa, salut!!

7 comentaris:

  1. Cullons quina cronica mes llarga riki !!!
    ja m'agrada pero.
    Be la proxima cursa ja vindré.
    A veure si hi som tots!!!

    ResponElimina
  2. Hola que tal?
    Alex si vols posar alguna cronica, no hi ha cap problema.
    El que fem normalment es, si algú, com en ricard fa la cronica en un comentari la publiquem, o si son varia gent, només en posem una perque no quedi molt ple el blog.
    Pel que fa a les classificacions, segurament les treurè perque es un rotllo porta-ho al dia i tothom sap on buscar-les.
    tampoc hem faria res dir la contrasenya a la gent del grup pero aquestes coses mai acaben bé en Marcos us ho pot explicar. jejeje.

    ResponElimina
  3. Bon dia nois!!

    Ahir vaig començar la meva crònica...la crònica d'una tràgica i anguniosa cursa, amb fred, ràmpes a les cames, mal funcionament de canvis, i el pitjor de tot, un circuit erroni...i se'm va borrar abans de publicar!! llàstima.
    Bueno, ara a preparar-se ford per la pròxima, que, per cert, SAU-SUSQUEDA?? és de cosecha? (que te deja la picha derecha?) jaja, és a nivell intern, o és una pedalada popular?
    Bueno macos, ens veiem aviat!

    ResponElimina
  4. Molt bona la crònica d'en Ricard, sincerament aquell dia per mi m'hagues rajat de la cursa si no fos pk le pagat...

    Referent a Susqueda Sau s'ha de fer un dia sortint aviat del carrilet tots junts (es pedalada organitzada pel mateix club pedals de dia pedals de nit) i que vingui qui vulgui, que com més serem més... (pedalarem o descansarem)

    ResponElimina
  5. Sí, la veritat és que m'ha sortit bastant llarga però és allò que et poses a escriure, no te n'adones i ja portes un munt de línies. De totes maneres encara m'he deixat alguna coseta per escriure.

    Tinc ganes de fer aquesta de Susqueda - Sau perquè fa temps que no fem cap ruta organitzada per nosaltres. Jo sempre m'ho passo més bé que no pas a les curses.

    Apa, ens veiem!!

    ResponElimina
  6. El comentari d'abans era jo però he entrar amb el compte de la xicota. Coses que passen quan no ets a casa teva...

    ResponElimina
  7. Avans de res, donar-vos les gràcies. Com que no hi ha ningu més que s'hagi atrevit a fer la llarga a cap de les curses que hem fet, m'ha sigut fàcil liderar la lliga. N'hi ha més d'un que segurament m'ho posaria dificil...m'haure d'esforçar molt per mantenir la 1ª posició a la Susqueda-Sau.
    Parlant de la cursa de Vilobí, la veritat es que, pel que sembla, els que vau fer la curta vau fer els mateixos trams xungos que nosaltres (parlo de la pujadeta a peu, per exemple...joder que cabrons els de la organització). L'unic que us vau perdre es algun tram de corriol i alguna trialera "ben parida". També us vau perdre un altre caiguda xunga. En una de les ultimes trialeres, amb força desnivell per cert, em vaig trobar una de les femines que havia caigut. Feia força mala pinta, amb sang a la cara i tot. Sort que ja hi havia força gent que estava per ella. Una cursa accidentada!!
    Jo com sempre ho vaig donar tot, i ni tans sols vaig parar als "repostatges", pero tot i aixo vaig acabar en la posicio 154 de 172 classificats...aixó li baixa la moral a qualsevol! El dia que acabi per sobre del 100 faré una festa!! Al menys estic el 43 a la general (si es que serveix d'alguna cosa).
    Vinga pedaleros, entreneu força i ens veiem a Susqueda!

    ResponElimina