Quedem a les 7:45 del matí a casa meva amb en Joan i l'Albert. Precisament aquesta hora em truca l'Albert (més ben dit em fa perdudes perquè el truqui...) per dir-me que va tard i que vagi baixant per no perdre temps. Quan gairebé eren les 8 em truca en Joan que està davant del Balti i vaig tirant cap allà. Mentre xerrem, arriba l'Albert, carreguem la bici i marxem... però no acabem de marxar perquè hi ha una dona que para a l'Albert per preguntar-li alguna cosa. En Joan s'estava començant a cagar en tot... Al final aquella dona acaba parlant amb en Joan perquè era una "guiri" i l'Albert no se n'enterava de gaire res. Resulta que volia anar a l'aeroport i la pobre va i es troba amb en Joan per guiar-la... XDDDDD
Ara sí, arranquem per anar cap a Vilaür i en Joan em pregunta: Cap on està Vilaür? Li dic que ha d'anar direcció a l'Escala i desviar-se cap a l'esquerra. I em pregunta: Cap a l'Escala cap on era...? Aix... Decideixo fer servir el GPS per si de cas en perdíem i al final arribem sense cap problema. Un cop allà anem a fer la inscripció i quan tornem al parquing arriben en Marcos i en Ruben però en Ruben resulta que s'ha deixat el casc. O sigui que, un rival menys... jejejeje
La cursa comença quan encara estem fent petar la xerrada al pàrquing. Quan arribem a la sortida ens acoplem amb els que estan sortint. En Joan va sortir a l'hora que tocava i suposàvem que en Marcos també. En aquell moment erem l'Albert i jo i la idea (el pacte) era anar amb la calmíssima. Al cap de poc veiem que ens atrapa en Marcos. Conye!! El teníem darrere!! Anem tots 3 a un ritme pèssim perquè anem amb el grup de "domingueros" i no hi ha massa espai per avançar, de fet, a mi i a l'Albert ja ens anava bé. Al cap de poc ens trobem a un tap que ens té una bona estona parats. Mentre intentem avançar a la gent que estava parada en un corriol una tia ens esbronca: "EEEHHHHH!!! QUE AQUÍ HI HA GENT QUE FA CUA!!!!" Passem una mica d'ella i seguim fent. Pensàvem que el tram era molt xungu i que s'hauria de fer a peu, però fins i tot jo el vaig fer sobre la bici. Això sí, just després venia una pujada que se'm va treure la cadena i... no fos cas que m'esperèssin!!! Doncs au, un cop la cadena al seu lloc a 185 ppm per atrapar-los. Quan els vaig atrapar vam pujar una miqueta el ritme perquè era pista ample i ja no hi havia tanta gent.
Tothom estava en silenci i només se'ns sentia a nosaltres anar cridant per allà. Al cap d'una estona a l'Albert ja se'l sentia menys... La ruta era bastant "domiguera" amb molta estona de planer. Al cap d'una estona arribem a la típica baixada de les línies d'alta tensió, amb la diferència que aquesta vegada no era de baixada sinó de pujada!! Doncs apa, després de fer la primera part del triatló en bici, ara tocava la segona part a peu. Arribem a dalt tots ben rebentats, aquí ja no xerràvem tant. Anem fent seguint amb la tònica de ruta planera. Fem un pacte de no-agressió entre els tres i decidim d'anar tots junts i decidir-ho al final. Al cap de poc arribem al primer habituallament on hi estem una bona estona. Seguim la ruta i arribem al desviament entre curta i llarga, agafem la llarga i veiem que al cap de pocs metres ens desvien de la pista principal per fer una mica d'escalada amb la bici. Tot feia pensar que en realitat aquell corriol anava a para un altre cop a la pista principal però si la ruta deia per allà, cap allà. Hi vam anar tots menys en Marcos que aquí ja tenia molèsties al genoll i si es podia estalviar esforços, millor.
Després d'un corriol bastant xulo de pujada es van confirmar les nostres sospites i vam fer una baixada per línies d'alta tensió per anar a parar altra vegada a la pista principal. Allà ens van fer una foto a tots que no sé pas on les han penjades... No vam veure en Marcos i ens vam cagar en tot pensant que no s'havia ni dignat a esperar-nos. L'Albert i jo vam deicidir d'anar amb la calma, tampoc ens hi jugàvem gaire res. Al cap d'una estona veiem que en Marcos ens atrapa!! Eing?? Però tu no havies anat directament per la pista principal?? Doncs no, s'ho va repensar i va fer mitja volta per anar pel corriol que estava marcat. Al cap d'una estona veiem de lluny uns que travessen el riu amb la bici a l'esquena. Comencem a flipar per moments fins que ens n'adodem que la ruta passava per allà... Que cabrons!!! Aquí venia la tercera part del triatló, la natació. Carreguem la bici a l'esquena i anem avançant pel riu. L'aigua primer ens arriba només al turmell, al cap de poc la tenim a l'alçada del genoll i va pujant fins a la cintura... Sort que no hi havia gaire corrent, que sinó se'ns emporta!!!
Sortim del riu i al cap de poc arribem al segon habituallament on aprofitem per fotre'ns fins al cul de tot el que hi ha per allà. L'Albert es fot una altra barreta a part de la que agafa de l'habituallament. Arribem a un tram una mica ràpid i tècnic on l'Albert aprofita per agafar avantatge. S'anima tant que fins i tot a la pujada el perdem de vista!! Collons amb les barretes!! Aquí en Marcos ja començava a passar-ho malament pel mal al genoll i no podia forçar massa. Li vaig dir que intentaria forçar per atrapar l'Albert i dir-li que anéssim tots junts. Durant un estona en Marcos va seguir el ritme però va passar de forçar més el genoll. Vaig atrapar l'Albert just al principi d'una pujada. Quan em va veure em va dir que estava fet caldo... Vam afluixar una mica per esperar en Marcos i de seguida ens va atrapar.
Des d'aquell moment ja era tot pista ampla i amb molt poc desnivell. Vam decidir que havia de deixar guanyar en Marcos perquè ell m'havia deixat guanyar a St. Jordi Desvalls i que també havia de deixar passar l'Albert davant meu perquè ell encara no tenia cap punt, doncs res... a quedar últim... Al final la cosa no va anar ben bé així perquè en Marcos tenia el genoll fet caldo i es va quedar una miqueta enrere. L'Albert i jo vam arribar 20 minuts més tard que en Joan i en Marcos al cap d'una mica menys d'un minut de nosaltres.
Al final de la ruta 36 km i 600 m de desnivell. Bastant "dominguera" però ens va agradar molt a tots. És una bona candidata per repetir-la l'any que ve. Això sí, haurem de portar banyador per si hem de tornar a travessar el riu.
La classificació és aquí: http://www.vilaur.net/pdf/rllarga-2011.pdf
Ara sí, arranquem per anar cap a Vilaür i en Joan em pregunta: Cap on està Vilaür? Li dic que ha d'anar direcció a l'Escala i desviar-se cap a l'esquerra. I em pregunta: Cap a l'Escala cap on era...? Aix... Decideixo fer servir el GPS per si de cas en perdíem i al final arribem sense cap problema. Un cop allà anem a fer la inscripció i quan tornem al parquing arriben en Marcos i en Ruben però en Ruben resulta que s'ha deixat el casc. O sigui que, un rival menys... jejejeje
La cursa comença quan encara estem fent petar la xerrada al pàrquing. Quan arribem a la sortida ens acoplem amb els que estan sortint. En Joan va sortir a l'hora que tocava i suposàvem que en Marcos també. En aquell moment erem l'Albert i jo i la idea (el pacte) era anar amb la calmíssima. Al cap de poc veiem que ens atrapa en Marcos. Conye!! El teníem darrere!! Anem tots 3 a un ritme pèssim perquè anem amb el grup de "domingueros" i no hi ha massa espai per avançar, de fet, a mi i a l'Albert ja ens anava bé. Al cap de poc ens trobem a un tap que ens té una bona estona parats. Mentre intentem avançar a la gent que estava parada en un corriol una tia ens esbronca: "EEEHHHHH!!! QUE AQUÍ HI HA GENT QUE FA CUA!!!!" Passem una mica d'ella i seguim fent. Pensàvem que el tram era molt xungu i que s'hauria de fer a peu, però fins i tot jo el vaig fer sobre la bici. Això sí, just després venia una pujada que se'm va treure la cadena i... no fos cas que m'esperèssin!!! Doncs au, un cop la cadena al seu lloc a 185 ppm per atrapar-los. Quan els vaig atrapar vam pujar una miqueta el ritme perquè era pista ample i ja no hi havia tanta gent.
Tothom estava en silenci i només se'ns sentia a nosaltres anar cridant per allà. Al cap d'una estona a l'Albert ja se'l sentia menys... La ruta era bastant "domiguera" amb molta estona de planer. Al cap d'una estona arribem a la típica baixada de les línies d'alta tensió, amb la diferència que aquesta vegada no era de baixada sinó de pujada!! Doncs apa, després de fer la primera part del triatló en bici, ara tocava la segona part a peu. Arribem a dalt tots ben rebentats, aquí ja no xerràvem tant. Anem fent seguint amb la tònica de ruta planera. Fem un pacte de no-agressió entre els tres i decidim d'anar tots junts i decidir-ho al final. Al cap de poc arribem al primer habituallament on hi estem una bona estona. Seguim la ruta i arribem al desviament entre curta i llarga, agafem la llarga i veiem que al cap de pocs metres ens desvien de la pista principal per fer una mica d'escalada amb la bici. Tot feia pensar que en realitat aquell corriol anava a para un altre cop a la pista principal però si la ruta deia per allà, cap allà. Hi vam anar tots menys en Marcos que aquí ja tenia molèsties al genoll i si es podia estalviar esforços, millor.
Després d'un corriol bastant xulo de pujada es van confirmar les nostres sospites i vam fer una baixada per línies d'alta tensió per anar a parar altra vegada a la pista principal. Allà ens van fer una foto a tots que no sé pas on les han penjades... No vam veure en Marcos i ens vam cagar en tot pensant que no s'havia ni dignat a esperar-nos. L'Albert i jo vam deicidir d'anar amb la calma, tampoc ens hi jugàvem gaire res. Al cap d'una estona veiem que en Marcos ens atrapa!! Eing?? Però tu no havies anat directament per la pista principal?? Doncs no, s'ho va repensar i va fer mitja volta per anar pel corriol que estava marcat. Al cap d'una estona veiem de lluny uns que travessen el riu amb la bici a l'esquena. Comencem a flipar per moments fins que ens n'adodem que la ruta passava per allà... Que cabrons!!! Aquí venia la tercera part del triatló, la natació. Carreguem la bici a l'esquena i anem avançant pel riu. L'aigua primer ens arriba només al turmell, al cap de poc la tenim a l'alçada del genoll i va pujant fins a la cintura... Sort que no hi havia gaire corrent, que sinó se'ns emporta!!!
Sortim del riu i al cap de poc arribem al segon habituallament on aprofitem per fotre'ns fins al cul de tot el que hi ha per allà. L'Albert es fot una altra barreta a part de la que agafa de l'habituallament. Arribem a un tram una mica ràpid i tècnic on l'Albert aprofita per agafar avantatge. S'anima tant que fins i tot a la pujada el perdem de vista!! Collons amb les barretes!! Aquí en Marcos ja començava a passar-ho malament pel mal al genoll i no podia forçar massa. Li vaig dir que intentaria forçar per atrapar l'Albert i dir-li que anéssim tots junts. Durant un estona en Marcos va seguir el ritme però va passar de forçar més el genoll. Vaig atrapar l'Albert just al principi d'una pujada. Quan em va veure em va dir que estava fet caldo... Vam afluixar una mica per esperar en Marcos i de seguida ens va atrapar.
Des d'aquell moment ja era tot pista ampla i amb molt poc desnivell. Vam decidir que havia de deixar guanyar en Marcos perquè ell m'havia deixat guanyar a St. Jordi Desvalls i que també havia de deixar passar l'Albert davant meu perquè ell encara no tenia cap punt, doncs res... a quedar últim... Al final la cosa no va anar ben bé així perquè en Marcos tenia el genoll fet caldo i es va quedar una miqueta enrere. L'Albert i jo vam arribar 20 minuts més tard que en Joan i en Marcos al cap d'una mica menys d'un minut de nosaltres.
Al final de la ruta 36 km i 600 m de desnivell. Bastant "dominguera" però ens va agradar molt a tots. És una bona candidata per repetir-la l'any que ve. Això sí, haurem de portar banyador per si hem de tornar a travessar el riu.
La classificació és aquí: http://www.vilaur.net/pdf/rllarga-2011.pdf
