3era Prova Puntuable: Susqueda-Sau

Dissabte 7 de Març

ei!!!! pedals!!!! Donat que no hi ha curses o marxes popular durant el mes de març hem pensat fer una pedalada puntuable que sigui puntuable per la lliga dels pedals. Per cert.. hem d'anar a per l'edu que esta agafant massa distancia... Be, a lo que ibamos, la idea es sortir desde Angles fins al pantà de Susqueda de forma neutralitzada, gaudint del paissatge i totes aquestes coses.... Això son aproximadament uns 15km.D'aquesta manera aniriem tots junts... A partir d'aqui el que vulgui lluitar pels punts cap amunt fins a Sau (20km mes).

La ruta no es gaire dura, però la veritat es que es llarga.

Fitxa Tecnica:

Hora sortida: 9:30 (extrema puntualitat), el que no arribi a l'hora ja tindrà temps d'atrapar-nos al carrilet.

Lloc sortida: Parking pavello Angles

Hora estimada arribada Susqueda: 10:30

Recuperar forces

Hora estimada arribada a la Meta "Sau": 12:00

Tornada cap a Angles i arribada al parking: 14:00

Desnivell acumulat: 800 metres aprox.

Km total: 60-65 km.

Vinga nois!!! A veure si s'anima tothom... que hi ha gent que encara no ha aconseguit cap punt!!!!

Hem d'intentar que hi sigui tot l'equip!!!

Saluts i pedalllllllllllllsssssss !!!!

I no entreneu gaire mariques.. sobre tot tu edu... que vas sobrat....

Btt La Selva Vilobi

7:00 del matí, sona el despertador... Osti, avui s’ha d’anar en bici?? Quina mandra!! Doncs sí, mandra però ja que s’ha quedat (i s'ha pagat) doncs hi anem. Després de fer el “ronso” una estona preparo els trastos i vaig a buscar a en Kuma. Ja són les 8:00 i ara hem de passar per casa del seu cosí per anar tots junts cap a Vilobí. Anem tirant i un cop hem aparcat i tot ja són casi les 9:00. Anem a confirmar la preinscripció i allà ja ens comencem a trobar amb en Marcos i en Javi i més tard amb l’Edu. Baixem les bicis de la furgo, ens caguem en tot pel fred que carda i lo prim que és el mallot i anem tirant cap a la sortida que ja gairebé són les 9:30. Un cop allà saludem a l’Àlex i en Josep i ens disposem a agafar lloc per la sortida. Una mica més i en Kuma es fot de morros abans de sortir.Donen la sortida “neutralitzada” i al cap de pocs metres ja trobem la primera víctima. Al costat d’un carrer i rebolcant-se de dolor per terra hi havia un tiu que ja havia partit en dos la seva bici de carbono. El dolor no sé si era físic o mental, però, Déu ni do... Anem tirant i, per variar, ja no es veu l’Edu. En Kuma apreta una mica al principi, però al cap de poc el passa l’Àlex (que també el perdem de vista aviat) i després l’atrapem la resta. Fins aquell moment tot planer, tal i com mostrava la gràfica de desnivell que hi havia a la web. Al cap d’un moment comença la primera pujadeta, es podia fer però quan els de davant es van parant costa molt arrencar a mitja pujada i és millor fer-ho a peu. Tornem a pujar sobre la bici i quan ja coneixia una mica la ruta i me les pintava felices (estàvem fent la inversa d’un tros de la del Volcà de la Crosa) resulta que es desvia cap a la dreta cap a una trialera. Suposo que algun tros ja l’hagués pogut fer sobre la bici però prefereixo no arriscar i fer-la a peu. Aquí vam perdre de vista en Josep. Al principi tothom deia de fer la ruta llarga però en aquests moments la majoria ja s’ho estava repensant.Llavors ve més tros de planer, de tant en tant trobem arbres pel mig i comencem a perdre de vista a en Marcos. Al cap d’una estona en una línia d’alta tensió el veiem de lluny mentre arrossegava la bici pels puja i baixa impossibles de fer sobre la bici. Anem fent un tros més de planer fins que perdem en Javi. El tornem a trobar a l’avituallament quan ja marxava. Allà en Kuma i jo ens endrapem unes quantes pastes i ens quedem una estona xerrant amb el tiu sobre el desnivell de la cursa. Resulta que la gràfica de la web no era correcta perquè degut als arbres caiguts van haver de canviar la ruta. Quan estàvem a punt de marxar vaig veure al terra una caixa amb molts paquets de Donuts Mini Max i em va semblar que com que érem dels últims no els gastarien tots i els hi vaig dir (de broma) a veure si me’n podien donar algun i... va resultar que sí!! Me’n van donar un i em van fer una foto que no té preu amb els Donuts a la mà.Agafem la curta, seguim avançant per planer per una mica de baixada. Pensàvem que ja tornaríem cap a Vilobí i que ens estalviaríem de fer la gran pujada però no va ser ben bé així. Al cap d’una estona ens fiquem per una trialera que veiem un cartell que diu: “Premi muntanya”. Això em fa mala espina però seguim fent. Al cap d’una estona costava molt pujar amb bici i vam haver de seguir a peu. En aquells moments ja ens començaven a avançar els de la llarga. La pujada no s’acabava mai, ens vam trobar un tiu parat que no feia massa bona cara i ens va dir: “No heu pas vist uns bessons per aquí baix? Eren meus!” Tenia tota la raó amb la conya, els bessons feia estona que m’estaven maleint. Mentre pujàvem ens vam assabentar que els de la llarga encara no havien fet cap pujada xunga, o sigui, que aquella era la primera i que tan sols havien fet alguns km més per planer. Al final s’acaba la pujada dels pebrots. Ara venen unes quantes baixades que la gent normal fa sobre la bici i que jo em cago a sobre i prefereixo fer-les a peu.Passem per una altra línia d’alta tensió un altre cop a peu per intentar no prendre mal. En una de les baixades perdo a en Kuma perquè la torno a fer a peu. De seguida l’atrapo perquè abaixa el ritme. Al cap d’una estona ens trobem amb l’Edu que ens avança. Llavors es torna a desviar la ruta i tornem a agafar la curta. A partir d’aquí ja és gairebé tota l’estona amb el plat gros. Resulta que en un camí que hi ha una bassa grossa i fang l’esquivo malament, em patina la roda i per no fotre’m de morros haig de fotre el peu dins l’aigua. A l’altre automàtic no li dóna la gana sortir i estic allà una estona amb una posició bastant incòmode fins que decideix sortir i torno a perseguir a en Kuma. Com que sé que queda poc apreto una mica i al cap de poc veig en Kuma de lluny. Veig que de mica en mica el vaig atrapant fins que arribem a la recta d’arribada i jo foto un spring mentre en Kuma afluixa el ritme i va saludant a la gent. Sento en Marcos de fons que em va diguent: “Avança’l, avança’l!!”. Doncs bé, resulta que just a la línia d’arribada quan l’estava avançant el tiu va i em tanca fent-me deixar mitja roda derrapant per no menjar-me’l i poder-lo esquivar. Els organitzadors es van quedar flipant i fins i tot van fer algun comentari al respecte amb el micro.Al final resulta que van contar que en Kuma va arribar 1 segon abans que jo, però això no es cert!! Just a la línia d’arribada el vaig avançar!! Vull els meus punts!! En resum, que ens ho vam passar molt bé i llavors vam anar a gaudir tots junts de l’esmorzar que ens havien preparat. Però resulta que en faltaven 2. L’Edu, que era normal perquè feia la llarga i l’Àlex. Què havia fotut l’Àlex?! Si feia la curta i anava davant nostre! Doncs res, al cap d’una estona va arribar i ens va explicar que a la segona desviació entre curta i llarga no se’n va adonar i va seguir un que feia la llarga. O sigui que ell va fer la mixta però li van contar com si hagués fet la curta i per això el van posar dels últims. Al cap d’un moment va arribar l’Edu. Vam acabar de menjar, vam agafar els trastos i cap a casa.He trobat les fotos a la web del Club Ciclista Maçanet i les he posat aquí: http://picasaweb.google.es/rbatllori/BTTLaSelvaVilobiDOnyar150209#Apa, salut!!

BTT La Selva Riudarenes: Cronica de una muerte anunciada

Bueno, bueno... domingo 6:30 de la mañana, todavia dormia a pierna suelta cuando la parienta me despierta y me dice... t'ha sonat el movil.. em penso que es un missatge...

Mi respuesta fue: Dejalo, seguro que es el borracho del edu diciendome que no viene. Primer error del dia, era el borracho del joan (el capitan del equipo) diciendome que se rajaba. Ja veiem el taranna que te l'equip. Si el capi es raja d'aquesta manera...

6:45 suena el despertador y a levantarse, desayuno, me enfundo la equipacion, me miro al espejo, y me digo a mi mismo.. que pena das!!!! pero bueno, hace tiempo que perdí la verguenza...

7:45 Garaje de los lopez, alli nos encontramos albert, marcos, edu y javi. Vaya con el portabicis del edu.. si es que hay gente con pasta.

8:15 Discusion en el coche del edu, joder, es que entre Riudarenes y Riudellots tampoco hay tanta diferencia no?????

9:30 Despues de estiramientos???, calentamiento, inscripcion, visita al WC,etc,etc.... la salida!!!!
Pero que le pasa a esta gente... ande va con esas prisas.... sin comerlo ni beberlo ahi estaba el ultimo!!!!!!! Los primeros kilometros estuvieron bien, pista ancha, subida tendida... alguna bajadita bien parida y ibamos en grupito, excepto en joan, que ya a las primeras de cambio lo perdimos de vista.. bueno tambien perdimos de vista al edu...

Llegamos a la separacion entra larga y corta, evidentemente cogimos la corta. Seguiamos a nuestro ritmo sin estresarnos demasiado.. los problemas llegaron a partir del km 15, los maquinas de la larga nos cogieron y a partir de ahi fue un calvario... PAS PAS PAS PAS PAS PAS PAS PAS odio esta palabra.. en un tramo de bosque con los pedales llenos de barro, las calas llenas de barro y hasta los cojones de que me pasara gente decidi convertirme en el Hermida con 20 años y empecé a bajar como un loco.. Resultado... talegazo al canto, pero que hostia me pegue.. la virgen santa, marcos, de testigo vio como superman vestido de naranja volaba...

Resultado, labio marcado, nariz que parece que la he metido donde no debia, y el tobillo hinchado como la XXXX de nacho vidal. A partir de ahi me arrastre hasta la meta sin mas.. Eso si antes nos hicieron cruzar un rio.. aquello era el amazonas!!! el agua me llegaba a la altura de la cintura. El que iba delante mio cuando estaba cruzando el rio derrente desaparacio.. por un momento pensabamos que lo arrastraba la corriente!!!

Al final llegada... la clasificacion de la primera lliga:
1. Edu
2. Albert
3. Marcos
4. Javi
5. Ricard
6. Joan T

El resto del equipo no se presento...

Para remate final, nos equivocamos de vestuario, y solo habia agua fria.. sin comentarios..
Dia para olvidar..

Conclusiones:
1. Soy un paquete
2. Nunca mas hago la corta, prefiero hacer la larga y llegar cuando ya hayan retirado el chiringuito.
3. Nunca mas pensare que soy superman.

Tot i això... ENS VEIEM A VILOBI EL PROPER DIUMENGE!!!!!!!!

Aqui teniu les fotos.. gentileza d'en Ricard.

http://picasaweb.google.es/rbatllori/RiudarenesBttLaSelva#
Cronica by javi

Sortida 28/01/2009

Vam quedar dimecres a la tarda per fer una sortida en bici l'Albert, en Joan i jo. Vam decidir de provar de fer una ruta nova que passava per les Mines del nen Jesús i St. Miquel.
Vam començar al barri del Pont Major per la carretera que puja a Montjuic. De seguida vam deixar la carretera per anar per un camí de terra i pedres, moltes pedres. Al principi era una mica tècnic perquè feia una mica de pujada, hi havia pedres i passaves per llocs estrets amb plantes que anàven tocant els collons.Després d'aquest tros vam travessar un pont sobre la variant de la N-II i vam anar pujant. Al cap d'una estona a mà dreta vam veure una pujada molt bèstia que seguia una línia d'alta tensió. En Joan va voler fer-se una foto pujant-ne un tros (sobretot no feu zoom a la foto que perd la gràcia!! xD).
Després vam seguir per on marcava la ruta pensant que seria molt més suau però no va ser ben bé així. El pendent anava augmentant bastant i a sobre, quan semblava que s'acabava la pujada, encara n'hi havia més i amb més pendent!!! Total que vam arribar a fer un pendent de gairebé el 30% durant una bona estona amb en Joan arrossegant la llengua per terra i jo intentant seguir el ritme de l'Albert mentre ell no parava de repetir tot feliç: "HO HAVEU VIST!!! LA MARE QUE ELS VA PARIR!!!!!" Ell la va fer tota a la primera i en Joan i jo ens vam haver de parar alguna vegada. L'Albert va aprofitar per gravar-nos en vídeo mentre pujàvem.Llavors va venir una mica de baixada, una mica més de pujada i ja vam ser a St. Miquel. Abans d'arribar al castell la ruta es desviava a l'esquerra cap a les mines però com que ja era bastant tard vam decidir que el millor que podíem fer era anar pel camí que ja coneixíem i deixar les mines per un altre dia.
Vam baixar St. Miquel per la ruta llarga i en Joan i l'Albert es van posar a prova per veure qui baixava més ràpid (jo em mantenia a una distància, diguem que... relativament gran). Al final va guanyar l'Albert perquè en un tros de pujada en Joan va afluixar i un cop el va avançar va fer de "tapón" i ja no el va deixar passar.
Durant la baixada ens vam trobar amb un tiu que estava corrent per allà que devia flipar bastant al veure (i també sentir) a en Joan i l'Albert.Un cop a casa d'en Joan ens vam trobar amb l'oncle d'en Kuma i ens vam fer algunes fotos amb l'equipació nova.Les fotos de la sortida estan aquí: http://picasaweb.google.es/rbatllori/StMiquel30Desnivell

Falten els vídeos de l'Albert que quan els tingui ja posaré el link.

Apa, salut i fins diumenge!!!

Ricard.